Arxiu de la categoria: DIARI DE BITÀCOLA

La sireneta Cor Matxucat

Miss Depression i el senyor Anticicló de les Açores (veure On la depressió besa les altes: Crònica del que no ha pogut ser) han estat fent de les seves a cap Béar, ahir. I ara sembla que s’han pres un descans per reprendre demà l’activitat.

Per tant, una finestra de bon temps fa presagiar una bona jornada, tranquil·la.

Entre els Dzulhaanàutes hi ha una persona molt especial que duu un peu blau i és la mare de la Sireneta Cor-Matxucat.

La Sireneta Cor-Matxucat, per aquells i aquelles que no la conegueu, és una sireneta que viu en aigües del Cap de Creus. Té el cor matxucat de tant de mal com li hem fet els humans, i ens l’ensenya per demanar-nos que no seguim amb aquests actes bàrbars de destrucció i cobdícia.

sireneta cor-matxucat

Sireneta Cor-Matxucat (Dibuix de Carme Solà)

Lànguidament posada sobre les Brancs de Canyelles, ens saluda per dir-nos que vetllarà perquè tinguem una bona navegació.

Certament, la tramuntana ha minvat. Tant, que una briseta de sud es deixa sentir ben aviat, quan tot just deixem Sa Plana per l’aleta de babord. I com si d’un ritual es tractés, saludem les pegmatites de s’Encalladora abans de posar proa al Rec, desistint en la cerca dels mulars i escrutant l’horitzó per albirar algun buf o lloms de llistat.

Mascarells en formació perfecta passen per davant del Dzul Haà, com si d’una exhibició de vol sincronitzat es tractés, deixant-nos embadalits. Les petites baldrigues mediterrànies –i alguna balear–, ens segueixen per poder portar notícies a la sireneta.

No han faltat les tonyines afamades empenyent els peixets cap a la superfície i deixant-se veure de tant en tant, mentre estols de xatracs, gavians i baldrigues aprofiten l’ocasió per esmorzar, també, una mica de franc.

Tenint una sonda de més de sis-cents metres i a gairebé cinc milles al nord-est del Cap de Creus, la briseta es converteix en un vent mantingut de més de vint nusos, fent difícil albirar qualsevol cosa damunt d’una superfície plena de trencants. Ha arribat l’hora de posar proa a Norfeu.

Peixos lluna ens miren i surten nedant per portar notícies nostres a la sireneta: “Tot està bé –li deuen haver dit– tenen cara de babaus!”.

Saltant amb les capficades del vaixell, els dzulhaanàutes seuen per torns a les proes, d’on tornen remullats i somrients. Aleshores es queden mirant al mar, com si fos la llar de foc, amb un esguard tranquil i radiant.

Amb el sol a la pell, salats i despentinats, brindem pel retrobament proper, asseguts a la terrassa d’un bar de la platja, entre rialles i silencis que ho diuen tot.

Els Dzulhaanàutes del 26-04-2014

Els Dzulhaanàutes del 26-04-2014

Sant Jordi ens duu bon temps

Tan bon punt deixem enrere la verda i la vermella del port de Roses, ens adonem que no serà un dia normal.

Sant Jordi, a part de portar-nos llibres, flors i petons, ens porta un bon temps que ja desitjàvem tots. Sol, cel clar i absència de vent (això darrer gens habitual per les costes del nord del país): calma blanca.

El Montgrí, amb la seva Senyora d’en Terra, vetlla a popa. Ho sento, però no hi vull veure un bisbe mort, em nego. Prefereixo mil vegades veure la Mare Terra, prenyada de vida i els pits turgents disposats a alletar-la.

DSC_0101

La Senyora d’en Terra

Esperem ansiosament que Norfeu ens obri com sempre les portes del vent, però no és així, segueix calmada, una mar sobre la qual el Dzul Haà llisca fàcilment, a la cerca de la vida.

Tonyines, palometes i bonítols, amb el seu seguici d’aus marines marcant-nos la posició, trenquen aquella immensitat equiprobable. Baldrigues, gavinetes menudes, corbs marins, gavians i xatracs formen aquells estols que ens deixen bocabadats.

