Bon presagi

Eren poc més de dos quarts de deu quan passàvem entre puntes del port de Roses, nerviosos i amb ganes d’afrontar la nova temporada que per fi, després de dues anul·lacions, començava avui.

Un cop vam deixar caure totes les malediccions sobres els qui fan els models meteorològics per la manca de concordança entre les prediccions de curt termini i la realitat, vam comprovar que no anaven tan errats: el que primer era una mar plana amb absència total de vent es convertia, en creuar Cap Norfeu, en un vent contundent de vint nusos mantinguts de gregal i una ona d’un metre i escaig que havies de negociar per força.

A pesar del tràngol, vam decidir pujar al rec, mai se sap i el nas em deia que el vent no havia d’enfilar. Per sort, tot i l’edat i un hivern sencer aparcat a casa, el nas segueix funcionant i el vent amainava a mida que anàvem pujant, però no la ona que, a la fi, va fer donar de menjar als peixos a dos dels dzulhaanàutes.

Un cop al rec, i començant a posar popa a aquell mar infernal, Poseidó va decidir regalar-nos amb la visió d’un rorqual a pocs metres del vaixell… «Un cetaci!» va cridar en Carles, un dels membres de la tripulació.

Efectivament, un exemplar majestuós i solitari apareixia amb el seu colossal llom travessant aquelles ones que semblaven castells. Sense pensar-ho ni un moment, vam seguir rumb paral·lel al leviatan, provant de fotografiar-li l’aleta dorsal. Ves a saber si era un dels coneguts!

DSC_0042

Rorqual comú (Balaenoptera physalus) al rec del Cap de Creus

Una hora més tard i havent canviat el rumb, aquell llom i el seu buf desapareixien entre les ones sense deixar rastre. Només la cara de satisfacció i algunes fotografies, que durem per sempre al damunt.

Les gavinetes menudes, baldrigues, gavians, peixos lluna i algun que altre familiar de les tonyines, a part d’un parell de mascarells i un ocell de tempesta, posaven un marc formidable a una jornada cansada i sobretot meravellosa pel regal de poder navegar junts amb el segon animal més gran que mai ha viscut al planeta Terra. Gràcies, senyor rorqual!

DSC_0029

Gavineta menuda (Larus minutus)

Després de gairebé 36 milles navegades, vam tornar a donar voltes a les cornamuses i encaixàvem abraçades dels que serien els nouvinguts a la família NINAM.

Esperem que aquest sigui un bon presagi per la campanya 2014.

Insha’Allah

DSC_0051

Els Dzulhaanàutes del 15/04/2014, desenfocats….

Albert

Fotografies: Carme Dolz i Albert López

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s