Després d’un hivern farcit de problemes i esculls, la Nostra Mediterrània se’ns obria per proa com una finestra a l’esperança, i com una au Fènix, engegàvem una nova temporada fent el que més ens agrada, estimar la mar.

Malgrat l’emisora francesa no parava d’anunciar que s’en preparava una de groixuda a Cap Bear, amb vents de força 7 de SE, vam decidir seguir avant, a trobar-lo de cara, si tenia el nassos de sortir. I com sempre, Eol els tenia, i va sortir, molt més d’hora del que esperàvem i desitjàvem , es va reforçar el que havia començat com una brisa tèrmica, arribant als 25 nusos.

Bé Eol !!! Ens poses reptes? Doncs has de saber que els acceptem. I així ho vam fer. Prenent el que ja era un vent isobàric ben format, dos quartes per l’amura d’estribord, aceptàvem l’escomesa del Déu del vent.

Les tonyines, que ja es pot dir formen part del paisatge biològic del mar de Cap de Creus i del Golf de Roses, van deixar-se veure  encalçant seitons, per a gaudi i fruició de xatracs, baldrigues i gavines i, perquè no, també de tots nosaltres.

Un xic mes enllà, i en una minvada del vent, uns quants bots (peixos lluna) oferien els lloms als gavians, en una sessió d’esplugamenta general. Era tant el delits d’uns i altres que ens van deixar apropar sense gaires escarafalls. Quin privilegi! Poder veure de primera má una interacció entre dues espècies a pocs metres de distància.

Un gavià argentat de potes grogues (Larus michahellis) esplugant un peix lluna (Mola mola) (foto: Raquel Soley)

Mica en mica, les condicions d’observació i navegació es van anar complicant. Com sempre, Eol guanya la partida i ben passat el migdia giràvem 180º i posàvem rumb 350. Ni un buf, ni un llom. Els nostres amics no van voler obsequiar-nos amb llur presència en la nostra primera singladura de l’any, però la mar és així, i cal prendre-la com ve. Per sort no tenim telecomandament per aquestes coses.

Surfejant algunes ones de gairebé dos metres, el Puigrom creixia per proa. Amb motor al ralentí i 25 nusos constant de vent de popa, el Dzul Haà assolia les quatre milles per hora, com si tingués pressa en tornar al nou amarrament del Port Esportiu de Roses, la seva antiga casa.

Alguns Dzulhhanàutes van voler aprofitar les ones ben formades per injectar-se una mica de “sal-de-mar” a les venes, pràctica molt perillosa ja que crea molta addicció. Després d’un parell de tentatives per a poder agafar amarres, paràvem motors, i entre encaixades, abraçades i petons, acomidàvem la estupenda tripulació que ens ha honorat en aquella primera singladura de l’any. Moltes gràcies a tots i a totes per la vostra presència.

Dzulhaanàutes de la primera expedició de l’any (14 d’Abril de 2013)

albert

fotos: Raquel Soley i Albert López

http://www.boe.es/boe/dias/2013/01/17/pdfs/BOE-B-2013-1673.pdf

Segons aquest document, l’empresa Capricorn Spain Limited ha sol·licitat a la Direcció General de Política energètica i Mines a els permisos per a la recerca d’hidrocarburs (gas i petroli) a la zona de la Costa Catalana. Es tracta d’un projecte de prospecció de la geologia del fons marí en una extensa àrea. L’objectiu és trobar indicis de bosses de gas natural i/o de petroli per a la seva explotació.

Pocs dies després, apareixia al BOP un anunci de la Dependència d’Indústria i Energia de la subdelegació del Govern a Girona, pel qual se sotmetia a informació pública l’estudi d’impacte ambiental del projecte denominat “Campanya sísmica en àrees lliures del Golf de Lleó, enfront de les costes de Catalunya i Balears”. Aquest és un altre projecte de prospeccions sísmiques, però que comporta un àrea d’afectació molt major i que ja està en una fase més avançada.

Aquests estudis posen en perill els ecosistemes marins, especialment les poblacions de cetacis. En aquest sentit, són coneguts els danys acústics que es produeixen sobre els peixos, cefalòpodes, cetacis i coralls. Cal destacar que l’àrea d’estudi és enorme i afecta zones d’alt valor ecològic i passos de fauna migratòria. Cal tenir present que en aquesta àrea hi ha poblacions de cetacis de gran importància, protegits per diferents Directives, com la Directiva Hàbitats (Directiva 92/42/CEE), la Llei del Patrimoni Natural i la Biodiversitat 42/2007 i la Llei 41/2010 de Protecció del Medi Marí.

Cal avançar cap a sistemes energètics sostenibles tot començant a treballar en una transició cap a un model on els recursos es destinin a les activitats essencials. Recordem que aquesta zona té el turisme i la pesca com a princpials sectors econòmics. Les prospeccions marines i la possible explotació d’hidrocarburs a la zona, podrien suposar greus efectes sobre aquests sectors. A més, aquesta és una zona proposta per a fer una gran reserva marina (projecte INDEMARES) finançat per un LIFE+ i suportat pel propi Estat espanyol (CSIC).

La fi del petroli és cada dia més a prop i tècniques com el fracking o les prospeccions marines no donen resposta a aquesta situació. Cal apostar per un canvi de sistema energètic basat en la reducció del consum i la utilització d’energies netes i renovables.

Les entitats sotasignants, treballarem per evitar qualsevol projecte d’aquestes característiques. Presentarem al·legacions al projecte i, si cal, tirarem endavant procediments judicials que els aturin. Però per aconseguir-ho cal el suport de tota la ciutadania. Ens hi ajudes?

ADENC

Àgora Vilamajor

Aritjol-Salvem el Crit

Associació de Naturalistes de Girona

Associació de Veïns de La Satalia

Associació mediambiental Vall del Ges.Net

Associació per a la Defensa dels Drets dels Animals

Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona

Centre per la Sostenibilitat Territorial (CST)

Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny

Ecologistes de Catalunya

Ecologistes en Acció

Entrepobles

Gent del Ter

GEPEC-EdC

IAEDEN (Institució Altempordanesa per la Defensa i Estudi de la Natura)-Salvem l’Empordà

OCEANA

Projecte NINAM

Mica en mica, l’Aina va anar prenent consciència del món que l’envoltava. La submissió a l’establert, al que s’ha de fer, a “no et surtis de la norma”. No li agradava, però com tants, o tots, va haver de passar per l’adreçador. Tot i així va saber trobar el seu món, gràcies al passotisme dels pares i a la condescendència dels avis. Un món seu, amb la seva música, els seus ídols, la seva roba i els seus amics. I amb el despertar de l’Aina adulta, el coneixement dels primers nois, el descobriment del seu cos i la rebel·lia que anava creixent dins d’ella, va forjar-se una personalitat forta i decidida. Va ser el temps d’enlairar banderes: el país, la llengua, els drets humans, la fam al món i sobretot un amor incondicional per la natura.

salvant balenes

L’Aina no deixava passar ni un cap de setmana per a endinsar-se aquest món apassionant que l’envoltava. Estudiava els ocells, reconeixia les plantes i flors, nedava com un peix i reptava com un teixó entre les bardisses cercant rastres de senglar o de guineu. En comptes de perdre el temps amb la televisió, s’asseia davant d’un rusc i fruïa aprenent la dansa de la mel, o es delectava amb una processó de formigues roges, o romania segles veient una “còpula” de nudibranquis fins que la necessitat de respirar la feia tornar a la superfície. Ho va veure clarament: el món que els humans havíem deixat enrere, el que trepitjàvem sense pietat, el que malmetíem com si no tingués fi, era el nostre món, la nostra arrel, la nostra vida.

Va ser llavors quan va iniciar la lluita contra el poder dels diners. No hi havia causa, recollida de signatures, “sentada” o manifestació on no hi fos ficada fins el coll. Va participar en dues campanyes contra la cacera de balenes. Es va fer educadora ambiental i treballava activament a una escola rural. Allí va conèixer en Bernat. Un sagal cepat, casteller, nat a si d’una família de camperols, també involucrat en la defensa del que ell considerava l’únic important, la natura.