I vénen a saludar també els peixos lluna, amb les lànguides aletes que es deixen veure a milles de distància.

Cap cetaci fa acte de presència durant el pausat matí i, poc abans de l’hora de dinar, tornem a un port gairebé desconegut per l’absència de l’etern garbí al qual ens té acostumats.

DSC_0103

Els Dzulhaanàutes del 23-04-2014

Bon presagi

Eren poc més de dos quarts de deu quan passàvem entre puntes del port de Roses, nerviosos i amb ganes d’afrontar la nova temporada que per fi, després de dues anul·lacions, començava avui.

Un cop vam deixar caure totes les malediccions sobres els qui fan els models meteorològics per la manca de concordança entre les prediccions de curt termini i la realitat, vam comprovar que no anaven tan errats: el que primer era una mar plana amb absència total de vent es convertia, en creuar Cap Norfeu, en un vent contundent de vint nusos mantinguts de gregal i una ona d’un metre i escaig que havies de negociar per força.

A pesar del tràngol, vam decidir pujar al rec, mai se sap i el nas em deia que el vent no havia d’enfilar. Per sort, tot i l’edat i un hivern sencer aparcat a casa, el nas segueix funcionant i el vent amainava a mida que anàvem pujant, però no la ona que, a la fi, va fer donar de menjar als peixos a dos dels dzulhaanàutes.

Un cop al rec, i començant a posar popa a aquell mar infernal, Poseidó va decidir regalar-nos amb la visió d’un rorqual a pocs metres del vaixell… «Un cetaci!» va cridar en Carles, un dels membres de la tripulació.

Efectivament, un exemplar majestuós i solitari apareixia amb el seu colossal llom travessant aquelles ones que semblaven castells. Sense pensar-ho ni un moment, vam seguir rumb paral·lel al leviatan, provant de fotografiar-li l’aleta dorsal. Ves a saber si era un dels coneguts!

DSC_0042

Rorqual comú (Balaenoptera physalus) al rec del Cap de Creus

Una hora més tard i havent canviat el rumb, aquell llom i el seu buf desapareixien entre les ones sense deixar rastre. Només la cara de satisfacció i algunes fotografies, que durem per sempre al damunt.

Les gavinetes menudes, baldrigues, gavians, peixos lluna i algun que altre familiar de les tonyines, a part d’un parell de mascarells i un ocell de tempesta, posaven un marc formidable a una jornada cansada i sobretot meravellosa pel regal de poder navegar junts amb el segon animal més gran que mai ha viscut al planeta Terra. Gràcies, senyor rorqual!

DSC_0029

Gavineta menuda (Larus minutus)

Després de gairebé 36 milles navegades, vam tornar a donar voltes a les cornamuses i encaixàvem abraçades dels que serien els nouvinguts a la família NINAM.

Esperem que aquest sigui un bon presagi per la campanya 2014.

Insha’Allah

DSC_0051

Els Dzulhaanàutes del 15/04/2014, desenfocats….

Albert

Fotografies: Carme Dolz i Albert López

SORTEIG DE DUES BEQUES NINAM

beques_ninam

Si reserves la teva expedició amb Projecte NINAM del 19 de febrer al 15 de març, et pot sortir de franc!

Projecte NINAM sortejarà, el 16 de març de 2014, dues beques del 100%, per a una persona, entre tots els navegants que formalitzin la seva reserva del 19 de febrer al 15 de març.

Consulta les properes expedicions, tria la teva data, formalitza la reserva a projecteninam@projecteninam.org i entra en el sorteig de dues beques, per a una persona, del 100%.

T’hi apuntes?

Cetáceos en cautividad. Ética vs educación ambiental

Com és el comportament dels cetacis en llibertat? Varia gaire del que mostren en captivitat? Quina és la finalitat dels zoològics i dofinaris? 

El proper dissabte 8 de març t’esperem al Centre Cívic Sagrada Família, a la 2a edició de “Cetáceos en cautividad, Ética vs educación ambiental”, a càrrec de l’Albert López (Projecte Ninam) i la Jennifer Berengueras (Fundación FADDA).

Més informació i inscripcions a info@animallatitude.org.

