Panegíric pel corall vermell del Cap de Creus

Esforçats científics i científiques del nostre país estan treballant durament per a repoblar el corall vermell a les Illes Medes. El “conreen” en captivitat, en petits aquaris, on esperen a tenir la mida suficient per a “trasplantar-los” a les parets de l’Àrea protegida de les Illes Medes, enganxant-lo amb resines especials. Tota una feina de formiguetes que algun dia donarà els seus fruits, com les que li agradaven a l’Àlex Lorente. Tot plegat finançat amb fons públics, és clar, no hi hauria cap privat tant boig com per posar calers en una “rucada” del gènere.

Paral·lelament, la Direcció General de Pesca del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, ha concedit 10 llicències d’extracció de Corall Vermell dins les aigües interiors de Catalunya per enguany, per un període de 6 mesos, de l’1 de maig al 31 d’octubre.

ORDRE. AAM/49/2012, de 27 de febrer, per la qual s’estableix la campanya de pesca de corall vermell (Corallium rubrum) per a l’any 2012 en les aigües interiors del litoral de Catalunya.
.... L’establiment de campanyes de pesca del corall vermell ha estat un dels eixos d'actuació de la política pesquera catalana ja que actuen directament sobre la reducció de l’esforç pesquer i faciliten el creixement i la reproducció de les colònies de corall vermell. En aquesta disposició s’estableix el mateix període de pesca de corall vermell que en els anys anteriors.
... Article 1
Campanya de pesca
D’acord amb el previst a l’article 25 de la Llei 2/2010, de 18 de febrer, de pesca i acció marítimes s’estableix una campanya per a la pesca del corall vermell dins les aigües interiors del litoral de Catalunya per a l’any 2012 que s’inicia el dia 1 de maig i finalitza el dia31 d'octubre. La resta de l’any és de veda.
...Article 4
Llicències
1. D’acord amb l’article 10.3 de la Llei 2/2010, de 18 de febrer, de pesca i acció marítimes, modificat per la Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica, per a la pesca del corall vermell cal estar en possessió de la llicencia de pesca o marisqueig sense embarcació o amb embarcació auxiliar prevista en l’article 9.1b) de la mateixa Llei 2/2010. Les llicències per a la pesca del corall vermell seran atorgades per la Direcció General de Pesca i Afers Marítims en un nombre  màxim de 10.

La majoria d’aquestes llicències operen en aigües del Parc Natural de Cap de Creus. Que bé oi?

Buf, senyors i senyores del Departament esmentat, crec que hauré de tornar a l’escola, ja que no entenc com es pot protegir una espècie com el corall vermell, concedint 10 llicències per a l’extracció durant 6 mesos l’any. Si us plau, que algú m’ho expliqui.

Tenint en compte que hi havia una ORDRE, la MAH/293/2005, de 16 de juny, per la qual s’estableixen mesures de regulació de l’extracció de corall vermell (Corallium rubrum) en l’àmbit marí del parc natural del Cap de Creus, i que diu:
"Article únic
 Es prohibeix l'extracció de corall vermell (Corallium rubrum), a qualsevol fondària i època de l'any, a les tres reserves naturals parcials situades a l'àmbit marí del parc natural del Cap de Creus, la delimitació de les quals queda especificada a la Llei 4/1998, de 12 de març, de protecció del Cap de Creus (DOGC núm. 2611, d'1.4.1998).Disposició final
 La present Ordre entra en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i serà vigent fins l'aprovació del Pla rector d'ús i gestió del parc natural del Cap de Creus."

Val a dir que aquest Pla Rector al que fa referència no s’ha aprovat encara.

Però, situem-nos una mica, per saber de què estem parlant exactament.

El corall vermell és endèmic de la Mediterrània, és a dir, no es troba a cap altre lloc del planeta. Només el Mare Nostrum ha reunit màgicament les condicions necessàries per a que aquestes colònies de pòlips puguin créixer.

Corall vermell (Corallium rubrum) mostrant la colònia de pòlips que el forma.

A diferència d’altres colònies com ara les Gorgònies, el corall vermell prefereix zones ombrívoles: esquerdes o entrades de coves, on el component algal és molt reduït o pràcticament nul.

Corall vermell (Corallium rubrum) amb els pòlips amagats.

La branca no sol sobrepassar els 25 cm i es troba entre els 15 i 200 metres de profunditat. És realment una de les joies que tenim a casa nostra, sense res a envejar als coralls tropicals, essent d’una bellesa encisadora i altament necessària per mantenir l’equilibri ecològic.