Plegats van tenir dos cadells, als quals van educar en els valors del respecte i la llibertat, mentre es feien grans i les primeres canes apareixien sense demanar permís. Sols i incompresos per la família, havien de batallar constantment per a fer entendre la mare que reciclar és bo, que no cal regalar tantes coses pel tió, que no cal agafar el cotxe per anar a comprar el pa o que les grans superfícies són una enganyifa a part de malmetre el petit comerç, el de casa, i d’enverinar-te amb productes que venen de ves a saber on. En poc temps van passar a ser els “rars”. No tenien televisor de plasma intel·ligent (bé, de fet no tenien televisor), un cotxe utilitari de segona ma, però que només usaven quan era estrictament necessari. Miraven d’anar sempre en bici i l’Aina tenia una moto per als desplaçaments més llargs. Menjaven el que conreaven i el que no podien, ho bescanviaven a la cooperativa que havien muntat amb unes quantes famílies “rares” com ells.

rars

Un matí d’estiu, en Bernat va morir en un accident de tractor. L’ànima de l’Aina va morir darrera seu. Només la necessitat de seguir pujant la canalla i lluitar per a mirar de deixar un planeta digne per als seus, li van donar motius per seguir respirant,.

Però els problemes creixien, com més s’endinsava en la defensa del planeta, més se n’adonava de les barbaritats que s’hi feien. I tot per a fer diners.

Pous de petroli al mar, decalitres d’aigua llençada per a regar camps de golf en una zona de secà, matances de dofins i balenes per a satisfer la corba de beneficis d’una multinacional,  retallades als pressuposts d’educació o medi ambient o social mentre restaven impunes els polítics corruptes, democràcies de pandereta que es venien el país i als veïns per un feix de bitllets. Campanyes publicitàries per incitar el consum i salvar l’economia, enfonsada per les males pràctiques dels bancs, ajudats pels càrrecs electes, que depenien del vot, que es venia en campanyes publicitàries, etc… etc…

diners…..

I una nit, sopant amb un grup de familiars i amics, va sortir la conversa, l’eterna conversa de tots els sopars i trobades d’amics: l’estat de les coses. Com està tot de malament, que no hi ha un pam de net, que això no hi ha qui ho arregli. I com a solució proposada: “l’altre dia vaig penjar una frase al FECEBOOK que deia……” o “.. a mi, si em donessin el poder, faria…….” i també “… jo ja vaig anar a la manifestació per…..”.

L’Aina va explotar, tot i haver-se proposat no parlar més a qui era incapaç de fer res ni escoltar, va saltar i es va ficar a la conversa. Els seus arguments eren bàsics i planers: el canvi és possible i està en els nostres actes.

Va ser titllada d’idealista i utòpica. També hi va haver un que la va increpar dient-li que estava pixant fora de test, que no era propi d’una dona responsable, amb fills, pensar d’aquella manera; “potser que toquis de peus a terra….” li va escopir, “ni tu no jo ho canviarem això, que no ho veus?”, va afegir en acte conciliador. L’Aina va callar, però va pensar: “el borni, al país dels cecs, és un proscrit”.

L’altre dia vaig parlar per telèfon amb l’Aina, feia molt de temps que no en sabia res d’ella. Després de les salutacions de rigor, dels “com estàs?”, del “.. i la canalla?”, del “.. i tu què?”, em va deixar anar una que no me l’esperava. No de l’Aina. Em va dir: “.. Albert, ja no puc més, ja n’estic farta. Estic farta d’anar sempre contra corrent, estic farta de lluitar sempre contra els mateixos murs de pedra. Perquè no canvia la gent? Si la gent corrent, com tu i com jo, fes el que s’ha de fer, viure tranquil·lament sense fer mal a ningú ni malmetre la natura, no caldria lluitar contra els qui tot ho arrasen per diners, perquè aquests s’alimenten de les nostres febleses i de la nostra no acció”.

Em va deixar de pedra. Callat, com si m’haguessin tallat la llengua. No sabia que respondre, ja que l’Aina no en té prou amb un: “…. va, dona, que ja veuràs que tot s’arregla… etc…”. No, l’Aina m’engegaria a pastar fang si li hagués dit una cosa d’aquestes.

Ara et pregunto jo a tu; si, si, a tu que estàs llegint això: Què li respondries a l’Aina?

albert.

PD. Amb les vostres respostes (o absència d’elles) faré el proper escrit.

Aquesta petita incursió literària que m’he permès, serveix per a il·lustrar un futurible, que de seguir el camí que seguim, no trigarà massa en ser realitat.

El Ministerio de Medio Ambiente, de l’anterior legislatura espanyola, va iniciar, a través de la Fundación Biodiversidad i amb fons d’Europa (més de 12 milions d’euros), el programa INDEMARES. El govern actual, no es cansa de “vendre” l’INDEMARES a tort i a dret, com si fos cosa seva, obviant la Directiva Europea que els obliga a crear reserves marines per a protegir la biodiversitat, ja que Espanya és el país cuer en la llista de Km quadrats de mar protegit.

Però, és clar, la protecció de qualsevol aspecte del medi ambient, no dona diners, ans al contrari en costa, segons els seus ulls. Per tant, paral·lelament el govern atorga permisos a una multinacional escocesa (BOE del 17 de Gener del 2013), a traves d’una filial espanyola CAPRICORN SPAIN LIMiTED, 12 permisos per a prospectar hidrocarburs al subsol del fons marí en front de la Costa Brava.

vaixell d’exploració petrolífera

1.155.951 Ha per a prospectar. Des de més enllà de la frontera francesa fins l’altura de Vilanova, passant pels canons submarins del Cap de Creus, la Fonera i Palamós, fins a 120 milles mar endins, en algunes zones (més de 200 Km).

De res serveix haver constatat la presència de rorquals comuns, catxalots, dofins o caps d’olla. Sembla que de res serveix que hi hagi directives europees que protegeixen aquests animals i d’altres, com la directiva 92/43/cee (coneguda per la Directiva d’Hàbitats). Tampoc les lleis nacionals que protegeixen tant els espais com la fauna i flora que s’hi troba.

De res serveixen els treballs finançats pel CSIC (del govern) que desvetllen un dels esculls de corall de profunditat més grans i rics del planeta.

De res serveix que sigui una de les zones més productives de la Mediterrània on hi calen les confraries de Rose, Port de la Selva, Llança, Palamós o Blanes, entre d’altres.

Vindran amb els seus “canons acústics” (Air Guns), emetent explosions a tort i adret per a veure si sota els dipòsits de sal de la llera marina s’hi troben bosses de gas o de petroli, fotent enlaire tot bitxo vivent, destorbant la comunicació dels cetacis, matant tot el que es posi pel mig. Per no parlar dels beneficis que alguns obtindran si s’hi troba alguna cosa. Alguns pocs, però no els qui vivim a la costa. Convertiran les viles i pobles en ports d’amarratge de les flotes, els hotels en cases de “relax” i les platges en el destí de les boletes de quitrà o taques de petroli que sempre s’escapen.

bola de quitrà a la platja

I llavors em pregunto. Servirà d’alguna cosa que ens hi oposem? Serà útil manifestar-se, signar o emprendre accions legals per aturar-ho? És aquest el paisatge que vols veure quan seguis vora el mar?

el paisatge marí del meu poble?

Sembla que a Madrid només hi ha ulls pel diner ràpid, pel que et pots embutxacar com a prebendes o favors, i d’això el petroli en sap molt.

Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea)

No se vosaltres, però jo no vull viure en un planeta on un bitllet de 100€ te més valor que el vol d’una baldriga, on tenir un cotxe bo sigui més preuat que sentir el buf d’un rorqual, on un càrrec sigui millor que un mar blau. I com no entra dins el meu pla de treball anar-me’n d’aquest món voluntàriament, penso deixar-m’hi la pell per a evitar-ho. Prenent com a model un company de lluita que a les Nacions Unides va aixecar els braços i va dir: “Tinc una branca d’olivera a la ma dreta i un fusell a la ma esquerra, si us plau, no feu que la meva ma esquerra oblidi que hi ha una ma dreta”. El vol de la baldriga, el buf d’un rorqual o la llum del mar a la posta de sol, s’ho valen.

albert

Quan estàs a mar i, o bé no has fet la feina, o te l’has hagut de menjar amb patates, resulta que et trobes en mig d’un temporal de pel·lícula. Ones de quatre metres i “maries” de més de sis*. Vents de més de 40 nusos amb ratxes de gairebé 50, de component nord-nord-oest. Trencants arreu i esquitxos que el vent et clava als ulls com mil ganivets. El pantoc picant contra la mar a cada ona, sembla talment que el vaixell s’hagi de trencar pel mig. Dos pamets de vela per a mantenir el control de la nau i a “còrrer” el temporal.

Caminets d’escuma d’un temporal pel damunt de F8

Malgrat dur una bona roba d’abric i resistent a l’aigua, el fred i l’esgotament comencen a passar factura. L’adrenalina no deixa que t’adormis, però això no treu que les forces comencin a mancar. No hi ha por. A mar, mai. Por a què? A morir? Aquesta és una certesa que tots els humans hem d’assumir, però els que vivim a mar, més encara. Algun dia arribarà, potser serà aquest, però si passa, ho farem amb actitud, les mans fermes al timó i sense escarafalls. No, no hi ha por, només extenuació, defalliment, després de gairebé 24 hores. I quan sembla que tot petarà, que el cos dirà prou, que alguna de les ones t’engolirà definitivament, veus entre l’escuma, cap el lluny, un far, un cap, redós. Hi poses proa i a les poques hores la cosa comença a minvar. En quan tens el redós del cap, res, una miqueta de vent i mar pla. No t’ho creus. Llavors recordes les paraules d’aquell vell capità que a la taverna, en mig de vàries pintes de cervesa et deia que quan pitjor ho passes en mar, quan et sembla que les forces et manquen i que ets a punt de deixar-te anar i que sigui el que Poseidó vulgui, llavors arriba la calma o aquell cap que et donarà redós. Sempre és així.

Deia que és curiós veure com la vida és talment així, com una altra singladura més. I això em meravella. És una de les coses que em dona raons per seguir respirant.

Projecte NINAM va començar amb moltes ganes, més que no pas experiència. Avui, ja fa vuit anys d’això. Hem deixat de ser aquells pirats per les balenes i els dofins, per ser membres d’ACCOBAMS, entre d’altres moltes coses.

Però els temporals aguaiten també a terra. L’administració, els bancs i la nostra inexperiència financera, s’han convertit en un força 10. Ones de milers d’euros d’alçada, ratxes de vent d’ineptitud funcionarial, cops de mar polítics i d’altres avatars ens volen portar al fons, a ser un derelicte més d’entre els molts que hi ha darrerament.

Però quan tot sembla perdut, quan la darrera ona s’abalança damunt nostre, et gires i veus un exercit d’amics i amigues que són darrera teu, disposats a donar-te un cop de ma, a recolzar-te, a donar-te raons per seguir respirant.

Des que vam engegar aquest blog, hem rebut, a data d’avui, 22.179 visites i ens han llegit des de 69 països.

I per si fos poc, en 20 dies hem assolit la fita marcada al projecte de micro-mecenatge (VERKAMI), per a poder continuar fent el catàleg dels dofins mulars de la costa catalana.

Tant la Gemma com jo mateix, no ens n’avenim de la sort que és poder comptar amb tanta gent disposada a donar un cop de ma, de recolzar-te, de fer-te creure que el que estàs fent val la pena, que compta.

Moltíssimes GRÀCIES

I avui, aquesta nit, anirem a dormir tranquils. Emparats per tots els vostres pensaments, per les vostres accions, pels vostres desigs. I somiarem en un món bonic, en un món ple de gent meravellosa com vosaltres.

Però ens heu de fer un últim favor, molt important. Si us plau, no canvieu, a aquest món li fa falta PERSONES així.

gemma i albert

* les “maries” s’en diuen de tres ones seguides (d’aquí les tres maries), molt més altes i fortes que les demès, que venen després d’un cert número d’ones normals, habitualment són entre 6 i 9. Cada 6 a 9 grups de “maries” en venen tres de descomunals, molt més altes que les “maries” normals. Tot un infern.

Here’s an excerpt:

4,329 films were submitted to the 2012 Cannes Film Festival. This blog had 21.000 views in 2012. If each view were a film, this blog would power 5 Film Festivals

Click here to see the complete report.

Vàrem comprar un vaixell, el “Dul Haà”, i amb més empenta que diners, ens vam llençar a l’aventura de donar a conèixer una realitat que llavors era força desconeguda per a la majoria. La presència de cetacis a les nostres costes.

Any rere any i gràcies a totes i tots els sponsors que han passat pel catamarà, hem anat deixant constància de quin era l’estat de les poblacions de cetacis de la costa catalana, sobretot la que hi ha entre Cap de Creus i les Illes Medes.

Amb els anys, vam passar de ser un “pirats” bojos pels dofins i les balenes, a ser “vistos” en els ambients acadèmics i coneguts per als organismes públics. El Parc Natural, el Dept. de Medi Ambient, el CADS (Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible) o fins i tot la Fundación Biodiversidad (del Ministerio de Medioambiente estatal) ens escoltaven, tot i que potser no ens feien el cas que ens hagués agradat, però ens escoltaven.

Hem signat convenis amb gairebé totes les universitats catalanes. Hem acollit estudiants per afer les seves pràctiques obligatòries, assumint-ne el cost. Hem cedit part del fons fotogràfic. Conferències a les aules magnes, fundacions, associacions, ports nàutics.

Vam ser triats pel CADS com a model d’ecoturisme marí per a fer el seu informe sobre l’Ecoturisme a Catalunya. Vam ajudar el Servei de Fauna del DMAH a controlar les poblacions d’aus marines i cetacis, i conjuntament amb el PN del Cap de Creus a posar caixes niu per a ocell de tempesta a l’Illa de s’Encalladora.

Ara fa dos anys i gràcies a les bones feines de l’Enric Borràs (EBE) de Figueres, vam editar la primera Guia de Cetacis de Catalunya en Català. Una bombonet fet amb tota la cura del món que ha rebut tots els elogis.

Les televisions, ràdios i diaris han passat pel vaixell i nosaltres pels estudis per a difondre el que anàvem fent.

Podeu veure tot el que Projecte NINAM ha fet, al seu Dossier.

Ara, vuit anys i mig després, Projecte NINAM es veu ferit de mort.

Els que ens coneixeu i heu passat pel “Dzul Haà” sabeu que aquest projecte no està muntat per a fer diners, sinó per a donar un servei. Mai hem pretès fer-nos rics fent això, per això no hem acceptat donar posicions de bancs de tonyina a les tonyineres ( i no serà perquè no n’hem vist), o usar el vaixell per a d’altres menesters molt més lucratius, però que res tenien a veure amb la filosofia de Projecte NINAM.

Certament podeu pensar que ens va faltar visió de futur, o de negoci. Sou lliures de fer-ho.

Al nostre cap sempre hem pensat que un projecte d’aquesta mena hauria de ser finançat per l’administració pública, i que hauria de servir tant per a la recerca i la conservació de la biodiversitat del nostre mar, com per a ser un servei als ciutadans del país. I en aquest sentit hem lluitat fins l’extenuació.

Però com bé va dir un bon amic, el qual no mentaré per a no crear-li problemes, a la presentació de la Guia de Cetacis, a la Pedrera de Barcelona: “no són bons anys per a la lírica…”

Ara,  el nostre govern ens ha avocat a la fallida, negant-nos el pagament de 10.000 € que ens deu en concepte d’ajut per a la publicació de la Guia de Cetacis. Per a una petita empresa com la nostra i amb les despeses que suposa el manteniment d’un vaixell i tot plegat, quedar-se pendent de rebre tal quantitat de diners, als temps que corren, equival a pegar-li un tret al cap.

Entre d’altres coses, aquest deute ens ha impedit poder pagar l’amarratge, des de l’estiu, a Ports de la Generalitat. És graciós, oi?

