Arxiu de la categoria: DIARI DE BITÀCOLA

La sireneta Cor Matxucat

Miss Depression i el senyor Anticicló de les Açores (veure On la depressió besa les altes: Crònica del que no ha pogut ser) han estat fent de les seves a cap Béar, ahir. I ara sembla que s’han pres un descans per reprendre demà l’activitat.

Per tant, una finestra de bon temps fa presagiar una bona jornada, tranquil·la.

Entre els Dzulhaanàutes hi ha una persona molt especial que duu un peu blau i és la mare de la Sireneta Cor-Matxucat.

La Sireneta Cor-Matxucat, per aquells i aquelles que no la conegueu, és una sireneta que viu en aigües del Cap de Creus. Té el cor matxucat de tant de mal com li hem fet els humans, i ens l’ensenya per demanar-nos que no seguim amb aquests actes bàrbars de destrucció i cobdícia.

sireneta cor-matxucat

Sireneta Cor-Matxucat (Dibuix de Carme Solà)

Lànguidament posada sobre les Brancs de Canyelles, ens saluda per dir-nos que vetllarà perquè tinguem una bona navegació.

Certament, la tramuntana ha minvat. Tant, que una briseta de sud es deixa sentir ben aviat, quan tot just deixem Sa Plana per l’aleta de babord. I com si d’un ritual es tractés, saludem les pegmatites de s’Encalladora abans de posar proa al Rec, desistint en la cerca dels mulars i escrutant l’horitzó per albirar algun buf o lloms de llistat.

Mascarells en formació perfecta passen per davant del Dzul Haà, com si d’una exhibició de vol sincronitzat es tractés, deixant-nos embadalits. Les petites baldrigues mediterrànies –i alguna balear–, ens segueixen per poder portar notícies a la sireneta.

No han faltat les tonyines afamades empenyent els peixets cap a la superfície i deixant-se veure de tant en tant, mentre estols de xatracs, gavians i baldrigues aprofiten l’ocasió per esmorzar, també, una mica de franc.

Tenint una sonda de més de sis-cents metres i a gairebé cinc milles al nord-est del Cap de Creus, la briseta es converteix en un vent mantingut de més de vint nusos, fent difícil albirar qualsevol cosa damunt d’una superfície plena de trencants. Ha arribat l’hora de posar proa a Norfeu.

Peixos lluna ens miren i surten nedant per portar notícies nostres a la sireneta: “Tot està bé –li deuen haver dit– tenen cara de babaus!”.

Saltant amb les capficades del vaixell, els dzulhaanàutes seuen per torns a les proes, d’on tornen remullats i somrients. Aleshores es queden mirant al mar, com si fos la llar de foc, amb un esguard tranquil i radiant.

Amb el sol a la pell, salats i despentinats, brindem pel retrobament proper, asseguts a la terrassa d’un bar de la platja, entre rialles i silencis que ho diuen tot.

Els Dzulhaanàutes del 26-04-2014

Els Dzulhaanàutes del 26-04-2014

Anuncis

Sant Jordi ens duu bon temps

Tan bon punt deixem enrere la verda i la vermella del port de Roses, ens adonem que no serà un dia normal.

Sant Jordi, a part de portar-nos llibres, flors i petons, ens porta un bon temps que ja desitjàvem tots. Sol, cel clar i absència de vent (això darrer gens habitual per les costes del nord del país): calma blanca.

El Montgrí, amb la seva Senyora d’en Terra, vetlla a popa. Ho sento, però no hi vull veure un bisbe mort, em nego. Prefereixo mil vegades veure la Mare Terra, prenyada de vida i els pits turgents disposats a alletar-la.

DSC_0101

La Senyora d’en Terra

Esperem ansiosament que Norfeu ens obri com sempre les portes del vent, però no és així, segueix calmada, una mar sobre la qual el Dzul Haà llisca fàcilment, a la cerca de la vida.

Tonyines, palometes i bonítols, amb el seu seguici d’aus marines marcant-nos la posició, trenquen aquella immensitat equiprobable. Baldrigues, gavinetes menudes, corbs marins, gavians i xatracs formen aquells estols que ens deixen bocabadats.

I vénen a saludar també els peixos lluna, amb les lànguides aletes que es deixen veure a milles de distància.

Cap cetaci fa acte de presència durant el pausat matí i, poc abans de l’hora de dinar, tornem a un port gairebé desconegut per l’absència de l’etern garbí al qual ens té acostumats.

DSC_0103

Els Dzulhaanàutes del 23-04-2014

Bon presagi

Eren poc més de dos quarts de deu quan passàvem entre puntes del port de Roses, nerviosos i amb ganes d’afrontar la nova temporada que per fi, després de dues anul·lacions, començava avui.

