Del rec a Medes. On s’han ficat?: Crònica de les sortides del 8 i el 9 de setembre de 2012

Dissabte dia 8

Amb una previsió de suds moderats que anirien pujant a partir de migdia, vam deixar amarres de Roses sense la Gemma, doncs havia d’acomplir la seva tasca de vigilant i informadora de la gent d’en mar al Parc Natural de Cap de Creus, a bord del Mascarell II.

La Gemma al comandament del Mascarell 2

Vam optar per baixar a Medes, evitant la centena ben bona de barques fondejades per a pescar, ves a saber què, però la qüestió és matar algun peixet, encara que després no se’l mengin.

Obrint-nos cap a llevant i anant a cercar el “corredor” per on solen passar els mulars quan baixen cap a Medes. Un cop allí, marcar un cent vuitanta i cap a ca l’Àlex.

Els núvols baixos no arribaven a ser boira, però la visibilitat era força reduïda. A un milla de la Meda Gran i encara no la vèiem.

Una munió d’ocells ens anava marcant la posició de les tonyines que esporàdicament saltaven rere algun banc de peix. Però el més insòlit de tot, que feia un munt d’anys que no veiem, va ser un banc de seitó saltants fora de l’aigua i corrent com si l’empaitessin.

Seitó saltant. (foto: Raquel Soley)

Esperant que de sobte emergís un rorqual o un bon grup de dofins ratllats, també ens haguérem conformat amb un banc de tonyines. Però res, semblava que només estaven fent “footing” o alguna cosa per l’estil.

Després de nou hores navegant i trenta-sis milles nàutiques entràvem a port sense haver pogut albirar cap cetaci. Per a nosaltres, un zero te tant valor com un vint-i-cinc, però entenem que els dzulhaanàutes esperen sempre més, tot i que saben que així és el mar i així se l’ha de prendre. Per sort, sense comandament a distància.

Els dzulhaanàutes del dia 8 de setembre de 2012

 

Diumenge dia 9

Malgrat que els partes confirmaven vent de component Sud tot el dia, potser per la boira, potser perquè ja fa uns quants anys que anem per en mar, ens vam decidir a pujar al rec, arriscant-nos a trobar marota de tornada a port.

La teòrica entrada de sud era en realitat un vent format de 10 nusos de gregal, un cop passat cap Norfeu, però que es mantenia. Un cop al través de S’Encalladora, de Nord pur, i baixant.

Cap el rec hi falta gent!

Les bromes no ens deixaven veure més enllà de dues a tres milles, i la sensació, un cop engolida la Massa d’Orus darrera un núvol, era d’ésser en mig del mar, a centenars de milles d’enlloc.

Amb un vent que afluixava mica en mica i una mar arrissadeta, les condicions d’albirament eren òptimes. Així, tots els tripulants del Dzul van esmolar els ulls a la cerca d’algun catxalot, rorqual o dofí.

Però les hores passaven i res de res. Tret d’un parell de bots de peix lluna, i quatre baldrigues cendroses a ran de mar.  Amb l’ajut del radar vam poder confirmar el rang de visibilitat, no major d’una milla i mitja. Massa poc.

Això si, passat el zenit del dia, van aparèixer un bon munt d’espiadimonis, igual que dissabte, posant-se sense cap por als passamans i obencs del Dzul Haà.

Espiadimonis al passamà del Dzul Haà. foto: Raquel Soley

Quan finalment va aparèixer, com per encanteri, cap Norfeu a la proa, vam haver de maniobrar a totes les ones de les barcasses motores que passaven a tota màquina, esperitats, camí del port de Roses. Sembla que aquesta gent tindrà pressa fins i tot per a morir. Quin neguit!

Passaven les sis de la tarda quan llençàvem amarres al port de Roses, un altre cop sense cetacis a les nostres retines ni  a les càmeres.

Tot i que ho entens, no pots per més de cridar – On s’han ficat?

Potser això és una de les coses que enganxa més del mar, la impossibilitat de poder predir gaire res.

els Dzulhaanàutes del dia 9 de setembre de 2012

Advertisements

3 pensaments sobre “Del rec a Medes. On s’han ficat?: Crònica de les sortides del 8 i el 9 de setembre de 2012

  1. gemma

    Des de Projecte NINAM i després de 9 anys de Campanyes marines d’investigació sobre cetacis i biodiversitat marina hem volgut sempre ser optimistes i conciliadors….malauradament enguany està essent molt difícil mantenir-se ja que la depleció dels albiraments de dofins mulars residents està essent molt evident.
    Males notícies des del mar de la Costa Brava.
    Seguirem endavant, esperem trobar suport ….
    salut
    gemma

    Respon
  2. Maribel i Sergi

    Hola Capità i Gemma,

    Per nosaltres va ser tant emocionant, relaxant, tant especial…que el fet que no veiessim cetacis no ha fet res mes que fer-nos tenir mes ganes de tornar-hi. Estic segura que els Dzulhaanàutes saben i entenen que el mar és imprevisible. En aquest sentit no patiu, segur que ens tornem a veure aviat. A mes vaig apreciar que qui ho prova repeteix!!!. Una altra cosa és que vosaltres creieu que no és normal no veure animals… això és un altre tema molt mes preocupant…
    Esperem que sigui una falsa alarma i que els cetàcis estiguin aquí, només que s’han tornat mes vergonyosos o porucs…

    Anim’s

    Respon
  3. Maribel i Sergi

    Hola Capità i Gemma,

    Per nosaltres va ser tant emocionant, relaxant, tant especial…que el fet que no veiessim cetacis no ha fet res mes que fer-nos tenir mes ganes de tornar-hi. Estic segura que els Dzulhaanàutes saben i entenen que el mar és imprevisible. En aquest sentit no patiu, segur que ens tornem a veure aviat. A mes vaig apreciar que qui ho prova repeteix!!!. Una altra cosa és que vosaltres creieu que no és normal no veure animals… això és un altre tema molt mes preocupant…
    Esperem que sigui una falsa alarma i que els cetàcis estiguin aquí, només que s’han tornat mes vergonyosos o porucs…

    Anim’s

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s