Però Ports de la Generalitat, no s’avé a raons. Tant li fa que ens deguin 10.000 €, o que els demanem una demora en el pagament a poder tenir les primeres reserves del proper any. La seva Gerent, ens diu que no hi pot (vol?) fer res i que el tió ens deixara una bona tifa, després de nadal.

Com si fos un desfibril·lador, ara ens posem en mans d’un projecte de micromecenatge, VERKAMI. (pots veure el projecte aquí). Amb aquest projecte pretenem acabar el catàleg de FOTO-IDentificació del Dofí Mular que vam començar ara fa tres anys.

Seria una llàstima llençar a la brossa tota la feina feta. Els dofins mulars no entenen de problemes fiscals o manques de voluntat polítiques ni de crisi financeres. El que si acusen, de tot aquest problema, és la manca de lleis protectores del medi ambient, la manca de recursos destinats a preservar la biodiversitat marina al nostre país i la desinformació de gran part dels usuaris nàutics. La pressió humana és cada cop major i al viure tant a prop de la costa, el seu nombre és cada cop menor. Els grups de 50 ó 60 individus que veiem fa tres anys, ja no es veuen. Amb sort, i molt de tant en tant, veiem una trentena d’animals, i molt sovint amb les aletes masegades.

Amb el teu ajut, bé sigui aportant una quantitat de diners, reservant una sortida o difonent el projecte als teus contactes, no només estas ajudant Projecte NINAM sinó que a més estas ajudant als dofins mulars a seguir entre nosaltres.

Aprofita per a reservar a bon preu la teva sortida de la campanya 2013 i serà com si ens fessis una RCP (Reanimació Càrdio-Pulmonar), compra una guia i serà com un Boca-a-Boca. Fins i tot una micro-donació serà com una transfusió de sang.

Fes-ho còrrer tant com puguis, t’estarem eternament agraïts.

Si malgrat tot, el projecte no sortís i ens veiéssim obligats a tancar la parada, et donem les gràcies igualment per intentar-ho i per recolzar-nos en tot moment.

albert

Projecte NINAM

Dossier

Introducció

Projecte NINAM

Projecte NINAM és la plataforma d’estudi dels cetacis de la conca nord occidental de la Mediterrània, que opera bàsicament a l’entorn del Parc Natural de Cap de Creus, amb port base a Roses.

Des de 2005, Projecte NINAM, ha desenvolupat tasques de control i identificació de les espècies de cetacis del Cap de Creus, així com la col·laboració amb els ornitòlegs del Parc Natural per a detectar la presència de diverses aus marines a la zona pelàgica.

Tanmateix, i en virtut dels convenis signats amb la Universitat de Girona i sobretot amb la Autònoma de Barcelona, concretament amb el CREAF, s’està desenvolupant una web interactiva, basada en el programa MiraMon i usant com entorn el SIG Pesca (creat pel propi CREAF en col·laboració amb el DAAAR), que permet visualitzar els albiraments efectuats per Projecte NINAM al llarg de les seves 8 campanyes del Projecte Physalus, així com introduir noves dades provinent d’altres albiraments al llarg de la costa catalana, per part de qualsevol usuari autoritzat.

Aquest és el primer graó d’una proposta d’inventari de la biodiversitat marina, ja que el suport permet la introducció de dades de diferents espècies. Tot i que la web és pensada per cetacis, el fet d’usar un SIG comú per a d’altres àmbits: ornitologia, ictiologia, fanerògames, etc…, permet una visualització de conjunt. Com a segona fase a desenvolupar del projecte CetCat 2.0, s’està treballant en un pla de formació dels usuaris d’embarcacions d’esbarjo per a proveir dades al portal, així com en una aplicació per a “smartphone” que permeti la ràpida introducció de dades al moment de l’albirament.

Per a poder dur a terme les activitats, Projecte NINAM s’ha dotat d’un catamarà de 14 metres d’eslora i 7 de mànega, amb capacitat per a 12 tripulants, el “Dzul Haà”, despatxat en llista 6ª i classificació SOLAS QIII; a més d’altres medis tècnics (càmeres digitals i subaquàtiques, ordinadors, etc..).

Per a poder fer front a les despeses inherents a una tasca d’aquest tipus, Projecte NINAM ha optat pel model de “Charter Científic”, presentat al Saló Nàutic de Barcelona, els anys 2005 i 2007, i que gosa de gran acceptació a l’estranger, amb models com els de BlueWest i Tethys a Itàlia, entre d’altres. El projecte no compta amb cap altre font de finançament externa ni esponsorització de cap mena.

Amb el Parc Natural de Cap de Creus s’està col·laborant, des l’any 2006, tant aportant dades de les poblacions de cetacis de la zona, com realitzant altres tasques: col·locació de caixes niu per a ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus) i proves d’anellament d’aquesta espècie, tant a mar com a terra.

Des l’any 2008, col·labora amb el Servei de Fauna del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, realitzant censos d’aus marines i cetacis, a la zona de la ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus) de Cap de Creus i Aiguamolls de l’Empordà. Tanmateix realitza amb el Servei, tasques de control de Corb Marí Emplomallat (Phalacrocorax aristotelis desmarestii) i suport per a les tasques de control de rosegadors (bàsicament Ratus norvegicus) a l’Illa de S’Encalladora (setembre 2010).

Dins d’aquesta col·laboració amb el Servei de Fauna, s’ha participat en la formació dels Agents Rurals Marins en la detecció i identificació de cetacis a mar obert, dins el curs organitzat pel DMAH.

Projecte NINAM ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Roses, des la tardor de 2007 fins estiu de 2010. En virtut d’aquesta col·laboració, es van engegar tot un seguit d’actuacions de caire divulgatiu a l’entorn de la Vila de Roses, com ara un monogràfic sobre Canvi Climàtic, a la Biblioteca Vicenç Vives de Roses, del 23 al 30 de Juny de 2008 i projecció del Documental “Un món diferent” produït per LaCopa i The End produccions (novembre 2009), o els tallers d’Educació Ambiental dins els cursos de Vela d’estiu que ofereix el Grup d’Esports Nàutics de Roses (GEN), o els Tallers de Cetacis i Conservació de la Biodiversitat i llur impacte sobre el Paisatge a les escoles del municipi, per al curs acadèmic 2008-2009, les tres sortides de camp ( a bord del catamarà) fetes a l’estiu de 2008 amb els joves del CAR de Roses, i la inclusió als programes Mar als Cims de la Diputació de Girona, com a eina pedagògica per al curs escolar 2009-10.

El conveni no es va signar, malgrat les actuacions per ambdues parts es van dur a terme.

Des de 2007 i fins al final de la legislatura, Projecte NINAM ha col·laborat amb el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) adscrit a Presidència de la Generalitat de Catalunya, en el desenvolupament de models d’ECOTURISME i turisme CIENTÍFIC, marins. El CADS va proposar Projecte NINAM com a pioners en l’Ecoturisme marí.

Veure: www.ecoturcat.cat

Projecte NINAM ha publicat la primera guia de cetacis dels països Catalans, en català.

Guia de Cetacis del Parc Natural de Cap de Creus: Manual d’Albirament i bones pràctiques marineres per a la protecció dels cetacis a Catalunya. Albert López i Gemma Gonzàlez. EBE Editor. Figueres 2010.

Aquest llibre ha estat imprès i editat per Gràfiques Montserrat de Figueres, Alt Empordà, en tintes de soja, paper lliure de clor i de tala controlada i maquinària que usa dissolvents no volàtils.

Està suportat per un ajut concedits pel DMAH.

Des de 2010 Projecte NINAM és membre del nucli actiu del Grup de treball de Custòdia Marina, de la Xarxa de Custòdia del Territori, essent-ne co-coordinador (juntament amb el FAR Barcelona) durant l’any 2011. Sota aquest paraigües s’ha promogut la definició i creació d’acords de Custòdia Marina i se segueix treballant en aquest concepte com a eina vàlida per a la conservació del Medi Marí, sobretot per part de les entitats públiques locals.