Una canellera de corall vermell autèntic del Cap de Creus, pots trobar-la al preu de 3,50 € a una web catalana.

Canellera de Corall vermell de cap de Creus. 3,50 €

Cada cop que comprem una cosa com aquesta canellera, o collaret, o imatge tallada en corall vermell, participem en l’extermini d’éssers vius que ens són altament necessaris per a mantenir la vida al nostre mar.

Doctores, doctors i doctorands que treballen replantant el corall a Medes, no tenen la sensació que els estan prenent el pel?

Espero que no pensin: “mentre em paguin…… ja poden anar fent”, perquè llavors estarien traint la llavor de l’esperit que va deixar l’Àlex i tants d’altres.
Algunes i alguns de nosaltres si que en tenim la sensació, ja que amb diners nostres s’està pagant un vertader contrasentit: plantar corall per a després deixar-lo pescar (o picar, com en diuen els corallers) per a que uns pocs es facin d’or i l’administració (també pagada per nosaltres) pugui dir que l’eix de la  política pesquera és la protecció de corall vermell… bla bla bla… bla bla bla.
Sobretot, quan siguin les properes eleccions al Parlament, no podem fallar, hem de votar. Però,  hem de votar els mateixos cretins que promouen polítiques pesqueres com les esmentades?
Si us plau, no oblideu coses com aquestes ni tantes d’altres (segurament més importants que una petita mata de corall vermell) quan aneu a votar el proper cop, si és que encara us en queden ganes.

Barca destinada a la pesca del Corall al Port de Roses

Veient aquesta barca de coralers i el seu nom, no podem deixar de pensar: vertaderament quin és l’HORITZÓ del medi ambient i el nostre, tal i com anem?

albert.

Anuncis

11 pensaments sobre “Panegíric pel corall vermell del Cap de Creus

  1. Joan

    Be nois, soc en Joan Quintana coraller desde fa més de30 anys i vaig amb la barca Horitzó.. Hi fet corall al Marroc, a Asilah al Oceá Atlantic, i a Portugal també al Oceá Atlantic.
    Crec que no és el Mediterrani. Hi ha corall vermell ( Coralium Rubrum ) Al Atlántic, desde PORTUGAL fins el Golfo de Guinea. Uns dels llocs on s´hen tret mes tones son les illes de Cabo Verde.
    ( també al Atlantic)
    Sís plau, avans de escriure, informeu-se bé que és molt fácil escriure i després comprobar que no es veritat.
    El nostro ofici es tan respectable com qualsevol altre, peró molt més perillós, qui ha baixat com jo a 140, 150 o 160 m i a comprobat el corall que hi ha?
    Es més la foto de la canellera
    no es corall vermell, es corall bambú tintat amb color vermell. Si fós de corall vermell costaría 100 vegades més. Atentament. Joan

    Respon
    1. projecteninam Autor de l'entrada

      Hola Joan
      m’alegro que hagis deixat un comentari, així tothom i totdon podran llegir el que tu dius.
      De cap manera, i no se d’on ho heu tret (ets el segon coraller que escriu), he menyspreat ni posat en tela de judici la vostra professió. Ans al contrari, m’he ficat amb la “política pesquera de la nostra administració”, suposo que estaràs d’acord amb mi que és de tot menys sostenible. Tant pel que fa al corall com pel que fa al les quotes,vedes etc.. del peix.
      La informació la trec d’on se suposa que en saben, i tornem a ser-hi, de XTEC. Allí diuen lo del mediterrani. t’en puc passar la referència. Estic d’acord amb tu en que no he baixat a guaitar-lo a les profunditats que has esmentat, no és la meva feina, però si que on abans en veia algun branquilló, ara només veig roca pelada o ocupada per les esponges, a no més de 25 metres, que és el meu tope.
      He usat la teva barca perquè el nom em venia al pel per a parlar de l’Horitzó que tenim davant amb aquestes polítiques basades en el diner i no en la conservació.
      De debò Joan, m’agradaria que aquells que hi esteu ficats, aportéssiu el vostre gra de sorra per a fer que aquest mar segueixi sent meravellós i els nostres fills i nets en puguin gaudir.
      Gràcies de nou per la teva aportació.
      Salut
      ALbert