Esdeveniment al Facebook: https://www.facebook.com/events/662672853794708/?fref=ts

Cetaceos 2ED

Sortint de la letàrgia hivernal

rorqual proper

Hola família de NINAM

Primer de tot, heu de perdonar la manca de contacte i vida a bord de NINAM aquest hivern.

Aquest post serà el darrer de 2013, un any que esperem tancar ben aviat. Un any que ha dut molts canvis: coses bones i coses no tant bones. No pretenc fer balanç de l’any, més aviat donar la benvinguda a tres-centes seixanta-cinc noves oportunitats de fer coses boniques i enriquidores.

Per començar, potenciar Sea Dzul Experience, donat que aquesta primera campanya va ser un èxit total i per que vosaltres ens ho demaneu. Per tant, SDE tindrà més sortides i nous formats temàtics. Si us interessa us animo a que en breu visiteu el bolg de SDE

LOGO SDE WEB RGB

La Campanya 2014, si no hi ha res de nou, començarà com cada any a primers d’abril i estem treballant per a poder oferir nous formats i més possibilitats de sortides. Però ja anirem informant a mida que anem perfilan-t’ho. Seguiu atents al blog.

L’equip de NINAM i el de SDE us desitgem que tingueu una bona entrada al 2014, que serà de ben cert, un any de grans canvis, a tots els nivells……. ja veureu.

Salut a tot@s

Equip Projecte NINAM

Comença la singladura. Crònica de la primera sortida del 2013 (14-04-2013)

Amb el Dzul Haà carregat de bones intencions, ulls esmolats i ganes de menjar-nos la mar sencera, partíem del port de Roses amb rumb SE, a deixar les illes Medes per estribor.

Després d’un hivern farcit de problemes i esculls, la Nostra Mediterrània se’ns obria per proa com una finestra a l’esperança, i com una au Fènix, engegàvem una nova temporada fent el que més ens agrada, estimar la mar.

Malgrat l’emisora francesa no parava d’anunciar que s’en preparava una de groixuda a Cap Bear, amb vents de força 7 de SE, vam decidir seguir avant, a trobar-lo de cara, si tenia el nassos de sortir. I com sempre, Eol els tenia, i va sortir, molt més d’hora del que esperàvem i desitjàvem , es va reforçar el que havia començat com una brisa tèrmica, arribant als 25 nusos.

Bé Eol !!! Ens poses reptes? Doncs has de saber que els acceptem. I així ho vam fer. Prenent el que ja era un vent isobàric ben format, dos quartes per l’amura d’estribord, aceptàvem l’escomesa del Déu del vent.

Les tonyines, que ja es pot dir formen part del paisatge biològic del mar de Cap de Creus i del Golf de Roses, van deixar-se veure  encalçant seitons, per a gaudi i fruició de xatracs, baldrigues i gavines i, perquè no, també de tots nosaltres.

Un xic mes enllà, i en una minvada del vent, uns quants bots (peixos lluna) oferien els lloms als gavians, en una sessió d’esplugamenta general. Era tant el delits d’uns i altres que ens van deixar apropar sense gaires escarafalls. Quin privilegi! Poder veure de primera má una interacció entre dues espècies a pocs metres de distància.

Un gavià argentat de potes grogues (Larus michahellis) esplugant un peix lluna (Mola mola)

Un gavià argentat de potes grogues (Larus michahellis) esplugant un peix lluna (Mola mola) (foto: Raquel Soley)

Mica en mica, les condicions d’observació i navegació es van anar complicant. Com sempre, Eol guanya la partida i ben passat el migdia giràvem 180º i posàvem rumb 350. Ni un buf, ni un llom. Els nostres amics no van voler obsequiar-nos amb llur presència en la nostra primera singladura de l’any, però la mar és així, i cal prendre-la com ve. Per sort no tenim telecomandament per aquestes coses.

Surfejant algunes ones de gairebé dos metres, el Puigrom creixia per proa. Amb motor al ralentí i 25 nusos constant de vent de popa, el Dzul Haà assolia les quatre milles per hora, com si tingués pressa en tornar al nou amarrament del Port Esportiu de Roses, la seva antiga casa.