L’any 2011 Projecte NINAM entra com a “PARTNER” a ACCOBAMS (Tractat internacional per a la conservació dels cetacis de la Mar Negra, Mediterrània i aigües atlàntiques adjacents). D’aquesta forma Projecte NINAM participa en la conservació dels cetacis dins un marc supra-governamental i està capacitada per a desenvolupar projectes transfronterers.

http://www.accobams.org/index.php?option=com_content&view=article&id=56&Itemid=60

En aquests moments Projecte NINAM està iniciant la col·laboració en un projecte  internacional dissenyat pel  CTM  (Centre Tecnològic de Manresa), conjuntament amb la University of Florida i Cousteau Divers, per a fomentar la educació sobre la recerca en Biodiversitat marina, en un programa de transferència educativa, suportat per fons europeus.

Projecte NINAM te un domini propi a Internet:

www.projecteninam.org

de caràcter estàtic, en vàries llengües.

A més un portal dinàmic, en forma de blog:

http://projecteninam.wordpress.com

on a part de donar a conèixer el projecte, s’elaboren continguts pedagògics per a qui els pugui necessitar, i on també es pengen les cròniques de les sortides.

Aquest blog en 9 mesos de vida ha rebut 20.000 visites, i les seves cròniques són nº 1 de lectures d’entre 1.500.000 entrades diàries.

Les dades de contacte de Projecte NINAM són:

Correu electrònic:  projecteninam@projecteninam.org

Adreça postal (que no fiscal):

Projecte NINAM

C/ Almirall Federico Gravina, 6

17480- Roses

Girona

Telèfons:

Albert López: 607824569

Gemma Gonzàlez: 667597734

L’equip Humà de Projecte Ninam:

• § Nombre y apellidos:     Gemma González Potrony
  

  Sam i Gemma, Gemma i Sam

• § Teléfono móvil:             667597734
• § Fecha de nacimiento:    18-09-1973
• § DNI:                             43.524.393
• § Carné de conducir:        B-1

2001     Licenciada en  Ciencias Biológicas. Universidad de Barcelona. UB.

2008   Patrona Portuaria.

1996     Curso Preparatorio de Inglés para el First Certificate. Dansfield College.

Surrey (Inglaterra).

1997    Curso de Adiestramiento de Mamíferos Marinos. Zoo de Barcelona.       Barcelona.

1997   Curso de Mamíferos Marinos. Fundación FDS-CIB. Zoo de Barcelona.

Barcelona.

1998    Curso de Introducción a la Salud Internacional y Vacunas. Universidad de Barcelona. Barcelona.

1998    Curso de Aplicación de la técnica FISH al diagnóstico citogenético y cromosómico.

1999      Curso de Biología Marina. Escola de Mar, Institut d’Estudis Marins de Badalona. Barcelona.

2000      I Curso de Medicina Veterinaria en Mamíferos Marinos. Universitat Autònoma de Barcelona.

2000    Curso de Iniciación al Mundo Submarino. C.I.B. Universitat de Barcelona.

2001      Curso de Cetáceos de las Costas Catalanas desde el mar. ICHN. Cap de Creus.

2001     Curso introductorio a la Gestión de Proyectos de       Investigación. ICHN.  Parc científic de Barcelona.

2001     Curso de Clínica y Recuperación de tortugas marinas y delfines. CRAM.

2001    Curso de Buceo 88 OWD (Open Water Diver) 25m. C.I.B. Universitat de    Barcelona.

2002      Curso de Terapia Asistida con Delfines. Zoo de Barcelona.

2004                 Certificado de Animal training seminar. Antibes. France.

2007      Patró Portuari.  Con Mando.

2008      Certificat Bàsic de Passatge

2008   Certificar Bàsic de Navegació.

                       Catalán y Castellano:   Lengua materna

Inglés:  First Certificate Degree certificado por la Universidad de

Cambridge.

Italiano: Nivel alto de habla i comprensión

Francés:Nivel elemental de comprensión y habla.

Conocimientos informáticos de ofimática e Internet entorno Windows.

1996                        Estancia de 6 meses en Londres trabajando de “au pair”.

1997-99                 Profesora de primaria y secundaria en la Academia CAMI.

1997-98                Becaria durante 1 año en el laboratorio de Genética Humana del Centro de Análisis Clínicas MDB, según Convenio de Cooperación Educativa con la Universidad de Barcelona.

1998-2000          Genetista de diagnóstico citogenético en el centro MDB.

2001                     Práctica de 120 horas en las instalaciones del parque de animales marinos Mundomar. Benidorm. El contenido incluye estudios de comportamiento del grupo de delfines (Tursiops truncatus), sus cuidados diarios, entreno, revisión veterinaria, tratamiento de aguas, preparación de alimentación y actividades subacuáticas para el mantenimiento de las piscinas.

Los mismos estudios se han realizado en el departamento de pinnípedos con leones marinos (Otario byronia, Zalophus californianus), focas (Phoca vitulina) y osos marinos (Arctocephalus pusillus).

2001                    Práctica de 80 horas en el Centro de Recuperación de animales   marinos de Premià de Mar (CRAM). El contenido incluye extracción de anzuelos (arte de palangre principalmente) del grupo de tortugas marinas (Careta careta), sus cuidados diarios, revisión veterinaria, análisis bioquímicos, hematológicos, microbiológicos y parasitología, tratamiento de aguas, preparación de alimentación, y actividades subacuáticas para el mantenimiento de las instalaciones que el centro tiene en el puerto (revisión y reparación de redes……..).

Incluye también encuentros y charlas con diferentes cofradías de pescadores del litoral catalán.

2002-2004              Entrenadora de delfines y leones marinos en el Zoo

de Barcelona.

2004-2005                Entrenadora de delfines en Oltremare SRL , Riccione, Italia.

Desde 2004             Co-creadora de Projecte Ninam SL.: Desarrollando las siguientes tareas:

Responsable de Avistamientos y foto-identificación de cetáceos.

Coordinadora de estudiantes/becarios/as.

Tutora de prácticas de Estudiantes de la U. de Girona. i U. Autònoma de Barcelona.

Capitana del Dzul Haà des de 2008.

2009-2012 –          Educadora Ambiental “free lance” trabajando en PN de Cap de Creus, PN d’Aiguamolls de l’Empordà, AP de l’Albera, en diferentes talleres de naturaleza. Así como para Fundación Jane Goodall (Barcelona) en diferentes talleres de medio marino.

2010  i 2011 –        Parc Natural de Cap de Creus. Patrona de la embarcación Mascarell II, de vigilancia e información dentro de las aguas del Parc Natural.

                      Guia de Cetacis del Parc Natural de Cap de Creus: Manual d’Albirament i bones pràctiques marineres per a la protecció dels cetacis a Catalunya. Albert López i Gemma Gonzàlez. EBE Editor. Figueres 2010.

Projecte NINAM, a platform for the study of cetaceans and seabirds in north catalonian coast. Gemma Gonzàlez & Albert López, dins la XXV Annual Conference of the European Cetacean Society, Cádiz 21-23 de Març de 2011.

MIEMBRO DE:

-        Xarxa de Custòdia del Territori. Grup de Custòdia Marina (nucli actiu)

-        Societat Catalana d’Educació Ambiental.

-        ACCOBAMS (Tratado para la Conservación de los Cetáceos del Mar Negro, Mediterráneo i aguas atlànticas adyacentes). Delegada oficial de Projecte NINAM

DADES PERSONALS

 
Nom: Albert López i Larrosa

Data de Naixement: 4 d’Agost de 1958

Adreça : Gravina, 6

17480-Roses. Girona

Telèfon: 607824569

E-mail: albert@projecteninam.org

ESTUDIS REALITZATS:

Llicenciat en Psicologia del Treball i les Organitzacions per la Universitat de Barcelona, any 1993.

Formador en Tècniques de Comunicació per l’Institut de Desenvolupament Europeu de Comunicació, Perpignan, França, any 1989.

Patró d’Altura: Grau Superior de Navegació, pesca i Transport Marítim a l’Escola de Capacitació Nàutico Pesquera de Catalunya. 2010-2011.

