Tot per l’economia i el benestar: ¿?

Com deia un molt bon amic, durant la presentació de la Guia de Cetacis que vam fer a la Pedrera de Catalunya Caixa, ara fa poc més d’un any, “no són bons temps per a la lírica….”

Quanta raó tens Ricard.

Estem en un temps i un planeta que acusa, de forma global, les raneres d’un sistema econòmic agonitzant basat en el consum i en l’economia financera. Un sistema que venera la sacrosanta corba de beneficis i que de cap manera s’aturarà ni es plantejarà quines són les repercussions de la depredació desmesurada tant dels recursos naturals com dels recursos humans.

Hem arribat a tal extrem, que plantejar problemes ambientals és poc menys que un atentat, és una manca de responsabilitat i de civisme: en front de la gran quantitat de gent que està sense feina, la quantitat de malalts i gent gran desatesos, les retallades en educació, etcètera, etcètera….

Quina mala gent som! Preferim preocupar-nos per la vida de quatre peixos i quatre dofins, oposant-nos a unes prospeccions geològiques al Cap de Creus i les Balears per a cercar bosses de gas natural, en contra del desenvolupament econòmic i la riquesa que això suposarà per a la zona.

Si. Hi estem en contra.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/495154-alerten-duna-prospeccio-sismica-al-cap-de-creus.html

Sobretot tenint en compte que si hi ha benefici econòmic, en tot cas serà per a l’empresa noruega que en farà les prospeccions i per a la multinacional de torn que n’exploti els recursos. Per a nosaltres restarà la porqueria, les deixalles, l’entorn degradat i la pèrdua de biodiversitat.

Bé, potser els nostres líders polítics ho tenen tot pensat i calculen que la pèrdua de turisme es compensarà amb l’arribada del personal necessari per a mantenir les plataformes. Que la pèrdua de balenes solcant el nostre mar es compensarà amb els enormes vaixells carregats de Gas, i la de dofins, tonyines i rajades amb la de les innombrables barques i remolcadors de suport. Potser algú, llegint aquestes línies, ja està calculant els beneficis de tot plegat i quina part del pastís es podrà menjar.

Un altre exemple que ha caigut a les meves mans aquests dies posa també els pèls de punta. Hi ha una illa a l’oceà Índic, pel damunt de l’equador i que pertany a la Índia,  l’Illa d’Andaman, on hi viuen els Jarawa, un poble que s’ha mantingut aïllat del món fins a finals dels ’90.

Per saber que els està passant, millor llegiu l’article de “Igualdad Animal”

http://www.igualdadanimal.org/noticias/6285/turistas-pagan-por-safaris-que-tratan-una-tribu-primitiva-como-animales-de-zoo

Aquest és un altre clar exemple de controvèrsia: economia vs. ecologia.

Si traiem la calculadora i multipliquem 350 lliures per la quantitat immensa de cotxes que visiten cada dia el poblat, ens sortirà una xifra força elevada, malgrat el suborn policial.

Cal pensar doncs que aquest poble, els Jarawa, no han de passar penúries amb tots aquests diners! Segur que tenen escoles gratuïtes per als seus fills i filles, hospitals d’última generació, cotxe, pantalla de plasma, renta vaixelles i smart-phone.

Però què ens està passant?

Economia i Ecologia comparteixen la mateixa rel, del grec Oikos, casa. La primera incorpora a partir de la paraula que utilitzaven els grecs per a designar l’administrador de la casa, “nemón”  i formant  “okomos“, o bé de la paraula “nomos” que significa llei, i vindria a significar les lleis que regulen l’administració de la riquesa i els recursos de la casa (en ampli sentit). La segona, ecologia, és un neologisme encunyat per Ernst Haeckel (1834-1919) prenent la rel oikos i afegint-li “logía“, estudi de.

És que no val la pena conèixer els recursos dels que disposem, abans d’administrar-los?

Si ets una persona preocupada pel medi ambient, que l’estudies o si consideres que val la pena conservar-lo i tenir-ne cura, no defalleixis, segueix lluitant!

albert

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s