En veritat, aquest és el seu lloc: crònica de les sortides del 23 i 24 de juny de 2012

Vora cent dofins ratllats dispersos en petits grups. Uns a proa del Dzul Haà, saltant i fent corredisses, altres apartats descasant, els més llunyans semblaven immersos en una bonica història d’amor. El mar com un plat i un sol espaterrant que, sense demanar permís, cremava les nostres pells mentre gaudíem del moment.

Maddy, una molt bona amiga nostra, italiana de prop de Nàpols, que ha treballat molt temps amb cetacis en captivitat, es girà amb la cara aquella que se’t posa quan tens un albirament d’aquestes característiques , i diu amb rotunditat: “Veramente, questo é il suo posto!” (En veritat, aquest és el seu lloc!). La Gemma i jo no hi podíem estar més d’acord.

En veritat, aquest és el seu lloc

Dissabte 23

La tramuntana encara era present quan passàvem entre puntes, les sempiternes puntes port de Roses. La ressaca de la revetlla, els nervis de l’ignot i el fort vent s’havien apoderat dels dzulhaanàutes, que guaitaven l’horitzó, esperançats, malgrat la Gemma els havia dit que amb aquest fort vent era difícil veure res.

Camí del cap de Creus, volíem donar temps al sol perquè escalfés la terra i el vent tèrmic apaivagués la senyora Tramuntana. No les teníem totes i un cop a la mar d’amunt, la cosa encara era prou dura com per provar d’albirar. Una volteta prop de costa cercant dofins mulars, camí de Cap Gros, havia de donar temps i posar mica en mica les coses al seu lloc.

Una hora més tard ja érem al bell mig del rec. Poc a poc, donant temps al nostre amic, el senyor Catxalot, per a que sortís de la seva apnea profunda. Però res de res, ja no hi era.

Poc abans de quarts de tres, els ulls de la Gemma ja havien detectat la presència d’un petit escamot de dofins ratllats, navegant sense pressa amb rumb nord. Mitja hora més tard els teníem al costat, separats i navegant en paral·lel, doncs es tractava d’una mena “d’escola bressol” formada per poques femelles i una bona tropa de cadells emancipats, en total poc més d’una dotzena, i no volíem molestar.

Grup de mares i cadells de dofí ratllat (Stenella coeruleoalba) al rec del Cap de Creus

Les femelles són molt curoses amb la seva canalla i no deixen apropar-se. Si volíem gaudir de l’albirament i poder prendre alguna dada de coloració o de comportament, havíem d’anar amb molta cura.

Voluntàriament van fer un parell d’apropades, però a no menys de 50-60 metres, empesos pel gran interès dels cadells i reprimits per la por de les femelles. Però fan bé, dels humans millor mantenir-se’n ben lluny.

Sabíem que el grup gran havia d’estar per la zona, i que tard o d’hora s’havien de trobar. Però va arribar l’hora de fer un 230 de retorn a casa i ni un senyal del grup.

Tres hores més tard, cremats pel sol i arrebossats en crema protectora i altres ungüents per apaivagar la coïssor, ens acomiadàvem dels que ja formaven part de la nostra gran família NINAM.

Els Dzulhaanàutes del 23 de juny de 2012

Diumenge 24

El dia de Sant Joan no podia presentar-se millor. Poc vent, sol i un Sud que bufaria poc i tard. Insuperable.

La presència dels dofins ratllats del dissabte era un bon presagi. Per fi, tornava la vida al Cap de Creus. I allí ens vam dirigir, al rec, disposats a pentinar-lo milla a milla.

Peix espasa (Xyphias gladius) al rec del Cap de Creus

El primer que va aparèixer, sota un mascarell jove, va ser un gran peix espasa que ens va fer pensar en un tauró. Bon senyal, els grans depredadors tornen al rec i això vol dir que tornen els bancs de peix. Ho direm fluixet no fos cas que vinguessin els humans a bescanviar-los per euros a una llotja.

Un cop més, els esmolats ulls de la Gemma albiraven un grupet de dofins molt lluny, a més de 3 milles mar endins. Els dzulhaanàutes no podien donar crèdit, ja que a tres  milles no es veu res de res, a menys que no tinguis una molt bona vista i uns ulls molt entrenats. Durant l’hora que va durar l’aproximació només la Gemma era capaç de veure’ls.

El grupet de poc més de deu animals que va dir en un principi anava creixent, i a mida que ens acostàvem, Gemma incrementava el número. “Podrien ser una vintena”……. “Penso que més de vint, segur”….. “Ostres, sembla que és un grup molt gran”

A l’establir contacte vam poder veure que era el grup gran, tots ells. Quina il·lusió! Des l’any passat que no els veiem i ja temíem que no el tornaríem a veure. Relaxats, junts, vora un centenar d’individus nedava tranquil·lament amb rumb nord-nordest.

