CIRCO BALFEGÓ….. pasen y vean ………..

L’empresa Balfegó, un imperi basat en la captura, engreix i exportació de tonyina roja del Mediterrani, amb seu a L’Ametlla de Mar, ha decidit ampliar la seva oferta empresarial i ara es dedica a fomentar el maltractament de les pobres tonyines que han estat capturades i esperen a les seves gàbies tenir el pes i el greix suficients per a ser executades, en benefici de l’empresa.

El proper 6 de maig s’organitza la Tuna Race Balfegó, una cursa de natació entre les piscifactories de l’empresa i la platja de l’Alguer, a L’Ametlla de Mar, cinc kilòmetres i mig de distància.

La publicitat de l’esdeveniment diu textualment:

             “Nado entre atunes”:

  • Todos los nadadores que lo deseen podrán disfrutar de un tiempo aproximado de 15-20 minutos antes de la señal de salida para poder calentar. Los participantes que lo deseen podrán nadar ‘entre atunes’ dentro de las piscinas de Balfegó, de forma totalmente segura y hasta que la organización así lo permita.

Tanmateix, està oferint la possibilitat de realitzar el Tuna Tour, que consisteix en una excursió en un catamarà, a motor, que inclou la degustació de plats de tonyina roja, la visita a les gàbies-piscina i el bany en mig de les pobres tonyines. Per aquest concepte, l’empresa espera ingressar uns 400.000 € anuals, que se sumarien a la facturació anual que l’any passat va ser de 59 milions d’euros.

L’empresa Balfegó, per a qui no estigui familiaritzat amb la conservació del medi marí, és el més gran depredador de tonyina roja del Mediterrani, a la saga amb les que exploten les almadraves de l’estret de Gibraltar i la flota japonesa.

Balfegó incorpora les últimes tecnologies al seus vaixells, com La Frau i el Tio Gel: sondes, escànners, radars de gran potència a part de comptar amb l’ajut de satèl·lits que registren temperatura del mar i producció de clorofil·la. Sense parlar del recolzament donat per avionetes, actualment prohibides i d’una flota de fins a tretze vaixells tonyinaires de vàries nacionalitats, que recluta per a fer la campanya.

La tonyina roja (Thunnus thynnus) és un peix ossi que pertany a la família dels Scombrids. Des de l’antiguitat es coneix el valor nutritiu d’aquesta espècies així com la dels Túnids en general: palometes, bonítols, verats, etc…

És un dels pocs peixos que poden mantenir constant la temperatura del seu cos, gràcies a un meravellós mecanisme d’aprofitament del calor generat pels músculs, que s’anomena Rete Mirabile.

La seva anatomia els fa un dels animals més adaptats a nedar grans distàncies, podent assolir els 15 Km en una nit, a una velocitat superior als 7 nusos (3,9 mts/seg, aprox 14 Km/h).

Per a mantenir l’entrada d’oxigen a les brànquies han de nedar constantment a una velocitat mínima de 0,65 m/s.

El seu cor és 10 vegades més gran que dels altres peixos, en proporció, i els glòbuls roigs de la seva sang són nucleats. Malgrat això tenen un hematòcrit (percentatge de glòbuls vermells, blancs i plaquetes  del total de la sang) molt similar al nostre.

La fresa de la tonyina roja és estacional i trien les aigües properes a les illes Balears per a fer-ho, quan la temperatura d’aquestes és al voltant dels 24ºC. Les femelles alliberen els ous a la superfície mentre els mascles els fecunden amb el seu esperma. Assoleixen la maduresa sexual al voltant dels 8 anys (aprox. 1,9 metres i 120 Kg de pes). Si no se’ls captura, poden arribar a viure 15 anys.

La tonyina roja, per desgràcia seva, és l’espècie que posseeix un major aprofitament comercial: relació Cost (captura / engreix), Benefici (preu mercat).