      Respon
    2. Raquel S

      Hola Joan,

      Em sap greu, però discrepo, i molt, amb tu. El teu ofici no em sembla respectable i et diré perquè:

      1. Cap Autoritat Nacional o Internacional ha determinat l’estat ecològic de les poblacions de corall vermell, per tant s’està extraient aquesta espècie sense cap tipus d’informació prèvia ni amb les conseqüències que això pot portar. Em sembla una irresponsabilitat per part de tots.
      2. El Cap de Creus és LA zona més productiva del Mediterrani i per tant, em reafirmo amb el punt 1.
      3. El fet de que hagis trobat corall a la zona Atlàntica es deu a què les larves viatgen, però fins allà on els hi va bé. Al mar les fronteres no són lineals, per tant, no vol dir que passat l’Estret ja no n’hi hagi, però és una espècia endèmica del Mediterrani.
      4. L’explotació de la Costa Brava ha acabat pràcticament amb les colònies entre 30-50m, apurant molt amb el que els bussejadors podrien veure. Ara ja s’ho perdran.
      5. Abans els coralls eren fragments grans, ara ja són colònies petites. Per a que un corall es reprodueixi ha d’arribar a fer entre 4-6cm i això només s’aconsegueix cap als 98 anys (!) des que l’animal s’ha fixat a la roca. si el que s’esta explotant ara són colonies petites i immadures i les grans ja pràcticament no hi són, crec que no fa falta explicar què passarà en aquest cas.
      6. Hi ha d’altres espècies amb creixement molt més ràpid que podrieu explotar i m’arrisco a dir que fins i tot alguna podria ser cultivable i tot! a Hawaii ja ho estan fent.
      7. El més alarmant és que està demostrat que aquesta situació no és sostenible ni pels coralls ni per vosaltres, ja que per baixar a més de 40m es necessiten coneixements de fisiologia i coneixements de submarinisme que em sembla no teniu. Aquesta feina està perjudicant la VOSTRE SALUT.

      I per últim, dir que l’administració està fent un treball nefast amb aquest tema, com amb molts d’altres en quant a medi ambient, protecció del territori i riquesa natural del nostre petit país. Si ells no ho fan, ho haurem de fer nosaltres, començant per fer-vos entendre a corallers, pescadors i gent que explota el mar i la terra, que les coses es podrien fer si són de manera sostenible. En aquest cas, s’ha de fer més cas als científics que ens hi dediquem pel bé de tots i no a 4 politics que la única cosa que volen són 4 vots.

      Respon
      1. Joan Quintana

        Bé Raquel, si el meu ofici no et sembla respectable, dons me tractes poc menys que de delinqüent, i per aquí no passo.
        Primerament, no en tens ni idea del que dius,
        Tinc un títol profesional que va costar treur-él cinc anys d´estudis, entre ells fisiología i medicina hiperbárica. Es una carrera superior.
        Tinc 63 anys, fa mes de 35 que faig corall durant mólts anys he baixat, a més de 100 m. I estic molt bé fisicament, encara baixo cada dia a més de 70 m.
        El corall, si no es treu es mor. I per creixe 10 cms. de llarg amb 10 anys ni ha de sobres.Creix molt més de el que creu la gent. Tampoc es veritat que no hi hagin estudis de la masa coralígena, cada any es fan per tot Europa i Africa, consells i reunions amb els científics per determinar les novetats, i aixó es fa a travers de l FAO, que depén de la ONU.
        Bé no vull escriure més, perqué tu no cambiarás de opinió ni jo vambiaré d´ofici, peró si un dia vols sortir amb nosaltres, estas invitada qua vulguis, a les buit del matí a la barca Horitzó al port pesquer de Roses. Atentament Joan Quintana

      2. Raquel S

        Resposta a Joan Quintana de 17 de setembre 2012 (més avall).

        Joan, crec que en cap moment t’he dit delinqüent i si t’has sentit ofés, com diuen per castella: “quien se pica, ajos come”.

        M’agradaria saber quina carrera superior és aquesta que dius, perquè en aquest cas llavors si que deus tenir coneixements de fisiologia i suposo que si baixes cada dia a 70m, sabras que 8atm de pressio sobre el teu cos, ostres, són unes quantes, vols dir que és bo a la llarga?
        En quant al que has dit que no en tinc ni idea…potser no, però per això em refereixo als articles cientifics, no a les paraules de les administracions, de les quals no em crec res. Tot el que he dit, ho he tret de la ciència, no de la meva ignorància.

