Projecte NINAM és la plataforma permanent d’estudi dels cetacis a Catalunya i a la conca nord occidental de la Mediterrània, i opera bàsicament a l’entorn del Parc Natural de Cap de Creus, amb port base a Roses. Des de l’any 2004 desenvolupa tasques de control i identificació de les espècies de cetacis del Cap de Creus i col·labora amb els ornitòlegs del Parc Natural per detectar la presència de diverses aus marines a la zona pelàgica.
Consulta el dossier de Projecte NINAM
Rorqual comú al Cap de Creus
Projecte NINAM proposa el xàrter científic a bord de la nau de recerca, el catamarà Dzul Haà, com a forma d’apropar el seu treball de camp a tothom. Són expedicions obertes a qui estigui interessat en participar en primera persona en una recerca sobre cetacis i aus marines a la zona del Parc Natural del Cap de Creus.
Consulta com pots participar
No calen dofinaris
NINAM és l’acròstic format pel nom de cinc dofins mulars amb els que hem treballat durant molt de temps: Nica, Inuk, Nereida, Anak i Moanà. És un tribut a ells que, captius, no podran tornar a viure mai més al mar.
El Dzul Haà al Cap de Creus
PROJECTE NINAM. El blog dels cetacis de Catalunya 
Hola! Tinc una filla amant dels animals i en especial dels dofins. Té molt clar que de gran es vol dedicar a estudiar-los i ens agradaria saber com poder participar en el vostre projecte!
Salutacions
Hola Carla
el projecte ha mort definitivament
el banc s’ha quedat el vaixell
ho sento
albert
Hola Albert, em sap molt greu que el teu projecte no surtis be, he vist la teva entrevista de fa dos anys per casualitat perquè vaig veure el reportatge esfereïdor blackfish i quan el vaig acaba de veure vaig recordar l’Ulises, i buscant per yotube te trobat a tu.
Amb l’Ulises he tingut sempre un record especial perquè la única vegada que el vaig veure en viu i en directe va ser a rio leon safari quan jo era molt jova i ell també, i evidentment em va impactar veure un animal tan espectacular però a la plegada vaig sentir una enorme pena per ell, perquè estava en aquella piscina tan petita, recordo un sentiment d’impotència com d’ofec, perquè sentia que allò no estava be.
Quan amb el temps va sortir per la tele el trasllat d’Ulises a EEUU vaig sentir un alleujament, desprès de totes les peripècies a las que l’havien sotmès, perquè estaria en mes bones condicions (o m’ho semblava) encara que seguis en captivitat, en aquell reportatge del seu trasllat vaig simpatitzar amb tu i vaig sentir el teu dolor quan et vas acomiadar d’ell desprès de fer tota l’adaptació com li va costar i lo trist que estava, recordo que li deies gordo com apel·latiu afectuós i desprès de tants anys amb ell te’l havies d’estimar molt.
No me pogut estar de explicar-to perquè crec que no s’ha de perdre l’esperança i que si a Catalunya vam poder treure els toros, potser també algun dia si es fa prou soroll aconseguirem que ja no es facin aquest espectacles com al sea wolrd, que els zoos es transformin en espais de recerca i salvaguarda d’espècies en perill i de conscienciar a la gent de respectar els animals, com deia Mahatma Gandhi, una civilització es pot jutjar per la forma en que tracta els seus animals.
salutacions cordials.
gracies per les teves paraules
salut
albert
Sento tant Albert que projectes com els teus morin. Sóc amant dels animals desde sempre reconec que el meu primer contacte amb ella va ser al Zoo de Barcelona, Nereida i Ulisses em van marcar molt. Despres vaig treballar de monitora al departament d’educació del zoo vaig poder asistir al part d’un fill de la Nica però tot el que vaig veure allí em va marcar tant que vaig acabar deixant els meus estudis de Biología, no volía tenir res a veure amb tot allò. Ara tinc cura de persones enlloc d’animals però sovint em pregunto si el camí correcte hauría estat seguir i fer alguna cosa similar al que fas tú. Tens algún projecte nou en marxa? On podem estar al día? Persones com tú són les que calen en aquest món per ensenyar als nostres fills que és estimar als animals de debó no d’una manera egoïsta. Grácies.
Gràcies per les teves paraules
no, de moment no tinc res previst similar. La veritat, a voltes penso que la penya no està preparada encara per tenir cura de la natura. La veritat és que m’he ratllat molt. Ara faig una parada en aquest sentit……. però ves a saber que passarà en un futur.
espero que tot te vagi bé
salut
Albert
Hola, estava fent un tomb per aqui buscant participar en alguna de les sortides del xàrter científic i m’he quedat de pedra al veure que el projecte ha naufragat. Ja saps què diuen els americans (de vegades tenen coses bones) sobre això: el fracàs només és no haver-ho intentat. En el teu cas, has donat a Catalunya un apropament molt especial al món dels cetacis i tu t’has curtit com a emprenedor (no és gens fàcil), tens moltes lliçons apreses i la propera, si hi ha, serà encara millor. Jo sí que penso que com a societat evolucionem, hi ha moltes coses que han millorat i moltíssimes d’altres que encara falten per fer-ho però que algun dia ho faran, i tots aportem el nostre gra de sorra en fer d’aquest un món milor. Jo em quedo amb el sabor margant de no haver pogut probar d’unir-me a la teva expedició però confio en que algun dia trobis els ànims i la força per tornar-te a embarcar en la teva passió. Si ho fas, allà tindràs molta gent decidida a compartir-ho amb tu. Molts ànims company!
