INICI

Projecte NINAM és la plataforma permanent d’estudi dels cetacis a Catalunya i a la conca nord occidental de la Mediterrània, i opera bàsicament a l’entorn del Parc Natural de Cap de Creus, amb port base a Roses. Des de l’any 2004 desenvolupa tasques de control i identificació de les espècies de cetacis del Cap de Creus i col·labora amb els ornitòlegs del Parc Natural per detectar la presència de diverses aus marines a la zona pelàgica.

 Consulta el dossier de Projecte NINAM

Rorqual comú al Cap de Creus

Projecte NINAM proposa el xàrter científic a bord de la nau de recerca, el catamarà Dzul Haà, com a forma d’apropar el seu treball de camp a tothom. Són expedicions obertes a qui estigui interessat en participar en primera persona en una recerca sobre cetacis i aus marines a la zona del Parc Natural del Cap de Creus.

Consulta com pots participar

No calen dofinaris

NINAM és l’acròstic format pel nom de cinc dofins mulars amb els que hem treballat durant molt de temps: Nica, Inuk, Nereida, Anak i Moanà. És un tribut a ells que, captius, no podran tornar a viure mai més al mar.

El Dzul Haà al Cap de Creus

Per saber on som, segueix l’enllaç. 

6 pensaments sobre “INICI

  1. carla amenos

    Hola! Tinc una filla amant dels animals i en especial dels dofins. Té molt clar que de gran es vol dedicar a estudiar-los i ens agradaria saber com poder participar en el vostre projecte!
    Salutacions

    Respon
  2. carme capdet

    Hola Albert, em sap molt greu que el teu projecte no surtis be, he vist la teva entrevista de fa dos anys per casualitat perquè vaig veure el reportatge esfereïdor blackfish i quan el vaig acaba de veure vaig recordar l’Ulises, i buscant per yotube te trobat a tu.
    Amb l’Ulises he tingut sempre un record especial perquè la única vegada que el vaig veure en viu i en directe va ser a rio leon safari quan jo era molt jova i ell també, i evidentment em va impactar veure un animal tan espectacular però a la plegada vaig sentir una enorme pena per ell, perquè estava en aquella piscina tan petita, recordo un sentiment d’impotència com d’ofec, perquè sentia que allò no estava be.
    Quan amb el temps va sortir per la tele el trasllat d’Ulises a EEUU vaig sentir un alleujament, desprès de totes les peripècies a las que l’havien sotmès, perquè estaria en mes bones condicions (o m’ho semblava) encara que seguis en captivitat, en aquell reportatge del seu trasllat vaig simpatitzar amb tu i vaig sentir el teu dolor quan et vas acomiadar d’ell desprès de fer tota l’adaptació com li va costar i lo trist que estava, recordo que li deies gordo com apel·latiu afectuós i desprès de tants anys amb ell te’l havies d’estimar molt.
    No me pogut estar de explicar-to perquè crec que no s’ha de perdre l’esperança i que si a Catalunya vam poder treure els toros, potser també algun dia si es fa prou soroll aconseguirem que ja no es facin aquest espectacles com al sea wolrd, que els zoos es transformin en espais de recerca i salvaguarda d’espècies en perill i de conscienciar a la gent de respectar els animals, com deia Mahatma Gandhi, una civilització es pot jutjar per la forma en que tracta els seus animals.
    salutacions cordials.

    Respon
  3. Míriam

    Sento tant Albert que projectes com els teus morin. Sóc amant dels animals desde sempre reconec que el meu primer contacte amb ella va ser al Zoo de Barcelona, Nereida i Ulisses em van marcar molt. Despres vaig treballar de monitora al departament d’educació del zoo vaig poder asistir al part d’un fill de la Nica però tot el que vaig veure allí em va marcar tant que vaig acabar deixant els meus estudis de Biología, no volía tenir res a veure amb tot allò. Ara tinc cura de persones enlloc d’animals però sovint em pregunto si el camí correcte hauría estat seguir i fer alguna cosa similar al que fas tú. Tens algún projecte nou en marxa? On podem estar al día? Persones com tú són les que calen en aquest món per ensenyar als nostres fills que és estimar als animals de debó no d’una manera egoïsta. Grácies.

    Respon
    1. projecteninam Autor de l'entrada

      Gràcies per les teves paraules
      no, de moment no tinc res previst similar. La veritat, a voltes penso que la penya no està preparada encara per tenir cura de la natura. La veritat és que m’he ratllat molt. Ara faig una parada en aquest sentit……. però ves a saber que passarà en un futur.
      espero que tot te vagi bé
      salut
      Albert

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s