        Has dit algo que m’ha sorprès: “si el corall no es treu, es mor”. Com? a la llarga potser si, però si abans hi havia gaires colonies, perquè les has de matar ara? El corall vermell (una mica amunt,una mica avall) té una taxa de creixement de 0,35 mm/any. Creus que amb 10 anys pot fer 10cm? Lo dels estudis que es fan cada any, bueno, això els hi pots preguntar als científics que hi treballen i veuras que encara que es facin campanyes cada any, els resultats no es treuen cada any. I et donaré unes quantes dades que si et poses a google academic trobaras: el 89% del corall de la Costa Brava té menys de 10anys, la primera reproducció es troba entre els 7-10anys, que les colonies grans són molt reproductives i que entre 10-50m hi ha molt poques colonies (per la vostre sobre-explotació) i a sobre, són petites. Queda molt bé dir que els estudis es fan a través de la FAO, però si et poses a la pàgina de la FAO, veuràs que no hi ha informació sobre el seu estat de conservació ni pràcticament res. A llista de la IUCN, ni tan sols hi és!! per tant, “Data deficient”.

        Tu obviament no canviaràs d’ofici ni jo de parè, però et dono raons suficients per fer-te veure que el que estàs fent no està bé, per molt que la Generalitat de Catalunya us doni permisos. Són polítics, no cientifics!! amb això t’ho dic tot.

  2. Laura

    Albert: com sempre, moltes gràcies per la informació, què pel què sembla no és del tot correcta. Però la base, és totalment correcta. Què el corall vermell està en perill d’extinció a les nostres aigües, o dit més correctament, en “estat crític”, i què segueixen deixant què els corallers legals i els furtius segueixin expoliant les profunditats per què quatre desinformats es comprin joies molt boniques. Sóc submarinista, i prefereixo veure cada cosa al seu lloc: el corall, els peixos i els cetacis són del mar, i entenc què pesquem fins a un límit per poder menjar, però el què s’està fent és expoliar la mediterrània. Molts submarinistes què fa trenta anys anaven per la costa brava, parlen de la notable disminució d’espècies. Molta gent gran expliquen lo fàcil què era abans anar passejant per vora la platja i veure dofins, inclós alguna balena, passar. Estem fent tot merda, i tots estem posant el nostre granet de sorra, però per descomptat, uns molt més què d’altres.
    Joan, el coraller, em sembla què et dediques a una activitat bastant deplorable, per dir-ho suau. Extreure del fons marí quelcom perquè quatre capritxosos s’emperifollin i presumeixin amb un cadàver posat a les orelles, canell o on s’ho vulguin posar, és per a mi semblant, què no igual, què matar mamífers perquè quatre senyores horteres i còmplices d’assassinat es facin abrics amb les seves pells. Avui en dia tenim productes per poder presumir, què no impliquen la mort d’ésssers vius. Ho sento molt, però no tens el meu recolzament en absolut.
    Us deixo un petit article de fa un mes http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/569022-els-ecologistes-volen-cinc-anys-de-veda-per-al-corall-vermell.html

    Respon
  3. Maria

    Jo del corall no en sé res per tant no em sembla just opinar, però de voler conservar el planeta ja en sé una mica més o, si més no, ho intento tant com puc i provo d’apendre cada dia una mica per fer-ho millor. Segons el meu punt de vista qualsevol activitat que destrossi els ecosistemes d’aquest trosset d’univers és, per tant, contrària a la meva manera de veure el món i de viure. Molt menys si aquesta activitat no té la “justificació” de ser “indispensable” o “necessària” i em sembla que ningú es morirà de gana per culpa de no poder extreure corall i tampoc li provocarà malalties la falta d’aquest a casa seva. En canvi, la seva absència sí que provoca que altres essers es “morin de gana” i altres coses, en definitiva, que destrossar un medi no em sembla gens bé i molt menys per fins com el que té el corall.

