Quan la extinció es resisteix a fer-se realitat: Crònica del 27-05-2012

Les olors diferents del port de Palamós ens van despertar un diumenge que prometia dosi elevades d’ultraviolats i una mar plana com feia mesos no veiem.

A les 09:20 (hora del rellotge de bitàcola) passàvem entre puntes deixant la Llosa per estribord. Mirant l’horitzó es podia percebre la curvatura de la terra i el sol ja feia estona que s’havia afaitat, esmorzat i vestit per mostrar-nos el rumb exacte del que encara no sabíem: la pertinaç resistència de la vida a extingir-se, malgrat els esforços humans per acabar amb ella.

Primer nord-est, cap les Formigues, per si algun Mular despistat encara nedava  per allí. Però res de res, només motores decidides a esquinçar la vànova de diamants davant nostre.

Doncs cap a llevant. Rumb 090, a deixar-nos engolir per la Fonera, un excepcional canó submarí gairebé a tocar de la costa i que en poques milles es planta a 1000 metres de fondària.

Les baldrigues i els peixos lluna, junt amb algunes meduses i mascarells, s’apartaven del nostre pas com ho feien abans, fa anys, els saltamartins en mig dels prats verds. Va ser llavors, quan havíem assolit els 1000 metres de sonda quan vaig donar a conèixer el secret. Per a que el mar et doni, primer li has de donar tu. Un bany ritual, d’ofrena: “ofereixo el meu cos, oh mar! per a que facis amb ell el que vulguis”……. i si t’has portat bé, no te’l pren.

Encara no ens havíem tret la sal de la pell quan la Gemma va començar amb el característic: oh-oh……. oh-oh……. I la posició no deixava lloc a dubtes. Tensa, hieràtica, amb els binocles als ulls, el cap lleugerament  endavant. “Sí nois, dofins” va dir. Després de gairebé una hora, teníem prop d’una trentena de dofins llistats davant del Dzul Haà. Ja fa vuit anys que solquem els mars i encara se’ns posa la pell de gallina quan els veiem. Cinquanta milions d’anys per a fer-los unes veritables meravelles vivents, capaces de posar-se de costat i guaitar-te, intencionadament, provocant en tu un….. “hola col·lega, quan de temps, m’alegro de veure’t”.

Però la gran sorpresa va ser veure que les Stenella (com els hi diem nosaltres) venien acompanyades d’uns parents llunyans que tots pensàvem tècnicament extints a les aigües del la mediterrània nord occidental, els dofins comuns.

Dofins comuns (Delphinus delphis) al canó de la Fonera

Una vintena d’adults de dofí comú, lliscaven sota el Dzul de tal manera que semblaven més contents que nosaltres. NO ENS HO PODÍEM CREURE!!!!

Només un parell de cops n’havíem vist barrejats amb llistats, però dos o tres, mai tants.

L’inconfusible disseny en forma de clepsidra tombada, als laterals,  les tonalitats groguenques juntament amb la dorsal blanquinosa i la punta del musell negre, no deixava lloc a dubtes,  Delphinnus delphis.

Durant les tres hores ben bones que durà la tornada, les mirades dels Dzulhaanàutes reflectien la il·lusió d’haver estat testimonis d’una cosa excepcional. De com la vida lluita, amb ungles i dents, per a no desaparèixer, malgrat nosaltres els humans ens obstinem en bescanviar-la per dividends, accions, “cash flow” o un escó de parlamentari.

No ho permetrem!

mata de jonc

albert

Els Dzulhaanàutes del dia 27-05 al port de Palamós

Advertisements

3 pensaments sobre “Quan la extinció es resisteix a fer-se realitat: Crònica del 27-05-2012

  1. Bet Font

    Fantàstic! Me n’alegro molt. Tant pels Dzulhaanàutes com per la bona notícia que suposa aquest avistament.

    Molts records,

    Respon
  2. Miryam

    Nois, us anava a preguntar que tal havia nat per Palamós. Ja veig que genial!!! Me n’alegro molt, iiicomuns!!!!

    Una abaçada ben forta.

    Respon
  3. Quico Serra

    Sempre hi sou, anava a dir quina sort, però em sembla que realment és el reflexe del vostre esforç que fa que sempre hi sigueu. Tots els indicadors són dolents però jo, com vosaltres, insisteixo en el meu optimisme pel futur.
    Un somriure i una abraçada.

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s