On la depressió besa les altes: Crònica del que no ha pogut ser

Aquest és un conte que sembla etern. És un conte que fa milers d’anys que es repeteix, constantment. És un conte que manté viva la Mare Naturalesa, que fa que el mar sigui mar, que el peix sigui peix, que l’aire es torni en vent i que els humans ens agenollem i humils, ens postrem davant sa magnificència.

Dimecres 11 d’abril

El senyor Anticicló, com sempre per aquestes dates, passa una temporada enfeinat a les Açores, unes petites illes davant Portugal, al bell mig de l’atlàntic nord. Els seus negocis el fan voltar i voltar, i mentre ho fa, a les Açores regna la calma, el bon temps i la calor. El senyor Anticicló és com cal, sempre pendent del rellotge i les voltes les fa una hora després de l’altre, mai a l’inrevés.

Com més volta, quiet a les Açores, més ric es fa, i va acumulant riquesa, molta riquesa, es diu que ha voltes n’ha arribat a comptar 1.050.  I com més ric es fa més estén els seus negocis, fins arribar al bell mig d’Europa, on hi te una amant que visita periòdicament. La riquesa, com a la majoria dels rics, li ve de les penúries del tròpic. El senyor Anticicló és tot un potentat.

La senyora depressió, indecisa, erràtica, va d’un costat a l’altre, poques vegades quieta, poques vegades forta, sovint ploranera, dona voltes i voltes enfadada pel pas del temps i sempre anant contra rellotge, com si això la fes més jove.

Per aquestes dates, la senyora depressió fa un pelegrinatge que la durà des les planures del Sahara a trobar-se amb una amiga que com ella està molt trista, Miss Depression, que viu a les illes Britàniques. Totes dues són fredes, sempre empiocades, sempre ploraneres que poden esvair-se en un no res.

Dijous 12 d’abril.

Els negocis del senyor Anticicló ja l’han dut a Europa. Allí, els seus lacais l’han informat que es prepara una trobada de la seva gran amant, Miss Depression, amb una vella amiga africana, i sembla que la trobada es farà a Itàlia, prop de Gènova, segurament a algun dels pobles de Le Cinque Terre: Manarola, Vernazza, Monterosso o potser Corniglia, però Portovènere te molts números ja que és un lloc ideal per a la melancolia. El senyor Anticicló ja es comença a posar nerviós.

La senyora depressió ha agafat un ferry que la durà de Tunísia a La Spezia i ha escrit a Miss Depression per a dir-li que l’espera a Camogli, antiquíssim poble pescador, de costums molt arrelades i on la “famiglia” està per davant de tot.

Tant bon punt ha arribat, ha trasbalsat el poble. Els planys de la senyora depressió han fet parlar fins i tot al “pàter” a la missa de vuit.

Divendres 13 d’abril

El senyor Anticicló, errat, creient que la de Camogli era la seva amant, Miss Depression, ha deixat una nota a l’hotel on s’estava la senyora depressió, citant-la. “Espera’m a Cap Béar, Hotel Château de Valmy, Argelès-sur-mer, habitació F7”.

Pensant que es tractava de la seva amiga anglesa, en mig de planys i desmais, la senyora depressió va agafar l’avió privat i aquell mateix dia va ser a l’hotel Château de Valmy, habitació F7, jaient lànguida i endormiscada a la “chaise longue”.

El senyor Anticicló va entrar sense trucar a la porta, impetuós i puntual com sempre, assedegat d’amor i luxúria. Poderós.

Mig a fosques va agafar pel braç a la pobra senyora depressió, que de l’ensurt va perdre l’oremus de tal forma que no va ser capaç de contenir l’embranzida del senyor Anticicló.

Els gemecs es van sentir fins a Roses i l’Escala. Udols i forces de la natura descontrolades, que es podia esperar de la trobada de qui va amb el temps i qui corre en contra, només guspires i brams.

Dissabte 14 d’abril.

La continència de setmanes va fer que la passió es perllongués tot el dissabte fins ben entrada la tarda. Però el pitjor estava per arribar, i cap dels dos ho sabia.

La senyora depressió va tenir un moment d’eufòria, semblava com si el seu amant l’hagués contagiat d’energia, i així va eixir del sopor que l’havia fet somiar… coses rares.

Tots dos se’n van adonar a l’hora. “qui ets tu?” van preguntar-se al mateix temps.