• Certificats/Especialitats:
  • Bàsic
  • Bucs de passatge, RO-RO i diferents RO-RO
  • Atenció Sanitària Inicial
  • GMDS Restringit
  • Supervivència a la Mar i Bots de Rescat No-Ràpids
  • Avançat de Lluita Contra Incendis a Bord

Patró Professional d’Esbarjo: ECNP de Catalunya. 2010.

Capità de Iot. ECNP de Catalunya 2010.

LABORAL:

Des l’any 1978 fins el 2004, diverses tasques al Zoo de Barcelona, entre les que s’inclouen:

-       secció de museografia

-       recuperació de rapinyaires

-       entrenament de mamífers marins

-       supervisió del grup d’entrenadors

Des de Setembre de 2004 a Març 2005, Director Tècnic del dofinari Laguna dei Delfini, de l’Empresa Oltremare S. R. L. Riccione, Itàlia.

De Desembre 2006 a Març 2007, Consultor per la Secció de Mamífers Marins de l’Acquario di Genova.

Des de l’any 1989 Formador en Tècniques de Comunicació, treballant com a “free lance” a diferents empreses de Formació.

De Novembre de 1990 fins Novembre 1991, Co-Director de Cursos Subvencionats a la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC), realitzant les tasques de:

-Coordinació de Cursos de Comunicació.

-Confecció de Programes Pedagògics per als Cursos de:

. Tècniques de Comunicació

. Formació de Formadors en T. C.

Des Gener de 1991, Formador de Formadors de les esmentades tècniques.

Des 1991 fins 1998, Creador i Director del Gqu4tre, Grup de Noves Tendències en Recerca del Comportament, adscrit a l’Àrea de Cibernètica de la Comunicació, realitzant:

-   Cursos de Comunicació Integral Sistèmica.

- Treballs d’investigació sobre Comunicació de mamífers marins.

L’any 1996, col·laboració amb l’escultor Lorenzo Quinn, en la realització de l’escultura “El Peix de l’Amistat”, exposada al municipi de Castelló d’Empúries (Empuriabrava), confeccionant els texts que l’acompanyen.

Des l’any 1998 realitzant cursos i seminaris de Comunicació Eficaç en els àmbits de:

-       Comunicació

-       Vendes

-       Atenció al client

-       Dinàmica i Conducció de grups

-       Motivació

Des 1998 fins 2005, professor de Bioacústica Subaquàtica de la Universitat Ramon Llull, Enginyeria La Salle.

Expert de la CNAE 92,53 per a donar suport a les auditories ISO 14001 i verificacions EMAS mediambientals, per al ICICT, Maig de 2001

Des 2004, Co-Creador i Cap de Recerca del Projecte NINAM d’estudi dels cetacis de la Mediterrània, desenvolupant les següents tasques:

-       Tutor d’alumnes de pràcticum Facultat de Psicologia U.B.

-       Coordinador dels projectes de recerca.

-       Responsable de seguretat i intendència.

-       Patró del “Dzul Haà”

CURSOS IMPARTITS

A part dels cursos de Tècniques de Comunicació impartits regularment a la PIMEC des l’any 1989 fins principis de 1996, i els realitzats com a formador contractat dins i fora el Gqu4tre, s’han realitzat els següents cursos amb caràcter singular:

Comportament de cetacis en captivitat, dins del Curs d’Etologia (1990-2003) organitzat per l’Escola de Biologia del Parc Zoològic de Barcelona.

Entrenament i recerca amb Cetacis: Una aproximació pràctica. Dins els Intercanvis professionals d’estiu de l’Institut Català de Psicologia, COPC, 1 i 13 de Juliol de 1995.

Entrenament i recerca amb Cetacis: Una aproximació pràctica. Dins els cursos d’estiu organitzats per l’Escola de Biologia del Parc Zoològic de Barcleona, (1996-2003)

“Learning the nursing behavior: An experience of two new dolphin babies, second generation”. Presentat al 25è Simposi de la European Association for Aquatic Mammals, Duisburg (Alemanya), Març de 1997.

Comunicació acústica intraespecifica en Cetacis. Dins els tallers de la 7ª Setmana Psicològica, organitzats per la Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona; Novembre, 1998.

Comunicació Intraespecífica en Cetacis. Conferència-Taller dins la VIII Setmana Psicològica, organitzada per la Facultat de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, 1999.

Recerca Experimental en Cetacis. . Conferència-Taller dins la IX Setmana Psicològica, organitzada per la Facultat de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, 2000.

Comunicació Intraespecífica en Cetacis i Teràpia Assistida per Dofins. Conferència-Taller dins la X Setmana Psicològica, organitzada per la Facultat de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, 2001

Teràpia Assistida per Dofins. Des Gener de 2001, al Dept. d’Educació del Zoo de Barcelona.

Clínica i Conservació d’Animals Marins: Ocells, Tortugues i Mamífers. Estius de 2001 i 2003, Organitzats per la Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins (CRAM).

Cetacis de Cap de Creus / Badia de Roses per a diversos organismes i institucions, des de 2005

CONFERÈNCIES I SEMINARIS IMPARTITS

                       La Comunicació com a eina en l’entorn de la Salut Mental. a l’Institut Frenopàtic Tomàs Dolça de Barcelona, Abril de 1994.

La Comunicació a l’entorn de les Organitzacions. a la Facultat de Dret i Economia, Universitat de Lleida. Maig de 1994.

                       La modificació de Conducta aplicada a l’entrenament de Mamífers Marins, amb finalitats lúdiques i científiques: Una aproximació teòrica. al Simposi de la XI Reunió Anyal de la SCRITC (Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament). Bellaterra (Barcelona), 11 de Maig de 1996.

Comunicació Persuasiva. Per a l’equip docent de l’IMAS (Hospital del Mar (2004).

Els cetacis de la mar d’amunt. Grup d’esports nàutics de Roses. (estiu-2005 i 2008) i Biblioteca Vicens Vives (Roses) Hivern 2005.

Taller de Cetacis: conducta predatòria i sistema locomotor. Grup d’esports nàutics de Roses, (des de 2005)

Taller de Medi Marí. Biblioteca Vicens Vives, Roses. (hivern 2005)

Diferents conferencies sobre estudi i recerca de cetacis a mar obert, entre els anys 2006 i 2012, per a: Fundació Olof Palme, DMAH Generalitat de Catalunya, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat Rovira i Virgili, Escola Universitària Blanquerna URL, Saló Nàutic de Barcelona.

PUBLICACIONS:

Aprendizaje de resolución de Problemas Sencillos (Emparejamiento de Muestra) en el Delfín Mular (Tursiops truncatus). Presentat al IV Congreso Nacional y I Iberoamenricano de Etología. Cáceres, 1992.

                       Analisys of the breathing pattern of Tursiops truncatus, using the Complex System Theory. Presentat a la: 1st Mondial Conference of Marine Mammals, Monaco, Gener de 1998.

Using fractal dimension to asses changes in breathing pattern of cetaceans, caused by environmental situations. Presentat al: 8th Annual International Conference of The Society for Chaos Theory in Psychology and Life Sciences, Boston (Massachusetts), Agost de 1998.

                         Guia de Cetacis del Parc Natural de Cap de Creus: Manual d’Albirament i bones pràctiques marineres per a la protecció dels cetacis a Catalunya. Albert López i Gemma Gonzàlez. EBE Editor. Figueres 2010.

                         Are marine protected areas (MPA) free of acoustic pollution? Case examples of noise from fishing and shipping activities in deep-water areas of the Mediterranean  Lucía Martina Martín ^1,2, Ana Tejedor ³, Albert López-Larrosa  and Natacha Aguilar^1,

Cabrera: cita con la aventura. Apnea,Novembre 1995.

Col.laborador esporàdic de la revista d’informació mensual del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC), Full informatiu.

PREMIS

Premi a Esdeveniments Notables concedit per la Fundació PIMEC, Octubre de 1994.

2ón Premi del Concurs Periodístic de divulgació científica, convocatòria 1996, organitzat pel Col·legi Oficial de Psicòlegs de Girona, amb l’article ¿Hablan los Delfines?

