Dia 21 d’abril de 2012
Ens hem llevat amb les previsions a la memòria, com sempre, pensant que tenim unes bones hores per davant fins que entri el ventet, de Sud aquest cop, i que tots el models donen moderat i tardà.
La gent de mar que corre pel port de Roses, ens han dit que res de res de fort, que MeteoCat i TV3 (més o menys el mateix, si fa o no fa) donen brisetes.
Veient de bon matí que la cosa semblava una bassa d’oli, ens hem fet a la mar amb l’esperança de trobar el grup de dofins mulars que divendres corria per la zona i que tots coincidien amb el rumb que duien, nord.
Mentre érem camí de passar el Freu de Sa Claveguera, ja passada Sa Plana, ha començat un briseta de Sud, més d’hora del que anunciaven. A un quart i tres minuts de dotze, puntuals, Begur ràdio o el que és el mateix, l’Agència Estatal de Meteorologia, donava el seu butlletí de previsió pel dia 21 d’abril, és a dir, per avui mateix (te pebrots la cosa, que donin la previsió a misses dites)
Cito textualment: “…… punto primero: no hay aviso……”
Pels profans, això vol dir que no hi ha cap avis de temporal pel dia de sortida del model (això seria vents de força superior o igual a 7 a l’escala Beaufort)
Ergo, seguim navegant amb rumb nord, ja que no s’espera res de l’altre món que vingui de sud i que ens dificultaria la tornada.
Però ja fa uns quants anys que un servidor corre pel mar i veus que hi ha alguna cosa que no quadra, se’t fica la mosca sota el nas.
Dues hores més tard tenim vents de força 7 mantinguda amb estones de 8, és a dir, més de 32 nusos de vent, “a fil de roda”. Ones de més d’un metre, amb moltes trencants, que feien molt feixuc avançar, entre 1,5 i 2,5 nusos. En paraules de l’AEM, “… rachas atemporaladas de componente sur…..”.
I jo dic…… SENYORS I SENYORES DE METEOCAT, AEM, METEOFRANCE, WINDGURU, ETC…… PERQUÈ NO TRAIEU DE TANT EN TANT EL CAP PER LA FINESTRA????? en lloc de mirar-se tant els models matemàtics, sovint comprats a d’altres agències?
Dels mulars, ni rastre. Potser s’ensumaven la “tangana” (com en diem a l’argot mariner) i han preferit anar-se’n ben lluny. Ves a saber.
Les Baldrigues mediterrànies, senyores del vent.
Ha estat, però, la sortida de les baldrigues. Estols enormes de Baldriga mediterrània, sobretot, cendrosa i balear. Peixos lluna, mascarells i per fi un estol petit de Gavineta menuda, que feia gairebé un any que no veiem. I mar, molt de mar, que ens passava pel damunt, pel costat, pel davant i pel darrere.
Com els cavallers del Temple, de dos en dos, els mascarells van a fer la seva croada.
Les tres hores i escaig que ens ha dut recórrer les tretze milles que separen Cap de Creus de Roses, ha estat fredes i feixugues. Per a alguns dels Dzulhaanàutes, interminables.
Un bon aprenentatge per a molts d’ells. A voltes la vida et duu per camins difícils, penosos, i et sembla que no te’n sortiràs, que faràs aigües i t’enfonsaràs. I quan ets a punt de tirar la tovallola, arribes a port. Mires enrere i respires profund, ja està! ja ha passat!
I si tens sort, te n’adones, i aprens alguna cosa…..
El mar, mestre de mestres, no es cansa mai d’ensenyar-nos el camí, malgrat nosaltres el tractem tant malament.
Els aguerrits Dzulhaanàutes després de passar la mar.
albert.
