Una de calç i una d’arena, ….. i una altra de calç

diumenge dia 2 d’octubre de 2011

Avui, matiners. A les vuit ja teníem Empuriabrava per la popa. Després d’esquivar l’escull de matadors de peixos, ens hem endinsat als dominis de l’imponent Cap de Creus, i el seu “suposat” protegit Parc Natural marí.

Destacable la manca de núvols, ni un. Fenomen força estrany.

Alguns mascarells ens han honorat amb llur majestuós vol, passant-nos molt a prop. Un d’adult, amb l’antifaç posat, que li en dona el nom.

Brisetes febles de component nord, i encara una mica d’ona de llevant. Molta humitat i un sol que cada cop lluïa amb més força, presagi d’entrades de garbí a partir de migdia.

Una de calç.

Passada Sa Rata, i després de passejar-nos-hi una estona, camí del rec, dues aletes mirant el cel, i en mig una panxa blanca. Inequívoc, un cadàver de dofí llistat, femella adulta, sense signes externs de la causa de la mort.

Cares tristes i comentaris de perquè hauria mort, si per això si per allò. Però bé, és llei de vida, i del que podem estar-ne tots segurs,  un dia o altre acabarem així. La deixem enrere amb l’esperança que hagi tingut una vida plena i una mort ràpida, a veure si els seus congèneres es deixaven veure.

Una d’arena.

– Dofins! – crida la Gemma. A tres cables per la proa, un bon grup de dofins llistats, sobre la trentena. Molt petits. Quatre o cinc adults i la resta canalla, jovenets i d’altres a penes deslletats. Ens hem mantingut prudents, doncs els grups amb petits no solen acostar-se massa, per por. I fan bé.

Han estat ells qui, voluntariament, feien petites incursions a la proa del Dzul Haà, però curtes. Els adults s’encarregaven de posar ordre i fer que tornessin a la formació. Així hem estat poc més d’una hora. Una meravella. Amb un mar pla i sense vent, rec amunt rec avall.

I una altra de calç.

Mentre navegàvem entre dofins, hem passat per un mar de plàstics i brutícia. Mastegot! no som al paradís, som al planeta Terra. Et ve al cap de sobte, les paraules del Conseller….. ni recordo el nom….. quan parlava de que no calia protegir el Canó del Cap de Creus. Potser si que te raó, hi podríem muntar una deixalleria, o avocar-hi tots els plàstics i porqueries que els humans no volem ni veure. No s’amoïni Conseller, ja ho estan fent, entre tots. Ben aviat no caldrà anar a l’oceà Pacífic per a visitar la famosa illa de plàstics….. la tindrem a casa nostra, i podrem organitzar excursions per a visitar-la….. cobrant, és clar!

Un parell d’aproximacions més del grup de dofins ens deixa amb bon gust de boca, i un esguard de mil milles, fins la tranquil·la i pausada tornada a port, només trencada per les ones artificials del parc temàtic que ha muntat el consorci d’ajuntaments de la zona, ajudat pels armadors de motores potents, a trenta nusos, que fan el delit dels tranquils navegants de la badia de Roses.

Tanquem la barraca fins dissabte vinent, ventats per la Tramuntana.

fins la propera

albert

Advertisements

Un pensament sobre “Una de calç i una d’arena, ….. i una altra de calç

  1. Moises

    Quan troveu un cetaci mort… aviseu el CRAM, el recolliu vosaltres, … ???

    El tema de la bruticia dels plastics, podeu fer alguna actuacio… vull dir recollir la brossa amb voluntaris que surtin a la mar, …

    A veure si algun dia puc venir a navegar amb vosaltres… per ganes no sera!!!

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s