Currículum vitae Projecte NINAM

-       2005. Compra del Catamarà “Dzul Haà” de 14 m. d’eslora i 7 de mànega. 4 cabines dobles amb WC propi i 4 llits individuals.

-       Des de 2005. 8 campanyes de control de la població de cetacis i ocells marins a Cap de Creus/Badia de Roses.

-       Des de 2007 col·labora amb el Parc Natural de Cap de Creus en el control dels ocells marins de la zona pelàgica.

-       Des de 2005 realitzant accions formativo-divulgatives a escoles : Pit Roig (Barcelona), CEIP joaquim Vilamajó (Navata), IES Cap de Creus (Cadaqués) i Biblioteca Vicens Vives (Roses), Grup d’esports Nàutics (Roses), CAR de Roses, IES Illa de Rhode (Roses), IES Cap Norfeu (Roses).

-       Desembre 2006, Expo tertúlia “La Nostra Mediterrània, encara un món meravellós” al Sisplau de Roses.

-       Des de 2007 a 2010 col·laborant amb l’Ajuntament de Roses

-       De 2008 a 2010, contractats i col·laborant amb el Servei de Fauna del Dep de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya en la realització de transsectes a la ZEPA i ZEICMM de la zona de Cap de Creus/Badia de Roses.

-       Hivern 2008 col·laborant amb el Dept. de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya en la col·locació de caixes niu per a H. pelagicus a l’illa de s’Encalladora.

-       Tardor 2008: Participació, i representació de la Vila de Roses a l’event “Sailing to Barcelona” dins el WCC de l’IUCN a Barcelona, i participació al propi congres de la IUCN.

-       Des de Maig de 2009 i 2010, participant en els tallers anuals de Processat de Dades per a la recerca amb Cetacis, organitzats per ALNITAK i finançats per la Fundación Biodiversidad,  Ministerio de Medioambiente, a Valsain, Segovia.

-       Febrer 2009, participació en els grups de treball del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), Presidència de la Generalitat de Catalunya en l’elaboració d’un dossier sobre ECOTURISME a Catalunya.

-       Setembre 2009. Membre de la Xarxa de Custòdia del Territori, entrant al Grup de Treball de Custòdia Marina.

-       Octubre 2009, invitat a les Jornades del 10è aniversari del CADS sobre Desenvolupament Sostenible, Consorci el Far, Barcelona.

-       Setembre-Octubre 2009, col·laborant amb ALNITAK (Múrcia) dins el Projecte INDEMARES de Fundación Biodiversidad (Ministerio de Medio Ambiente Espanyol) en la formació d’experts en albirament de cetacis i protocols de recerca en cetacis, a Algèria i Tunísia, conjuntament amb els governs d’ambdós països.

-       Octubre 2009. Projecte NINAM entra com a membre d’ACCOBAMS (Tractat per a la conservació dels cetacis de la Mediterrània, Mar Negre i aigües atlàntiques adjacents)

-       Octubre 2009. Participant a les IV Jornades de la XCT a Lluçà, Lluçanés.

-       Desembre 2009, confecció d’un informe sobre els cetacis de Cap de Creus / Badia de Roses, encarregat pel Parc Natural de Cap de Creus.

-      Projecte NINAM és inclosa dins el DIRMAS, directori de Recerca en Medi Ambient i Sostenibilitat.

-       Any 2010, Membre del Nucli Actiu del Grup de Custòdia Marina de la Xarxa de Custòdia del Territori

-       Participació a les Jornades Tècniques d’Innovació i Sostenibilitat Turística, dins el Saló Internacional de Turisme de Catalunya, Organitzat per l’Agència Catalana de Turisme i el Dept. d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, Abril de 2010.

-       Des d’abril 2010, formant part de la Xarxa per al Foment  de l’Ecoturisme a Catalunya, ECOTURCAT, del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, Generalitat de Catalunya.

-       Any 2010, pagament d’una Ecotaxa al Parc Natural de Cap de Creus, en concepte d’usdefruit del Parc, durant les campanyes d’estudi dels cetacis de la zona.

-       Desembre 2010: Publicada la: Guia de Cetacis del Parc Natural de Cap de Creus: Manual d’Albirament i bons pràctiques marineres per a la protecció dels cetacis a Catalunya. Albert López i Gemma Gonzàlez. EBE Editor, Figueres, 2010.

-       Any 2011, Co-cordinació del GTCM de la XCT

-       Març 2011. Presentació del pòster :  Projecte NINAM, a platform for the study of cetaceans and seabirds in north catalonian coast. Gemma Gonzàlez & Albert Lópeza, dins la XXV Annual Conference of the European Cetacean Society, Cádiz 21-23 de Març de 2011.

-       Juny 2012. Convidats al Festival Terra de Mar de Palamós.

DOSSIER DE PREMSA DE PROJECTE NINAM

Resum notícies més destacades

• 2004  El Medi Ambient TV3. Albirament de Balenes al Cap de Creus i Badia de Roses

• 2005  El Medi Ambient TV3. Dofins de Cap de Creus i Badia de Roses

• 2005  El Medi Ambient TV3. Parlen els Dofins?

• 2005  Rutas del Mundo.  Article de 2 planes

• 2005  Saló Nàutic de Barcelona “PROJECTE NINAM PRESENTA EL CHARTER CIENTIFIC”, Espai de Mar

• 2006  Catalunya Directe TV2 Connexió amb directe al Port de Roses i Reportatge posterior de 15 min.  a bord del Dzul Haà, dins la campanya 2006 del Projecte Physalus de control dels rorquals

• 2006  Revista Descobrir Catalunya, Portada i 4 pàgines.

• 2006  El Diari de Girona (5 de Novembre)  2 pàgines dins la secció comarques, parlant de Projecte Ninam com a plataforma d’estudi de les balenes de Cap de Creus.

• 2006  Telenotícies Comarques de TV3. http://www.tv3.cat/videos/218114529Referència sobre la inauguració de l’Expo-Tertúlia: “LA NOSTRA MEDITERRÀNIA, ENCARA UN MÓN MERAVELLÓS” organitzada per Projecte NINAM a Roses.

• 2006  Telenotícies Migdia de TV3. Referència sobre la inauguració de l’Expo-Tertúlia: “LA NOSTRA MEDITERRÀNIA, ENCARA UN MÓN MERAVELLÓS” organitzada per Projecte NINAM a Roses.

• 2006. (24-Març) Catalunya Ràdio. Tal dia farà un any. 30 min sobre Projecte NINAM i llur activitat a Cap de Creus amb cetacis.

• 2006  Empordà. Notícia d’una plana sota el titular “UN MAR DE NATURA AL SI US PLAU DE ROSES”

• 2006  Hora Nova.  Una plana sota el títol: “PROJECTE NINAM ESTUDIA ELS CETACIS DEL CAP DE CREUS I PREPAREN SORTIDES PER ESTUDIANTS”

• 2006 Capus 33. Canal 33. Projecte NINAM com a possibilitat de fer pràctiques d’empresa per a les universitats Autònoma de Barcelona i U. De Girona.

• 2007  Avui. Suplement Plaers.  3 pàgines a Projecte NINAM i l’estudi que està duent a terme sobre cetacis a Cap de Creus.

• 2008 Diari de Girona. 1 Plana sobre el pas de balenes per davant de la costa catalana i l’activitat de Projecte NINAM.

• 2008 TN comarques TV3. (25-Juny) http://www.tv3.cat/videos/515429  Referència sobre l’estudi de cetacis que duu a terme Projecte NINAM al Cap de Creus.

• 2008 TN Vespre TV3. (25-Juny) http://www.tv3.cat/videos/514019 Esment de l’estudi que Projecte NINAM duu a terme sobre cetacis a l’Alt Empordà.

• 2008 A Pagés (31-Octubre). http://www.tv3.cat/videos/718209Programa sobre l’activitat de la dona a Catalunya, recollint la feina de Gemma Gonzàlez a Projecte NINAM.

• 2008 Avui. Notícia sobre l’activitat de Projecte NINAM i l’Ajuntament de Roses al Sailing to Barcelona, de l’IUCN.

