Palamós i Roses, dues realitats germanes: crònica de la sortida del 28 de maig de 2012

Un altre dia de mar plana al baix Empordà, que feia presagiar una jornada plena d’albiraments.

Ja superat l’espigó de llevant vam començar a veure Ocells de tempesta, peixos lluna i baldrigues, bon auguri.

Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea)

Ja que un bon amic nostre, en Joan Hontangas, havia decidit anar a prospectar la zona llunyana, avisant-nos si veia alguna cosa interessant, vàrem decidir fer la zona pròxima a la costa, per mirar de trobar mulars. A més, era dia feiner, aixó volia dir que els arrossegadors estarien calant.

Per tant, vam posar rumb nord cap les Illes Formigues, una trampa mortal pels navegants antics fins que hi van instal·lar un far.

Teníem les Formigues pel través de babord quan vàrem albirar un parell de barques calant a la planassa que hi ha al cantó nord de la Fonera (el gran canó submarí que hi ha prop de Palamós). Un altre cop van ser els ulls experts i esmolats de la Gemma qui van alertar de la presència de dofins a la popa d’una de les barques. Possiblement mulars.

I així va ser. Un grup de femelles amb cadellets deslletats, la majoria, que tant bon punt vam ser al costat se’ns van apropar sense vergonya, guaitant-nos des del gran blau.

Un primer cop d’ull a les aletes ens va fer pensar que teníem una “recaptura”: és a dir, que havíem tornat a veure un dofí que ja teníem catalogat.

Aleta blanca i masegada, d’avançada edat, que aquest cop podíem dir que era femella ja que duia el cadell al costat.

Els Dzulhaanàutes van gaudir de valent, sobretot en Cristian el més petit d’ells, que no hi cabia a la seva pell. Amb aquella mirada sana que tenen els petits, d’il·lusió, com d’haver vist una fada o d’haver descobert els secrets més ignots del seu món de fantasia.

Uns dies més tard, quan vam començar a processar les fotos ens va caure l’ànima als peus en comprovar que al menys tres de les femelles presentaven ferides a l’aleta dorsal, molt possiblement fetes amb hèlices.

 

 

 

 

Que pobre és aquest món!

Recordo un vellet que fa temps em va dir una veritat d’aquelles que et ressonen al cap per la resta de la teva vida… ” Només els pobres van darrera dels diners”. Quanta raó.

Valors com la honestedat, la sinceritat, tenir cura de l’entorn i dels demés, han quedat relegats per l’aparentar, l’acumular bens materials, el poder o la mentida. I uns pobres animals que durant milions d’anys han viscut tranquils, en pau amb l’entorn i en equilibri amb la natura, ara es veuen mutilats per quatre galifardeus propietaris de motores ràpides que per compensar la disfunció erèctil han de cremar Decà-litres de benzina, a tota potència de motor. Que trist.

Aliens a tot això, en aquell moment, vam decidir posar fi a l’albirament i tornar cap a port ja que els núvols presagiaven tamborinada. I així va ser.

Encara amb les imatges ressonant a les retines i mullats per la pluja de finals de maig, com ha de ser, atracàvem a un Palamós que tornava a la normalitat desprès de la festa Terra de Mar, a la vora del majestuós Santa Eulàlia i els seus tres enormes pals, embolcallats pel l’enxarxa de caps, drisses, amantines i obencs.

Els Dzulhaanàutes del 28 de maig de 2012, a Palamós

albert

 

Advertisements

4 pensaments sobre “Palamós i Roses, dues realitats germanes: crònica de la sortida del 28 de maig de 2012

  1. M.Àngels Armengol Niell

    Hola Albert, Gemma i cia
    Com que nosaltres ens movem entre Platja d’Aro (barca) i Calella de Palafrugell (llit per dormir), ens resulta molt emocionant i satisfactori que hàgiu estat a Palamós, és a dir, com qui diu a casa nostra (al nostre petit tros de mar), i amb tant d’èxit. Ens agradaria molt, que amb l’experiència que heu tingut ( albiraments espectaculars, comparats amb algunes de les darreres sortides a Roses) us animeu i ens visiteu més sovint ! o…, què carai !…, que us quedeu una temporadeta !
    Ens heu fet molt enveja sana amb els relats i les fotos, i el millor de tot, és que ens alegrem molt de que hagiu pogut gaudir aquí.
    M.Àngels, Ariadna i Mariona

    Respon
    1. projecteninam Autor de l'entrada

      moltes gràcies a vosaltres, boniques
      tingueu per ben segur que farem cap a les vostres terres, bé, mars. Ens ha agradat molt i no descartem la possibilitat de canviar de port base, ens ho estem pensant. o si més no de fer-hi llargues estades.
      Va, ens veiem
      ptons
      a

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s