Moltes gràcies, món.

És curiós.

Quan estàs a mar i, o bé no has fet la feina, o te l’has hagut de menjar amb patates, resulta que et trobes en mig d’un temporal de pel·lícula. Ones de quatre metres i “maries” de més de sis*. Vents de més de 40 nusos amb ratxes de gairebé 50, de component nord-nord-oest. Trencants arreu i esquitxos que el vent et clava als ulls com mil ganivets. El pantoc picant contra la mar a cada ona, sembla talment que el vaixell s’hagi de trencar pel mig. Dos pamets de vela per a mantenir el control de la nau i a “còrrer” el temporal.

Caminets d'escuma d'un temporal pel damunt de F8

Caminets d’escuma d’un temporal pel damunt de F8

Malgrat dur una bona roba d’abric i resistent a l’aigua, el fred i l’esgotament comencen a passar factura. L’adrenalina no deixa que t’adormis, però això no treu que les forces comencin a mancar. No hi ha por. A mar, mai. Por a què? A morir? Aquesta és una certesa que tots els humans hem d’assumir, però els que vivim a mar, més encara. Algun dia arribarà, potser serà aquest, però si passa, ho farem amb actitud, les mans fermes al timó i sense escarafalls. No, no hi ha por, només extenuació, defalliment, després de gairebé 24 hores. I quan sembla que tot petarà, que el cos dirà prou, que alguna de les ones t’engolirà definitivament, veus entre l’escuma, cap el lluny, un far, un cap, redós. Hi poses proa i a les poques hores la cosa comença a minvar. En quan tens el redós del cap, res, una miqueta de vent i mar pla. No t’ho creus. Llavors recordes les paraules d’aquell vell capità que a la taverna, en mig de vàries pintes de cervesa et deia que quan pitjor ho passes en mar, quan et sembla que les forces et manquen i que ets a punt de deixar-te anar i que sigui el que Poseidó vulgui, llavors arriba la calma o aquell cap que et donarà redós. Sempre és així.

Deia que és curiós veure com la vida és talment així, com una altra singladura més. I això em meravella. És una de les coses que em dona raons per seguir respirant.

Projecte NINAM va començar amb moltes ganes, més que no pas experiència. Avui, ja fa vuit anys d’això. Hem deixat de ser aquells pirats per les balenes i els dofins, per ser membres d’ACCOBAMS, entre d’altres moltes coses.

Però els temporals aguaiten també a terra. L’administració, els bancs i la nostra inexperiència financera, s’han convertit en un força 10. Ones de milers d’euros d’alçada, ratxes de vent d’ineptitud funcionarial, cops de mar polítics i d’altres avatars ens volen portar al fons, a ser un derelicte més d’entre els molts que hi ha darrerament.

Però quan tot sembla perdut, quan la darrera ona s’abalança damunt nostre, et gires i veus un exercit d’amics i amigues que són darrera teu, disposats a donar-te un cop de ma, a recolzar-te, a donar-te raons per seguir respirant.

Captura de pantalla 2013-01-08 a les 14.41.29

Des que vam engegar aquest blog, hem rebut, a data d’avui, 22.179 visites i ens han llegit des de 69 països.

Captura de pantalla 2013-01-08 a les 13.24.34

I per si fos poc, en 20 dies hem assolit la fita marcada al projecte de micro-mecenatge (VERKAMI), per a poder continuar fent el catàleg dels dofins mulars de la costa catalana.

Captura de pantalla 2013-01-06 a les 23.13.25

Tant la Gemma com jo mateix, no ens n’avenim de la sort que és poder comptar amb tanta gent disposada a donar un cop de ma, de recolzar-te, de fer-te creure que el que estàs fent val la pena, que compta.

Moltíssimes GRÀCIES

I avui, aquesta nit, anirem a dormir tranquils. Emparats per tots els vostres pensaments, per les vostres accions, pels vostres desigs. I somiarem en un món bonic, en un món ple de gent meravellosa com vosaltres.

Però ens heu de fer un últim favor, molt important. Si us plau, no canvieu, a aquest món li fa falta PERSONES així.

gemma i albert

* les “maries” s’en diuen de tres ones seguides (d’aquí les tres maries), molt més altes i fortes que les demès, que venen després d’un cert número d’ones normals, habitualment són entre 6 i 9. Cada 6 a 9 grups de “maries” en venen tres de descomunals, molt més altes que les “maries” normals. Tot un infern.

Advertisements

7 pensaments sobre “Moltes gràcies, món.

  1. Quim Ball-llosera

    Un orgull i un honor poder ajudar a gent com vosaltres! (encara que sigui molt menys del que m’agradaria). Amb el caliu que ens feu sentir sobre el Dzul Haà i la passió que transmeteu per l’amor als cetàcis de casa nostra: Seguiu així parella!

    Respon
  2. Raquel S

    Sóc de l’opinió que si fas les coses ben fetes i seguint els teus principis, et sortiràn enemics per tot arréu per fer-te fora, per fer-te petit. Potser per enveja, potser per por. Però al mateix temps també tindràs amics, coneguts i gent a qui li interessi la teva història i pensi “potser demà em tocarà a mi que m’ajudin”.

    Vosaltres heu fet les coses ben fetes, seguint els vostres principis i us han sortit molts problemes, principalment crec que més per temes polítics que per altra cosa. I després de 20 dies, heu vist com han surtit amics, coneguts i potser gent a qui li ha interessat aquesta història per a que continui tirant endavant.

    M’ha agradat aquesta frase: “La millor manera de vencer les dificultats és atacant-les amb un magnífic somriure”. (Baden Powell). Crec que els hi hem fet un bon somriure als de la Generalitat. No us doneu per vençuts.

    Molts ànims i a veure si aconseguim més, per a fer més coses!

    Raquel

    Respon
  3. Miryam

    M’alegro moltíiiissim per vosaltres!! Tant de bo que pogueu seguir durant molt i molt de temps amb el vostre projecte!!
    Una abraçada ben forta i molts ànims!!

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s