Un cop vam deixar caure totes les malediccions sobres els qui fan els models meteorològics per la manca de concordança entre les prediccions de curt termini i la realitat, vam comprovar que no anaven tan errats: el que primer era una mar plana amb absència total de vent es convertia, en creuar Cap Norfeu, en un vent contundent de vint nusos mantinguts de gregal i una ona d’un metre i escaig que havies de negociar per força.

A pesar del tràngol, vam decidir pujar al rec, mai se sap i el nas em deia que el vent no havia d’enfilar. Per sort, tot i l’edat i un hivern sencer aparcat a casa, el nas segueix funcionant i el vent amainava a mida que anàvem pujant, però no la ona que, a la fi, va fer donar de menjar als peixos a dos dels dzulhaanàutes.

Un cop al rec, i començant a posar popa a aquell mar infernal, Poseidó va decidir regalar-nos amb la visió d’un rorqual a pocs metres del vaixell… «Un cetaci!» va cridar en Carles, un dels membres de la tripulació.

Efectivament, un exemplar majestuós i solitari apareixia amb el seu colossal llom travessant aquelles ones que semblaven castells. Sense pensar-ho ni un moment, vam seguir rumb paral·lel al leviatan, provant de fotografiar-li l’aleta dorsal. Ves a saber si era un dels coneguts!

DSC_0042

Rorqual comú (Balaenoptera physalus) al rec del Cap de Creus

Una hora més tard i havent canviat el rumb, aquell llom i el seu buf desapareixien entre les ones sense deixar rastre. Només la cara de satisfacció i algunes fotografies, que durem per sempre al damunt.

Les gavinetes menudes, baldrigues, gavians, peixos lluna i algun que altre familiar de les tonyines, a part d’un parell de mascarells i un ocell de tempesta, posaven un marc formidable a una jornada cansada i sobretot meravellosa pel regal de poder navegar junts amb el segon animal més gran que mai ha viscut al planeta Terra. Gràcies, senyor rorqual!

DSC_0029

Gavineta menuda (Larus minutus)

Després de gairebé 36 milles navegades, vam tornar a donar voltes a les cornamuses i encaixàvem abraçades dels que serien els nouvinguts a la família NINAM.

Esperem que aquest sigui un bon presagi per la campanya 2014.

Insha’Allah

DSC_0051

Els Dzulhaanàutes del 15/04/2014, desenfocats….

Albert

Fotografies: Carme Dolz i Albert López

SORTEIG DE DUES BEQUES NINAM

beques_ninam

Si reserves la teva expedició amb Projecte NINAM del 19 de febrer al 15 de març, et pot sortir de franc!

Projecte NINAM sortejarà, el 16 de març de 2014, dues beques del 100%, per a una persona, entre tots els navegants que formalitzin la seva reserva del 19 de febrer al 15 de març.

Consulta les properes expedicions, tria la teva data, formalitza la reserva a projecteninam@projecteninam.org i entra en el sorteig de dues beques, per a una persona, del 100%.

T’hi apuntes?

Cetáceos en cautividad. Ética vs educación ambiental

Com és el comportament dels cetacis en llibertat? Varia gaire del que mostren en captivitat? Quina és la finalitat dels zoològics i dofinaris? 

El proper dissabte 8 de març t’esperem al Centre Cívic Sagrada Família, a la 2a edició de “Cetáceos en cautividad, Ética vs educación ambiental”, a càrrec de l’Albert López (Projecte Ninam) i la Jennifer Berengueras (Fundación FADDA).

Més informació i inscripcions a info@animallatitude.org.

Esdeveniment al Facebook: https://www.facebook.com/events/662672853794708/?fref=ts

Cetaceos 2ED

Sortint de la letàrgia hivernal

rorqual proper

Hola família de NINAM

Primer de tot, heu de perdonar la manca de contacte i vida a bord de NINAM aquest hivern.

Aquest post serà el darrer de 2013, un any que esperem tancar ben aviat. Un any que ha dut molts canvis: coses bones i coses no tant bones. No pretenc fer balanç de l’any, més aviat donar la benvinguda a tres-centes seixanta-cinc noves oportunitats de fer coses boniques i enriquidores.

Per començar, potenciar Sea Dzul Experience, donat que aquesta primera campanya va ser un èxit total i per que vosaltres ens ho demaneu. Per tant, SDE tindrà més sortides i nous formats temàtics. Si us interessa us animo a que en breu visiteu el bolg de SDE

LOGO SDE WEB RGB

La Campanya 2014, si no hi ha res de nou, començarà com cada any a primers d’abril i estem treballant per a poder oferir nous formats i més possibilitats de sortides. Però ja anirem informant a mida que anem perfilan-t’ho. Seguiu atents al blog.

L’equip de NINAM i el de SDE us desitgem que tingueu una bona entrada al 2014, que serà de ben cert, un any de grans canvis, a tots els nivells……. ja veureu.

Salut a tot@s

Equip Projecte NINAM