El senyor Anticicló tenia un fals posat d’estordit, ansi es podia veure rere la primera capa un bri d’orgull, d’haver conquerit una plaça nova, d’haver clavat una bandera en territori enemic.

Tanmateix la senyora depressió, fingint horror, suava joia per cadascun del centímetres de la pell, que lluïa com una maduixa a punt de collir.

Així van restar, hores i hores que duraven el temps d’un parpelleig.

A tres-centes milles de distància, a l’hotel Cenobio dei Dogi, a Camogli, Miss Depression descobria la nota, deixada caure a terra d’aquella forma que ho fan les mans que anhelen l’amant. De seguida va reconèixer la lletra. Si no hagués estat per la ira que partia de la panxa i li inflava les venes del coll, s’hagués desmaiat allí mateix.

Ella era l’amant oficial. Quan es trobaven amb el senyor Anticicló, la cosa s’havia d’anunciar, com Déu mana. Primer uns núvols alts que donaven pas a cúmuls vistosos que feien presagiar les llàgrimes que es vessarien abans de fer l’amor, pels retrets d’un i altra, de tant temps separats. Allò feia pujar la temperatura, fins que d’una batzegada topaven boca amb boca, i començava la festa, giraven i giraven fins que el vent se sentia més enllà de Sant Carles de la Ràpita.  Els pels del clatell de punta, pel fred. Ni els rudes pescadors poden aclucar els ulls davant de tal desplegament de sentits. N’hi ha que fins i tot no s’atreveixen a sortir a calar l’art quan els amants es troben.

Diumenge 15 d’abril

Ells dos seguien mirant-se, agafats pel braç. Era tanta la passió en la mirada que van ser incapaços de veure el que els venia al damunt.

L’olor de fluids encara flotava a la cambra quan Miss Depression va irrompre com una mare que enxampa els seu fill adolescent descobrint-se.

La senyora depressió va ser la primera en reaccionar, possiblement per la sensació de culpa que li premia el cor. I en una abraçada li va vessar un “PERDONA’M” a cau d’orella de la seva amiga.

La britànica, fent ús de la casta que duia a la sang, ni es va immutar. La mirada clavada als ulls del rapsoda impenitent que no podia amagar l’orgull, per més que ho intentava. Allò l’havia agafat desprevingut i ara havia de pensar a corre cuita una excusa.

La senyora depressió va agafar, sense mirar, la roba que hi havia escampada per la cambra i va desaparèixer com els canapès de caviar en un convit.

Rere els ulls del senyor Anticicló es podien veure passar les excuses, una rere l’altra, però cap prou convincent. Mica en mica, aquella mirada de gallina mullada es va anar convertint en serena i ja no passaven excuses pel darrera, ara eren explicacions, i després… res. Les parpelles li queien damunt les pestanyes i la mirada s’anava tornant luxuriosa. Miss Depression, per més que intentava mantenir el posat, no podia amagar el plaer que li suposava allò.

Com dos imants confrontats pels pols oposats, el senyor Anticicló i Miss Depression es van enganxar en una besada com feia anys que no es veia.

Dilluns 16 d’abril, de matinada

Sóc encara despert, i puc sentir els crits del vent que fa la besada, a batzegades, que fan presagiar un o dos dies de festa grossa, sobretot quan els amants decideixin treure’s la roba i anar per feina.

Els que hi entenen diuen que serà sonada, com sempre que es reconcilien després d’una infidelitat. I els més vells ens han passat el nom que te la festa. Abans, els capellans no els deixaven parlar d’aquestes coses d’amants, obertament, i  així l’hi van posar un nom. Quan algú deia: Tramuntana, tothom i totdon sabia que els senyor Anticicló i Miss Depression s’havien tornat a trobar al seu cau d’amor.

Pla de Tudela amb força 9 de tramuntana

albert

Anuncis

5 pensaments sobre “On la depressió besa les altes: Crònica del que no ha pogut ser

  1. Retroenllaç: Bimbo!…… per algú. « PROJECTE NINAM

  2. carme

    Hola Albert! He llegit l’última trobada dels amants, m’ha agradat molt i es molt explícita.
    No recordava que la rel.lació hagués sigut tan passional. No m’estranya que desprès de tots aquests mesos tinguessin ganes de retrobar-se.
    Felicitats. Una abraçada
    Carme
    (com pots deduir no he recordat les tecles de l geminada )

    Respon
  3. Retroenllaç: La sireneta Cor Matxucat | PROJECTE NINAM. El blog dels cetacis de Catalunya

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s