Senyor peix espasa, FUGI D’ACÍ !!: crònica sortida dimarts 27 de juny de 2012

Eol i Poseidó, de vegades, juguen amb els humans, només per a divertir-se. Un, aliè a tot plegat, pensa que te controlada la cosa, però no és així.

Poquíssimes vegades la mar del Cap de Creus està com dimarts.  Va començar amb variables, molt fluixos que van donar pas a una calma total inaudita. Les condicions d’albirament no podien ser millors.

La Gemma, alies “dona biònica” per la vista que te, pujada damunt la coberta superior, amb una altura d’ull de 4 metres sobre el nivell del mar, te un rang de visió, per la curvatura de la terra, d’aproximadament 2·√altura, en milles nàutiques. Això dóna un total de 4 milles, si fa o no fa, que multiplicades per 1,852 són 4,7 kilòmetres. Per tant, si tenim en compte que aquest és el radi del cercle total que pot observar, estem parlant de 172 Km quadrats, poca broma.

Si afegim que duu uns bons binocles de 10X48 augments, de marca i que l’ona era molt lleugera, de llevant, el resultat és que no se li escapa res, ni el pet d’un calamar a 3000 metres de profunditat.

Doncs bé, 14 milles nàutiques de pujada fins el Cap de Creus, 3 fins el canó, i un bon munt fent zigazagues per les baranes de dalt i de baix, esquivant les barques d’arrosseg, que en monòtona processó calen llurs arts, amunt i avall.

I res de res.

Cap cetaci a la vista, ni una aleta, ni un buf, ni una cua. Quatre esquitxos de tonyina allí, un parell de peixos lluna allà i les baldrigues cendroses, feixugues per la manca de vent, solcaven el mar cercant algun incaut peixet que pogués servir d’esmorzar.

Llavors va ser quan Poseidó es penedí de nosaltres i ens va enviar un missatger. Un missatger conegut, a l’hora inaudit i formidable.

La superfície de l’aigua es trencà per un remolí, seguit d’un altre remolí més petit. El ulls experts i esmolats de la Gemma no van trigar ni un segon en becar-los. “No pot ser”, va dir, “Un altre cop?”

El que estava veient era massa per ser veritat. Al mateix lloc on feia pocs dies vam veure’l, tornava el senyor Peix Espasa, majestuós, impàvid, segur si mateix, com si es tractés de la imatge especular de les baldrigues,  solcant la superfície de la mar, per sota.

El Senyor Peix espasa (Xiphias gladius)

Després d’una bona estona amb nosaltres, s’esmunyí blau endins.

En alçar la vista, vam veure a l’horitzó “La Parca” vestida de motora amb canyes i homes panxuts, disposats a matar només per a divertir-se i poder gallejar davant els seus acòlits.

Fugi! Fugi senyor peix espasa! O acabarà penjat de la paret del saló d’algun d’aquests malànimes. De res li servirà el seu glavi davant d’aquests brètols.

A veure si entre tots i totes podem fer que aquests malvats evolucionin i canviïn canya per càmera, mort per immortalitat, dolor per goig.

Els Dzulhaanàutes del dia 27 de juny de 2012

albert

fotos: gemma

 

Advertisements

2 pensaments sobre “Senyor peix espasa, FUGI D’ACÍ !!: crònica sortida dimarts 27 de juny de 2012

  1. Pau Masramon i Ordis

    Cameres per canyes! I tant . . . . mort per immortalitat, dolor per goig.
    Albert, necessitem gent com vosaltres. Ànims! Bona feina. Endavant.

    Respon
    1. Anna Grau

      Ostres , potser era el mateix peis-espasa que vàrem veure el màgic dia 24 de juny, sant Joan.
      Va ser realment emocionant i NO puc entendre de cap de les maneres que per algú pogui ser emocionant assassinar-lo…

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s