Després d’un cap de setmana de tamborinades, garbinades i ones de tres metres, Posseidó i Eol han decidit anar-se’n a fer la migdiada i deixar-nos una mica tranquils.
De bon matí, la vànova que tapa els éssers marins era tenyida d’un blau intens amb mil i una incrustacions de raigs de sol. Feia basarda navegar-hi pel damunt, per por a esquinçar-la.
Com sabíem que tard o d’hora Eol faria acte de presència, i més amb un sol tant lluent, hem donat una proa a 180º, creuant el golf, deixant el ciment i la cridòria enrere, amb la mirada a l’infinit.
Les Medes, plantades on el Montgrí besa la mar, semblen els titans encarregats de vetllar l’entrada del golf, avisant a qui s’atreveix a passar-les que aquella mar no és un joc.
Ja les teníem a prop quan ha saltat el primer banc de tonyines, delatades per l’enrenou de gavians i baldrigues, àvides de becar un peix furtivament als grans túnids. Lloms,aletes i esquitxos, veloces ombres passant a escassos metres del casc, han deixat bocabadats als dzulhaanàutes. Ningú s’imaginava que veure una tonyina en tot el seu esplendor, essent veritablement lliure, pogués captivar d’aquella forma. Silenci expectant que ha deixat pas als crits de: Allí! Allí! Cap a babord, ara cap estribord, era com albirar dofins, però a càmera ràpida.
Tonyines, gavians i baldrigues
Les hores passaven a mida que perdíem latitud i dels cetacis, ni una ombra, ni un buf, ni tant sols un llom a la llunyania. I les esperances de veure’n s’anaven esvaint a mida que entrava el garbí. Un cop d’ull al Pení per a recordar la dita autòctona: Boira al Pení, vent de Garbí, o també, recull el volantí. Quant ja teniem 15 nusos constants i les cabretes començaven a trencar hem posat rumb a Roses, corrent la bufada.
Boira al Pení.......
Un peix lluna treia la boca de l’aigua, com parlant-nos. Hem parat l’orella, però res. Hem passat tres vegades pel davant, però res. Cap de nosaltres parla el “peixllunà”. Al final a marxat amb cara de: “.. Aquests humans són un pallussos, poc que entenen res….”
Ombres sota l'aigua
Ja teníem els Brancs a tocar quan una altra munió de tonyines, aquestes de les grosses, han tornat a fer el delit dels dzulhaanàutes. I des de la roda, mentre els veia feliços intentant enganxar-les amb la càmera, m’ha vingut al cap les pobres tonyines engabiades a les piscifactories Balfegó, a l’Ametlla de Mar, que ara, a més, han de patir la tortura de veure com quatre galifardeus paguen per fer el Tuna Tour, per poder-se banyar dins la piscina amb elles.
Ja se! Ja se! Ara els qui ens preocupem per això som uns idiotes, insensibles al problemes de debò que pateix la nostra societat: massificació a les escoles, manca de metges, manca de serveis socials…. Si, sol ser l’excusa dels que no els importa el medi ambient i per no sentir-se culpables, carreguen amb bala.
El dia que no hi hagi ningú per parlar en nom de les pobres tonyines, els ocells de tempesta, dels dofins en captivitat o de la posidònia, aquell dia podrem ben dir que està tot perdut.
Dzulhaanàutes de l'1 de maig
albert
Ostres !!! per fi hem pogut sortir ! Ens hem hagut d’espera, però val molt la pena…
L’emoció de no saber què et passarà , al llarg del dia, forma part de l’excursió.
En quan a albiraments… molt emocionant no estava resultant la jornada, però el passeig més que agradable amb el Dzul Haa, les explicacions de la Gemma, la mar força plana, el sol-solet que ens escalfava…mmmm….això no té preu. Però també hem tingut la nostra ració d’espectacle: l’observació d’un peix lluna tan propera, que fins i tot podíem haver embarcar……. que bonic !
i veure les tonyines a gran velocitat , nedant arrant d’aigua, i esquivant la proa del catamarà, amb les gavines a l’aguait per no perdre’s cap oportunitat de menjar : senzillament espectacular.
D’aquelles experiències que poden semblar senzilles, però per qui les viu són tremendament gratificants.
Gràcies a l’Albert , a la Gemma, al Dzul Haa, a la mar…. per tornar a casa essent una mica més savis que ahir.
Endavant amb el Projecte.
M.Àngels
gràcies a vosaltres per a voler compartir una jornada a bord i pel vostre suport
ptons
albert
Hola, sóc l’Ariadna i tinc 10 anys.Mai havia anat amb un catamarà ni tampoc havia vist un peix lluna i tonyines de tan a prop. A mi m’ha agradat moooltíssim aquesta excursió. M’agradaria repetir aquest dia.És la manera que m’agrada més d’aprendre sobre els animals del mar.
Hola , sóc la Mariona (9 anys). A l’excursió d’ahir m’ho vaig passar molt bé. Com va dir la Gemma, ha estat molt xulo d’explicar, perquè ho he explicat a les meves amigues i a la profesora i tots han al·lucinat: “ostres, que guai, això”.
El peix lluna va estar molt xulo .
Quan estava asseguda a proa vaig passar por amb una onada que va venir a saludar-me, i em va mullar una mica.
Semblava que haguessiu posat les tonyines expressament ( de tant a prop i ràpid que ens van passar)
Ha estat una aventura molt guai !
Adéu a tothom i visca el Dzul Haa
Hola a todos! yo no sé catalán, pero con el traductor todo se soluciona…., y he podido leer vuestras entradas sin problema, jeje!
Yo quería agradecer a Albert y Gemma el abrirnos las puertas de su casa, el Dzul Haà, y tratarnos como a su familia. En un día nos habéis enseñado muchas cosas del mar y sus “habitantes”, y también de aquella bonita zona de la bahía de Roses, Cap de Creus e Islas Medes.
Aunque no pudimos ver ningún cetáceo, el simpático pez luna, las aves marinas, y el paso de los atunes fueron más que suficientes para emocionarnos y ponernos la piel de gallina.
Sin duda, nos gustaria repertir con vosotros otro viaje pronto, nos ha encantado.
Mucho ánimo con el Proyecto Ninam!, sé que no es fácil llegar a donde estáis, y que nadie os pone las cosas fáciles…y menos la administración (y sé de lo que hablo…) pero hacen falta personas como vosotros que, como dice Albert, hablen en nombre de la naturaleza, que para lo otro sobran voces y políticos. No vienen tiempos fáciles para la conservación.., pero vuestra labor es muy importante para llegar a los ciudadanos de a pie.
GRACIAS por todo! Y un saludo al resto de tripulantes del 1 de mayo de 2012!
Muchas gracias a vosotros por querer compartir un pedacito del camino.
Albert