    Respon
  4. projecteninam Autor de l'entrada

    Uaaauuuuuuu
    Veig que la cosa està animada.
    Des del meu punt de vista, tant lícit és que una persona defensi l’ofici amb el que s’ha de guanyar les garrofes, i que ho fa des fa un grapat d’anys, com les persones que viuen a aquest planeta i el veuen cada dia més brut, malmès i pobre.
    Repeteixo que l’únic que denunciava a l’escrit original, era la incongruència de l’administració, un cop més.
    Nosaltres no entenem la pesca, perquè no l’hem practicat mai. Però entenem que hi hagi algú que ho faci, sinó no menjaríem peix, evidentment. Per tant, el medi, sigui com sigui, s’ha d’explotar. Som massa gent.
    Però el que no ens cansarem mai de dir, des de Projecte NINAM, que les coses s’han de fer de manera SOSTENIBLE.
    I aquest és el problema.
    Què vol dir, sostenible?
    Per a molts, desgraciadament hi ha polítics dins aquest grup, vol dir alguna cosa relacionada amb l’ecologia….. eco….. ocellets, plantetes i totes aquestes coses.
    A poca gent, fora dels que ens hi dediquem o ho han/hem estudiat, se li acudeix pensar que sota el paraigües de la sostenibilitat hi hagi conceptes com els beneficis, o la societat.
    En poques paraules, i per a aquells i aquelles que no ho sàpiguen (tot i que dubto que hagin arribat a aquesta alçada del debat/text) :
    Per a que una activitat humana, per exemple, sigui considerada sostenible, ha de tenir en compte aquests tres factors:
    1er- Ha de ser respectuosa amb el medi ambient
    2on- Ha de ser rendible econòmicament.
    3er- Ha de tenir en compte les necessitats del col·lectiu (societat) on es duu a terme.

    Els nostres avis ho sabien fer molt bé, tot i que no n’hi deien sostenibilitat.
    si algú pescava corall, ho feia per guanyar-se la vida, per a poder donar de menjar als seus fills.
    si en treia 10 per anar fent, en treia 10. Perquè sabia que si en treia 30, potser aquell dia li aniria molt bé, però l’endemà hauria de patir més per arribar als 10, si hi podia arribar. I allò no duia enlloc.
    A més, algun parent o amic o veí, es dedicava a polir-lo. Un altre a tallar-lo. I un tercer a vendre’l. D’aquesta forma, d’una sola activitat extractiva, en menjava tot el poble, o si més no un bon grapat de gent.

    Joan, no se si tu això ho vas viure, però estaràs d’acord amb mi que això forma part d’un passat llunyà i utòpicament inassolible. O no? O no!

    Mirem’nos tots el melic de quan en quant, i tinguem la valentia de reconèixer que potser l’estem cagant, que és molt bonic estar en contra de la pesca d’arrossegament i després comprar el peix a una gran superfície, que ves a saber de quin stock sobreexplotat ve. O donar classes de canvi climàtic a la facultat, i anar al campus en 4X4. O denunciar l’encariment del petroli i demanar més subvencions quan t’has passat 1000 c.v. del motor de la teva barca, només per a poder pescar més.
    I tantes i tantes incongruències.

    Bé, si us plau, no us n’estigueu de comentar el que volgueu o desitgeu, sempre que el que es digui sigui sense faltar al respecte obertament o insultar fent servir un llenguatge inapropiat, ho penjaré.
    albert

    Respon
  5. laura

    Bé, absolutament d’acord, Albert, en aquesta apreciació de què tots en algun moment o altre estem siguent incongruents amb les nostres idees. Però lo important és què, quan estem fent una activitat què no comporta el bé a la resta de les espècies, si ens adonem de què està mal fet, sapiguem donar un cop de timó i tirar per una altra banda. Jo mateixa he fet coses per desconeixement: he menjat sopa de suposada aleta de tauró, fins què vaig saber fa ja molts anys com s’aconseguia aquestes aletes. Vaig deixar automàticament de menjar aquest plat, i m’agradava força. Quan vaig a menjar tapes, no demano mai “cazón” perquè sé què està a la llista de vulnerables, ara la volen incloure ja a espècies en perill. El problema, per exemple, és quan un “torero” o un aficionat als toros va a la plaça, quan ja han rebut força informació sobre el què sent aquell animal quan es practica una tortura amb ell. Això per mi ja és penós.

    No estic d’acord amb tu en el tema de què “una persena defensi l’ofici amb el què s’ha de guanyar las garrofes” quan en la gran majoria de professions, es potr redirigir les activitats. S’ha vist en països de centre amèrica, per exemple, on van canviar de pescar taurons, i van decidir utilitzar els taurons per atraure a milers de submarinistes o amants dels taurons; ara guanyen molts més diners què abans, i no afavoreixen l’extinció d’una espècie. Crec què en la majoria dels casos, és fer un esforç i canviar de “modus vivendi”.

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s