Tan bon punt ens van sentir, un grup de joves va iniciar la carrera per veure qui arribava abans a la proa del Dzul Haà. Dues hores més tard suràvem a poc més de 2 nusos, envoltats de dofins.

Dofins ratllats (Stenella coeruleoalba) a la proa del Dzul Haà

Tothom callat, com si es tractés d’un ritual no escrit, sense dir paraula. Només les mirades que es creuaven i expressaven alguna cosa com:  “Uaalaaa, quina passada!!”

Dofí ratllat (Stenella coeruleoalba) al rec de Cap de Creus

Perquè els humans som tant rucs com per preferir un espectacle amb animals maltractats en un dels molts dofinaris del país, abans que uns fugissers moments de autenticitat en plena natura?

Sembla que guanyar euros sigui més important que l’opinió de les generacions futures sobre el nostre comportament. La immediatesa ha guanyat la partida a la paciència, la cobdícia al cor, l’ostentació a la ingràvida subtilesa, les paraules pomposes als fets autèntics.

El camí de tornada ens va dividir entre els qui reflexionaven sols, a proa, sobre la grandesa dels que acabaven de gaudir i els que debatien sobre l’absurditat del comportament humà.

Em fa plaer comprovar que encara queda gent honesta i amb ganes de fer coses amb el cor i que sortida a sortida ens contaminen amb bocinets de les seves vides, fent-nos créixer i engrandint la família NINAM.

Els Dzulhaanàutes del 24 de juny de 2012

albert

fotos: gemma

Anuncis

6 pensaments sobre “En veritat, aquest és el seu lloc: crònica de les sortides del 23 i 24 de juny de 2012

  1. Santi, Dolors, Pep i Mariona

    Hola família, que bé que porteu aquests dos caps de setmana veient el catxalot, dofins, el peix espasa… en Pep està ben al·lucinat i em va dient : ” Mama, mama, segur que el que va veure que passava per sota el catamarà, el dia que vam fer la sortida nosaltres era el catxalot, veus com ho era!!!!”.

    Cada setmana llegim les cròniques que ens envies i només de veure l’ expressió d’ il·lusió dels seus ulls val la pena de seguir-vos i que continueu fent el que tan bé sabeu fer.

    Una abraçada per tots dos Albert i Gemma de part de tots quatre!!!!

    Fins aviat!!

    Respon
  2. gemma

    Amics i amigues, amants del mar i de les families de cetacis que poblen les aigües de la nostre mediterrània, és un plaer compartir les nostres expedicions amb vosaltres. No hi ha cap mena de dubte que el Canó submarí de Cap de Creus és un hàbitat ideal pels dofins llistats, això si, si el superdepredador del planeta, l’ésser humà, el navega i aprofita els recursos d’una manera prou sostenible permetent que dofins ratllats i catxalots puguin continuar vivint i alimentant-se dignament.
    GRÀCIES PER COMPARTIR-NOS LES VOSTRES EXPERIÈNCIES A BORD DEL DZUL HAÀ!!! ENS EMPENTEN A CONTINUAR ENDAVANT!!!!
    gemma

    Respon
  3. Txell

    un plaer com sempre llegir les cròniques, per aquests moments inolvidables, en aquest el seu lloc, on haurian de ser-hi tots. gràcies

    Respon
  4. Dani

    Hola companys!

    Ahir repassava els videos que vaig gravar diumenge, i continuament sento paraules com: -“Que guay!”, -“Ualaaaa!”, -“Quina passada”, -“Que maco”… Jajaja.

    Tant la Gemma com jo ens ho vam passar genial. Vam viure un concentrat d’experiències i sentiments super positius. Només volia felicitar-vos per la feina que feu. I vosaltres també feu-nos el favor de no canviar gens ni mica. Una abraçada mooooooolt forta.

    Pd: estic preparant un petit vídeo, quan el tingui ja us el faré arribar.

    Respon
  5. Pau Masramon i Ordis

    Hola Albert, jo aquest passat St. Joan finalment no vaig poder venir (prescripció mèdica . . .) Però l’Eva, l’Anna i l’Enric del Observatori del ter (Ateneu Naturalista de Girona) si. L’Enric Barrull està acabant un video que també us farem arribar. Quina passada! Això no quedarà així….. ho tornaré a intentar.

    Una abraçada i endavant amb el vostre-nostre Projecte Ninam.

    Pau Masramon

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s