Alguns Dzulhhanàutes van voler aprofitar les ones ben formades per injectar-se una mica de “sal-de-mar” a les venes, pràctica molt perillosa ja que crea molta addicció. Després d’un parell de tentatives per a poder agafar amarres, paràvem motors, i entre encaixades, abraçades i petons, acomidàvem la estupenda tripulació que ens ha honorat en aquella primera singladura de l’any. Moltes gràcies a tots i a totes per la vostra presència.

Dzulhaanàutes de la primera expedició de l'any (14 d'Abril de 2013)

Dzulhaanàutes de la primera expedició de l’any (14 d’Abril de 2013)

albert

fotos: Raquel Soley i Albert López

Manifest: Aturem les prospeccions d’hidrocarburs devant la costa catalana !

El passat 17 de gener, el BOE anunciava la sol·licitud de permisos de prospeccions per localitzar hidrocarburs a la Costa Catalana. El document és accessible a través d’aquest enllaç:

Click to access BOE-B-2013-1673.pdf

Segons aquest document, l’empresa Capricorn Spain Limited ha sol·licitat a la Direcció General de Política energètica i Mines a els permisos per a la recerca d’hidrocarburs (gas i petroli) a la zona de la Costa Catalana. Es tracta d’un projecte de prospecció de la geologia del fons marí en una extensa àrea. L’objectiu és trobar indicis de bosses de gas natural i/o de petroli per a la seva explotació.

Pocs dies després, apareixia al BOP un anunci de la Dependència d’Indústria i Energia de la subdelegació del Govern a Girona, pel qual se sotmetia a informació pública l’estudi d’impacte ambiental del projecte denominat “Campanya sísmica en àrees lliures del Golf de Lleó, enfront de les costes de Catalunya i Balears”. Aquest és un altre projecte de prospeccions sísmiques, però que comporta un àrea d’afectació molt major i que ja està en una fase més avançada.

Aquests estudis posen en perill els ecosistemes marins, especialment les poblacions de cetacis. En aquest sentit, són coneguts els danys acústics que es produeixen sobre els peixos, cefalòpodes, cetacis i coralls. Cal destacar que l’àrea d’estudi és enorme i afecta zones d’alt valor ecològic i passos de fauna migratòria. Cal tenir present que en aquesta àrea hi ha poblacions de cetacis de gran importància, protegits per diferents Directives, com la Directiva Hàbitats (Directiva 92/42/CEE), la Llei del Patrimoni Natural i la Biodiversitat 42/2007 i la Llei 41/2010 de Protecció del Medi Marí.

Cal avançar cap a sistemes energètics sostenibles tot començant a treballar en una transició cap a un model on els recursos es destinin a les activitats essencials. Recordem que aquesta zona té el turisme i la pesca com a princpials sectors econòmics. Les prospeccions marines i la possible explotació d’hidrocarburs a la zona, podrien suposar greus efectes sobre aquests sectors. A més, aquesta és una zona proposta per a fer una gran reserva marina (projecte INDEMARES) finançat per un LIFE+ i suportat pel propi Estat espanyol (CSIC).

La fi del petroli és cada dia més a prop i tècniques com el fracking o les prospeccions marines no donen resposta a aquesta situació. Cal apostar per un canvi de sistema energètic basat en la reducció del consum i la utilització d’energies netes i renovables.

Les entitats sotasignants, treballarem per evitar qualsevol projecte d’aquestes característiques. Presentarem al·legacions al projecte i, si cal, tirarem endavant procediments judicials que els aturin. Però per aconseguir-ho cal el suport de tota la ciutadania. Ens hi ajudes?

 

ADENC

Àgora Vilamajor

Aritjol-Salvem el Crit

Associació de Naturalistes de Girona

Associació de Veïns de La Satalia

Associació mediambiental Vall del Ges.Net

Associació per a la Defensa dels Drets dels Animals

Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona

Centre per la Sostenibilitat Territorial (CST)

Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny

Ecologistes de Catalunya

Ecologistes en Acció

Entrepobles

Gent del Ter

GEPEC-EdC

IAEDEN (Institució Altempordanesa per la Defensa i Estudi de la Natura)-Salvem l’Empordà

OCEANA

Projecte NINAM