L’estat de la població de túnids va entrar en una fase crítica a finals dels 90′, cosa que va fer saltar les alarmes arreu del món, sobretot pel que fa a la tonyina roja. Organismes com l’ICCAT (International Commision for the Conservation of Atlantic Tunas) fundat al 1969, va forçar als països membres a fixar quotes de pesca i a iniciar treball de recerca per a recuperar el que es temia era irrecuperable.

En la última dècada, la recerca impulsada sobre la tonyina roja ha servit per conèixer l’estat de la població mundial i dels diferents caladors, malgrat que any rere any els països signant de l’acord creguin que no hi ha prou dades per a saber si és una espècie amenaçada i per tant susceptible de ser pescada. Una dada, la quota fixada per a Espanya pel 2012 és de 12.900 Tm en total (per la tonyina roja), que sense tenir en compte l’engreix i a preu mig de sortida a la llotja de Tokio (principal negociadora d’aquesta espècie) representa uns ingressos bruts de 900 a 1.000 milions d’euros.

La normativa vigent per a les instal·lacions d’aqüicultura està regulada per la Llei 2/2010 de 18 de febrer, de pesca i acció marítimes. Aquesta ens diu el següent:

Article 5

Finalitats

Aquesta llei té les finalitats següents:

a) Vetllar per l’explotació racional i responsable dels recursos marins, afavorir-ne el desenvolupament sostenible i adoptar les mesures necessàries per a protegir i regenerar aquests recursos i llur ecosistema, amb respecte a la normativa ambiental i fomentar la coordinació amb els organismes i administracions competents en la matèria.

Article 45

Disposicions generals

1. Correspon al departament competent en matèria de pesca i acció marítimes de regular la pràctica d’una aqüicultura racional, sostenible i competitiva, i de fomentar-la.

..

d) L’aplicació de les bones pràctiques d’aqüicultura, d’acord amb la normativa

vigent.

Tenim la sort de viure en una societat que promulga lleis de protecció dels animals, pioneres al món sencer. Concretament el Decret Legislatiu 2/2008 de 15’abril pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Protecció dels Animals, ens diu en el seu Article 2 (Finalitat i Principis):

2.1 La finalitat d’aquesta Llei és assolir el màxim nivell de protecció i benestar dels animals, i afavorir una responsabilitat més elevada i una conducta més cívica de la ciutadania en la defensa i la preservació dels animals.

2.2 Els animals són éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica, i també de moviment voluntari, els quals han de rebre el tracte que, atenent bàsicament les necessitats etològiques, en procuri el benestar.

2.3 Ningú no ha de provocar sofriments o maltractaments als animals o causar-los estats d’ansietat o por.

Bé doncs, aquesta llei ha estat promulgada per a tots i totes els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya, sense excepció. Però sembla que a aquest país, com a l’estat del que som deutors, hi ha ciutadans més iguals que d’altres, com diria G. Orwell.

No n’hi ha prou amb capturar uns éssers vius que viuen lliures només per la cobdícia d’alguns, que ara, en ple segle XXI i havent gairebé prohibit les curses de braus del nostre país, hem d’assistir impassibles al maltractament gratuït d’uns animals que prou pena tenen d’ésser saborosos?

Tonyina saltant lliurement a Cap de Creus

Almadrava, és la paraula que designa el tipus  de pesca que es practicava a molts llocs de la Mediterrània per a capturar les tonyines, que consisteix en un parany on hi cauen els peixos, per a posteriorment matar-los a cops de pal. Aquest és el significat de la paraula Almadrava, d’origen àrab i que vol dir “matar a cops de pal”.

Però nosaltres tenim també una paraula: “Atonyinar”, que vol dir donar una pallissa i que s’esdevé, precisament, de la forma que tenim de matar aquests animals.

Per tot l’esmentat, des de Projecte NINAM mostrem el nostre rebuig a les referides activitats de natació amb tonyines, més pròpies d’espectacles de fira que d’empreses que s’autoproclamen “sostenibles”, i instem a les autoritats per a que prenguin mesures al respecte, a l’empara de lleis vigents i de la conducta respectuosa i civilitzada que s’espera tinguin els nostres representants.

