Sant Jordi ens duu bon temps

Tan bon punt deixem enrere la verda i la vermella del port de Roses, ens adonem que no serà un dia normal.

Sant Jordi, a part de portar-nos llibres, flors i petons, ens porta un bon temps que ja desitjàvem tots. Sol, cel clar i absència de vent (això darrer gens habitual per les costes del nord del país): calma blanca.

El Montgrí, amb la seva Senyora d’en Terra, vetlla a popa. Ho sento, però no hi vull veure un bisbe mort, em nego. Prefereixo mil vegades veure la Mare Terra, prenyada de vida i els pits turgents disposats a alletar-la.

DSC_0101

La Senyora d’en Terra

Esperem ansiosament que Norfeu ens obri com sempre les portes del vent, però no és així, segueix calmada, una mar sobre la qual el Dzul Haà llisca fàcilment, a la cerca de la vida.

Tonyines, palometes i bonítols, amb el seu seguici d’aus marines marcant-nos la posició, trenquen aquella immensitat equiprobable. Baldrigues, gavinetes menudes, corbs marins, gavians i xatracs formen aquells estols que ens deixen bocabadats.

I vénen a saludar també els peixos lluna, amb les lànguides aletes que es deixen veure a milles de distància.

Cap cetaci fa acte de presència durant el pausat matí i, poc abans de l’hora de dinar, tornem a un port gairebé desconegut per l’absència de l’etern garbí al qual ens té acostumats.

DSC_0103

Els Dzulhaanàutes del 23-04-2014

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s