Hola Ariadna
gràcies per les teves paraules.
no sé si hi haurà una segona part del projecte, tal i com tu dius crec que primer hi hauria d’haver un canvi en la societat, en general.
he deixat, en aquests deu anys, de tot i sembla que al final m’han marxat fins i tot les ganes de tornar-ho a provar. Ara em vull centrar en el meu projecte personal, en construir una llar i fer un niu on voler-hi tornar.
Per cert, ens coneixem?
sap greu no poder-te dir coses més positives…. però és el que hi ha.
de totes formes, queda el blog…. i totes les cròniques escrites d’alguns dels darrers anys.
salut
Albert
Hola Albert, sóc el Jesús Moix, avui que tinc una estona lliure volia posar-me al dia de les vostres novetats….i quina llàstima llegir aquesta notícia…però vull aprofitar per enviar-te molts ànims i gràcies per la feina ben feta!!
Una abraçada
Hola Albert,
Lamento molt que el projecte no tirés endevant, com has dit tu en un dels comentaris anteriors la gent encara no està preparada per tenir cura de la natura.. i és una llàstima perquè queda molt per fer. Precisament per això em desanima molt que aquests projectes com el teu no tirin endevant.
Jo sóc biòloga i he estat sis mesos a les Azores treballant en un projecte de foto-identificació de cetacis creat per la universitat de les Azores, concretament per estudiar els patrons de residència dels dofins mulars allà. Si mai decideixes tirar endevant el projecte m’encantaria poder col.laborar voluntàramient en tot el que faci falta i poder aportar la poca experiència que he anat adquirint aquests darrers mesos. Per altra banda, si saps d’algun projecte semblant que es dugui a terme actualment per aquí la costa catalana i me’n poguessis informar, em faries un gran favor.
Moltes gràcies i ànims. Espero que no donis la lluita per perduda, fa falta més gent al món amb aquets valors.
gràcies per les teves paraules Eli
m’he desconnectat del tot d’aquest món, per tant no et sabria dir on pots dirigir-te
amb la teva experiència de les Açores…. perquè no t’animes tu a muntar alguna cosa per l’estil?
si ho fessis, compta amb la meva col·laboració per explicar-te la meva experiència….en que la vaig cagar…. i en tot el que et pugui ajudar
ja sé que estaràs pensant:…… si. i d’on trec els diners?
Aquesta és una forma de pensar que no duu a cap lloc……
els diners mai són un obstacle, són un medi per aconseguir certes coses.
la pregunta important és: tinc prou ganes i força de voluntat per tirar-ho endavant?
si la resposta és SI…… només et cal traçar un pla que et dugui a lloc
quan jo vaig decidir tirar endavant Projecte NINAM, només tenia els diners per comprar-me el sopar d’aquella nit, un tomàquet (ma’cabava de separar i vivia a casa de mon germà)…corria l’any 97…. i no va ser fins 2004-2005 que vaig poder realitzar-lo
pel camí va passar de tot, però una sola llum em guiava…. dur a terme el que volia.
el preu va ser molt alt, i no en diners, sinó en coses molt més cares….
tu has de fer el teu camí, i t’hauràs d’enfrontar als teus dimonis, no importa el que costi ni el temps que triguis, si el que vols, ho vols realment.
compta amb mi pel que et pugui ser útil…..
i……….. para compte, de vegades els desitjos s’acompleixen 🙂
salut
aLbert
Hola Albert:
Farà tres o quatre anys que vaug tenir el plaer de gaudir en una de les vostres sortides a mar obert. La experiència va ser meravellosa malgrat no veure cap cetaci aquell dia. Em sap molt de greu que el teu projecte s’hagi enfonsat. Malauradament això passa molt sovint en empreses que no donen cap rendiment económic a la nostra societat.
M’agradaria deixar-te una anecdota perque puguis veure que la teva feina no ha estat en va. Jo ja fa molts anys que vaig deixar d’anar als zoos i parcs marins per raons obvies, però abans hi anava bastant sovint (de quan la Gemma hi treballava al de Bcn). Per raons que no vénen al cas, aquest estiu m’he vist arrossegat a portar el meu fill de sis anys al Marineland de Palafolls. Jo sempre intento educar el meu fill en base al respecte a la natura i a tots els ésser vius. Suposo que per aquesta raó, quan vam veure l’espectacle dels dofins (disfressat de classe de ciències naturals es clar) el meu fill es va emprenyar molt, i em va preguntar que no entenia com aquells animals extraordinaris podien viure en una piscina, que si fos ell s’escaparia, que els dofins tenien que nedar al mar. Desprès d’això, no va voler veure cap dels espectacles que encara quedaven per veure. I a més, no li van agradar aquells nois i noies que es deien cuidadors (em va dir que si ells eren els cuidadors perquè no ho feien bè i vetllaven per la felicitat dels dofins).
Bè, com veus no tot ha estat en va, i no hi ha res perdut. Segurament, si no hagués estat per la vostra influència potser aquesta reacció no hagués succeit mai.
En fi, et desitjo tota la sort del món en els teus projectes futurs, ja siguin personals com professionals. I espero haver pogut donar-te una mica de ànims i forces per seguir lluitant.
Moltes salutacions.
Hola, me gustaría saber donde os encontráis, o si segis realizando este proyecto.
Hola Tania
gracias por el interés, pero Projecte NINAM ha muerto
podría ser que en breve unos compañeros pusieran en marcha una iniciativa similar
mantente atenta al blog, lo publicaré allí
gracias
salut
aLbert