Deixa’ns la teva opinió, sigui quina sigui.

albert

Anuncis

8 pensaments sobre “CIRCO BALFEGÓ….. pasen y vean ………..

  1. Retroenllaç: Tonyines en llibertat!….. si, gràcies. Crònica de l’expedició del 1er de maig. « PROJECTE NINAM

  2. Evelyn

    Hola Albert, no puc estar més d’acord en el que exposes en aquest escrit… no sé si podrem frenar aquest nou circ perquè és evident que hi ha barreja d’interessos i favors polítics, simpaties des del govern (tant autonòmic com general) i la inclusió de les paraules “sostenibilitat”, “transparència”, “nous llocs de treball”, “foment del turisme”, “investigació”, etc. en els arguments de l’empresa balfegó per defensar la seva proposta. Però tot això no serà motiu per no seguir lluitant i reclamant la defensa i el respecte per l’entorn i la seva biodiversitat.

    Un petonàs ben gros i ja en seguirem parlant 😉

    Evelyn

    Respon
  3. Laura Casas

    Trobo patètic i degenerat el què fan aquesta gent… no tinc paraules per descriure la meva indignació! No entenc com pot ser que només per al benefici de quatre bojos s’hagi de sacrificar una espècie animal que, a més, està en perill d’extinció. S’haurien de fer més iniciatives i acostar a la gent a aquestes notícies, perquè així com a mínim se’n podrien assabentar i indignar-se!

    moltes gràcies per tot el que feu pel mar!!!

    Laura.

    Respon
  4. Ramón Favá Balart

    Per desgràcia en aquest món hi ha persones que sòls es preocupen pels diners i no tenen miraments ni per altres persones ni per animals i que es vendrien la seva própia mare per poder-se pagar una bona botella de champagne simplement per s’accejar-la i llençar-la a l’aire per cerebrar que els seus beneficis anuals han augmentar.
    Si estem parlant d’una espècie que comeciava amb exemplars de la seva própia espècie, que obligava als seus iguals a barallar-se a mort per entreteniment dels rics, que deixen morir a gent de fam davant els seus ulls tenint les eines necessàries er evitar-ho, que trafiquen amb la medicina en funció dels beneficis que els hi pot arribar a produir i no de les vides que poden arribar a salvar… que podem esperar que els hi facin als animals…
    Haurem de lluitar per a que es redactin i s’apliquin lleis per la protecció d’aquest animals. Ja que es tracta d’una espècie en perill aquestes empreses tindrien que estar obligades a destinar una part dels seus beneficis a investigació per tal de millorar les seves condicions de vida i un millor tracte a les tonyines. Aixií com obligar-les a tenir un pla de recuperació de la espècie i contribuir a la seva recuperació.
    I per supost combertir les en animals de circ no està en aquesta línea.
    Serà un procès lent pero aconseguirem arribar a un model de societat sostenible.

    Respon
  5. Alícia

    Quan fa poc vaig enterar-me de l’existència d’aquesta empresa, el primer que vaig pensar és que, en modificar les condicions ambientals de les tonyines, s’han de modificar a la força els paràmetres nutricionals de la seva carn. És a dir, si la seva fisiologia està preparada per nadar llargues distàncies i en realitat viuen engarjolades, segur que la seva carn ja no és com la d’una tonyina salvatge. Si l’alimenten amb pinso, també variarà la composició nutricional, etc etc. A part que estic totalment d’acord amb el vostre article, potser aquesta que exposo és una raó interessant per no menjar aquesta tonyina.

    Respon
    1. projecteninam Autor de l'entrada

      totalment d’acord Alícia
      però algú l’ha de pescar, ens agradi o no, i jo no m’oposo a que es faci, però sempre respectant als animals, al cap i a la fi, la seva cern ens dona vida a nosaltres i per això les hauríem de venerar i no tractar-les com a mers agents de canvi, que transformen llurs vides en diners.
      albert

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s