• 2008  Saló Nàutic de Barcelona. Presentació a l’Espai de Mar de “Projecte NINAM, 4 anys d’estudi dels cetacis de Cap de Creus”

• 2008 (30-desembre) Diari Empordà. Article de tres planes. Balenes i Dofins posen al descobert la biodiversitat de la costa empordanesa.

• 2009 (15-05-2009) Espai Terra, TV3 http://www.tv3.cat/videos/1217979

• 2010 (12-3-2010) Diari de Girona. Pagament de l’Ecotaxa a Cap de Creus.

• 2010 (19-09-2010)  Programa: El Escarabajo Verde. (TV2, RTVE)  http://www.rtve.es/alacarta/#881110  Sobre les propostes d’educació ambiental a mar obert, contraposades a la validesa dels zoològics i aquaris.

• 2010 i 2011  Diverses notícies sobre la publicació i presentació de la guia de Cetacis: TV3 comarques. Descobrir. Diari l’Empordà. Diari de Girona. Punt Diari. Com Radio.

• 2012 Documental sobre la recerca en Cetacis a mar obert, per a la TV de Malta.

• 2012. Diferents reportatges sobre l’estada de Projecte NINAM al festival Terra de Mar de Palamós i els treballs sobre la població de dofí mular de la costa catalana. Antena 3, BTV, TV3, TV2.

• 2012 Reportatge France 3 sobre Projecte NINAM i les 3 balenes albirades a la zona de Cap de Creus / Banyuls (setembre-2012).

DOSSIER PREMSA CETCAT 2.0

SOITU del 03-03-2009:

http://www.soitu.es/soitu/2009/03/03/info/1236080308_243246.html

LEVANTE el MERCANTIL VALENCIANO del 03-03-2009:

http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009030300_44_562371__Ciencia-y-Salud-Barcos-pesca-catalanes-podran-colaborar-avistamientos-cetaceos

ADN del 03-03-2009:

http://www.adn.es/tecnologia/20090303/NWS-0807-Barcos-avistamientos-colaborar-catalanes-cetaceos.html

ADN DE LLEIDA del 03-03-2009:

http://www.adn.es/local/lleida/20090303/NWS-0807-Barcos-avistamientos-colaborar-catalanes-cetaceos.html

DIARIO de MALLORCA del 03-03-2009:

http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2009030300_18_441285__Ciencia-Barcos-pesca-catalanes-podran-colaborar-avistamientos-cetaceos

ECODIARIO del 03-03-2009:

http://ecodiario.eleconomista.es/noticias-email/1073193/Barcos-de-pesca-y-de-recreo-catalanes-podran-colaborar-en-el-avistamientos-de-cetaceos

LA OPINIón DE GRANADA del 03-03-2009:

http://www.laopiniondegranada.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2009030300_30_109552__Ciencia-Barcos-pesca-catalanes-podran-colaborar-avistamientos-cetaceos

LA OPINIón DE GRANADA del 04-03-2009:

http://www.laopiniondegranada.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2009030400_30_109552__Ciencia-Barcos-pesca-catalanes-podran-colaborar-avistamientos-cetaceos

LA MAR PLANA

http://lamarplana.blogspot.com/2009/03/barcos-de-pesca-catalanes-podran.html

EL FARO DE VIGO

http://www.farodevigo.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2009030400_26_302383__CienciayTecnologia-Barcos-pesca-catalanes-podran-colaborar-avistamientos-cetaceos

LA OPINIÓN DE MURCIA

http://www.laopiniondemurcia.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2009030400_15_154249__Ciencia-Barcos-pesca-catalanes-podran-colaborar-avistamientos-cetaceos

LA OPINIÓN DE MALAGA

http://www.laopiniondemalaga.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2009030400_17_241827__Ciencia-Barcos-pesca-catalanes-podran-colaborar-avistamientos-cetaceos

LA OPINIÓN A CORUÑA

http://www.laopinioncoruna.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2009030300_18_265464__Ciencia-Barcos-pesca-catalanes-podran-colaborar-avistamientos-cetaceos

LA OPINIÓN DE ZAMORA

http://www.laopiniondezamora.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2009030300_18_339021__Ciencia-Barcos-pesca-catalanes-podran-colaborar-avistamientos-cetaceos

INFORMACIÓN- EL PERIÓDICO DE LA PROVINCIA DE ALICANTE

http://www.diarioinformacion.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009030300_30_859014__Ciencia-Barcos-pesca-catalanes-podran-colaborar-avistamientos-cetaceos

DIARIO DE IBIZA

http://www.diariodeibiza.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2009030300_11_311027__Ciencia-Barcos-pesca-catalanes-podran-colaborar-avistamientos-cetaceos

LA PROVINCIA (DIARIO DE LAS PALMAS)

http://www.laprovincia.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2009030400_19_213335__Ciencia-Barcos-pesca-catalanes-podran-colaborar-avistamientos-cetaceos

A port, ni les poques fumeroles que sortien d’algunes cases del poble mostraven signes de vent. Rectes cap amunt com enxanetes el dia de Santa Úrsula a la plaça del Blat, directes a tocar el cel.

El Dzul Haà al complert, fins i tot un equip de la TV francesa, interessats per veure que es cou al país veí en matèria de cetacis.

Gemma en plena entrevista a la proa del Dzul Haà (foto Amadeo Molina)

Veient que els models no l’encerten ni de bon tros, al Cap de Creus, vam decidir centrar-nos en els mulars, prop de la costa, per evitar entrades de vent inesperades que ens farien saltar una mica.

Tal i com vam sentir a la sortida anterior, la tardor ja està aquí. Cada cop que aixecàvem la mirada, mascarells adults i joves fent picats o volant en cercles pendents de cada esquitx o lluentor que pogués delatar la presència de peix vora la superfície.

Per sota del cap de Begur es veien al cel els cúmuls que denotaven inestabilitat. Passat Cadaqués ja vàrem començar a sentir el vent de xaloc, gairebé ponent, però amb retràs. Els mascarells seguin fent de les seves, aquí i allà.

Un cop a la mar d’amunt, el xaloc donava puntes de 25 nusos, i els mulars seguien sense aparèixer, malgrat que tota la tripulació del Dzul estava a la guait.

Escrutant el blau horitzó

Fins a treure el nas pel cap Gros, però res, ni rastre dels mulars.

Veient que el vent no minvava i el front del nord es distingia perfectament a les capes altes del cel, vam decidir posar rumb a Roses, pel que pogués ser.

Ve del Nord

I així va passar, però no sense abans menjar-nos una mica de xaloc, amb patates fregides. Sense adonar-nos, seguint un banc de tonyines que menjaven frenèticament, a cinc o sis cables de Cap de Creus, vam sortir del redós que ens donava el cap. En voler passar entre sa Rata i s’Encalladora, vam topar amb ones importants que venien de mig jorn, fruit del que es coïa per sota de Begur; i un vent de W-SW que ens dificultava la marxa.

Les polars dels catamarans ens diuen que la cenyida ha de ser de 60º al menys. Bordo amunt, bordo avall per a passar un cap Norfeu que semblava cada cop més lluny.

Lenticulars de tramuntana sobre cap Norfeu

Al cel, es veia perfectament com entrava el canvi. Núvols típics de tramuntana ocupaven les capes altes, mentre passàvem per la zona càlida del front. Duel de Titans, que finalment es trobaven al cel, a veure qui guanya?

Duel de Titans

Ja passat cap Norfeu i obrint-nos per a tenir angle i fer el darrer bordo per a passar Falconera, de sobte canvià la temperatura bruscament, entrant al sector fred del front, ja estava aquí la senyora Tramuntana.

Començant amb un ponent fort i passant a mestral, vam trigar més de dues hores el que normalment fèiem en mitja, i ja s’havia post el sol quan provàvem d’atracar amb més de 20 nusos de mestral.

I un cop més havíem de dir adéu, o a reveure, als que ja s’havien convertit en membres de la gran família NINAM.

Els Dzulhaanàutes del 14 d’octubre de 2012

albert

fotos: gemma