Adéu estiu, hola tardor: crònica de la sortida del 7 d’octubre de 2012

El sol tenia feina en aparèixer per darrera del Puig-rom i al cel no es veia ni un ballester. Ni un sol d’aquells punyets crits que es barregen amb la calor per dins els carrers encara dormits. Si de cas algun estornell matiner.

Eren quarts de deu quan sortíem de la dàrsena i miràvem d’esquivar el que semblava una barrera infranquejable de petits vaixells, dedicats tots ells a llevar vides de peixos, la majoria només perquè no saben que fer un matí de diumenge.

Un cop doblada la punta Falconera, sols. Ja només és un record l’aglomeració de vaixells a les cales i per la franja costanera.

Seguim pujant, tranquils, deixant Port Lligat per l’aleta de babord fins que arribem on els Pirineus han decidit besar la Mediterrània, llavors un trenta, endinsant-nos al Golf dels Lleons, on se diu que es forgen els patrons.

En Dídac escrutant l’infinit

Poques milles endins i podríem ser els protagonistes del “Mecanoscrit del segon origen”. Ningú.

Els ocells de tempesta ja no es veuen, i els grups de mascarells amb algun adult retornat de nord llunyà, es fan presents aquí i allà.

Un altre signe inequívoc del final de l’estiu, és l’albirament de vols de Corbs marins grossos, en mitja ve baixa, aprofitant el rebuf dels companys per a estalviar energia. Quin prodigi, la NATURA !!!!

Trenta-cinc milles després de sortir de port, només havíem topat amb un parell de fugissers peixos lluna i un jove de gavià argentat, mort, enganxat a un fil de pescar. Algunes baldrigues sense identificar passaven a ran d’aigua lluny, a la cerca de menjar.

Un peix lluna (Mola mola) surant per les aigües de tardor del Cap de Creus.

Aquest cop, dofins, balenes o catxalots havien decidit anar ves a saber on.

Ja a port, després d’una maniobra de manual, els Dzulhaanàutes ens regalaven un cop més el seu entusiasme i les seves abraçades tot i assegurant, fins i tot amenaçant-nos,  que repetirien l’experiència,  un bon regal per a una feina, a voltes dura, a voltes meravellosa, però sempre enriquidora i apassionant.

Els Dzulhaanàutes del 7 d’octubre de 2012

albert

fotos: gemma

Anuncis

3 pensaments sobre “Adéu estiu, hola tardor: crònica de la sortida del 7 d’octubre de 2012

  1. Juan M. Miranda

    Bona tarda Albert,

    No vam trobar dofins, ni catxalots ?
    Jo no els vaig veure. Pot ser els que ja tenim capats els nostres sentits no, però en Dídac sí.

    Ell, els va veure, amb a la seva mirada innocent i en el seu interior va saber projectar l’imatge d’on i com viuen els dofins. Lliures, saltant i jugant entre ells.

    Així ho va explicar al col·legi, durant mes de 45 minuts. Peixos lluna , un peix espassa mort ( per a ell era un peix espassa ) moltes aus i dofins.
    El capità Albert li va deixar tripular la nau, va ajudar a la vigia Gemma a la recerca dels dofins i tota la tripulació llegia el seu llibre de dofins.

    Ningú , incloent a la professora, no el van creure i quan la seva mare li va anar a buscar a la sortida, la professora li va preguntar i ella va reafirmar tot lo que el petit Dídac va viure.

    Què importa si els vam veure o no ? L’únic important es que un nen de 4 anys, en un dia a la mar, ha après un munt de coses. Per mi molt importants.

    Per la meva part, només puc agrair-vos que sigueu on sou i que continueu amb la tasca que feu i que molts nens com el meu fill puguin gaudir d’aquesta experiència inoblidable.

    En breu ens trobarem novament i intentarem que lo que en Dídac va veure, ho fem tots.
    Una abraçada molt forta , GRÀCIES i espero que fins molt aviat

    Juan M. & Dídac ( the pathfinder)

    Respon
  2. gemma

    De: “Juan M. Miranda”
    Tema: Re: crònica sortida 7-10-12
    Data: 9 d’octubre de 2012 17:53:53 GMT+02:00
    Per a: Albert López i Larrosa

    Bona tarda Albert,

    No vam trobar dofins, ni catxalots ?
    Jo no els vaig veure. Pot ser els que ja tenim capats els nostres sentits no, però en Dídac sí.

    Ell, els va veure, amb a la seva mirada innocent i en el seu interior va saber projectar l’imatge d’on i com viuen els dofins. Lliures, saltant i jugant entre ells.

    Així ho va explicar al col·legi, durant mes de 45 minuts. Peixos lluna , un peix espassa mort ( per a ell era un peix espassa ) moltes aus i dofins.
    El capità Albert li va deixar tripular la nau, va ajudar a la vigia Gemma a la recerca dels dofins i tota la tripulació llegia el seu llibre de dofins.

    Ningú , incloent a la professora, no el van creure i quan la seva mare li va anar a buscar a la sortida, la professora li va preguntar i ella va reafirmar tot lo que el petit Dídac va viure.

    Què importa si els vam veure o no ? L’únic important es que un nen de 4 anys, en un dia a la mar, ha après un munt de coses. Per mi molt importants.

    Per la meva part, només puc agrair-vos que sigueu on sou i que continueu amb la tasca que feu i que molts nens com el meu fill puguin gaudir d’aquesta experiència inoblidable.

    En breu ens trobarem novament i intentarem que lo que en Dídac va veure, ho fem tots.
    Una abraçada molt forta , GRÀCIES i espero que fins molt aviat

    ESTIMATS SEGUIDORS I SEGUIDORES US COMPARTEIXO EL MISSATGE QUE ENS HA ADREÇAT EN JM PARE D’EN DIDAC, ELS DARRERS DZULHAANÀUTES QUE HAN DONAT SUPORT A PROJECTE NINAM PARTICIPANT EN LES SEVES EXPEDICIONS.
    gemma NINAM

    Respon
  3. Retroenllaç: Els Titans es barallen i els humans en paguem les conseqüències: crònica de la sortida del 14 d’octubre de 2012 « PROJECTE NINAM

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s