El Dzul Haà llest per al combat
Després d’un mes de reparacions, pintures, polir metalls, neteja, antifowling, etc, el Dzul Haà lluïa com nou, preparat com un arc tens a punt de llençar la fletxa.
Primer dia del mes d’abril i el sol ja tenia ganes de tornar a sortir pel damunt del Puig Rom quan abastàvem la Punta de la Poncella. Poseidó i Eol durien estar jugant als daus, ja que el mar era un bassal d’oli i el vent no més que una lleugera briseta de ponent. Perfecte per afrontar les properes 10 hores de llum que ens regala aquesta època de l’any.
Les baldrigues, gavians i gavines ens escortaven camí del Cap de Creus. Un reguitzell de peixos lluna, de totes les edats, folraven la catifa blava només trencada per algunes tonyines que esmorzaven tranquil·les.
Mola mola
Els presagis no podien ser més bons i això es notava en la nostra actitud. Tensos i a l’aguait del més mínim indici d’algun cetaci.
Un cop al rec del Cap de Creus, les expectatives anaven minvant, res, ni aus.
Com semblava que la cosa no millorava, hem decidit anar a provar sort camí de les Medes, cercant la isòbata que marca l’inici de la plataforma continental.
Ja començàvem a rosegar galetes i formatges per apaivagar la gana que cridava des de l’interior de les nostres panxes, quan la Gemma, des la talaia d’observació a xiuxiuejat – Nens, em sembla que veig un rorqual – i poc més tard, quan encara no havíem reaccionat, un - BUFFFF!!!!! – ha sortit de la seva gola com l’alarma del rellotge que ens lleva pel matí.
Trencant l'equiprobabilitat
Mig ennuegats i ensopegant amb jerseis i bosses, tothom corre cuita a coberta. A poc menys de 5 milles un rorqual esbufegava i deixava veure el llom.
Quina emoció!
En apropar-nos hem pogut veure que es tractava de dos rorquals, un més gran (possiblement femella) i el mascle, a certa distància i de mida més reduïda.
La “cacera” ha durat hores. Per a no destorbar-les, anàvem fent rumb i parant motors, ja que el poc vent ens impedia un apropament a vela.
Tot d’un plegat, el buf a menys de 50 metres, mentre érem parats escoltant per on sortiria el més proper, ens ha gelat la sang.
Passant per proa
Sense motor i no volent engegar-lo per no espantar-lo, anava directe cap al Dzul, a rumb de col·lisió.
Hem fet una mica de soroll amb un dels xigres i mica en mica ha anat desviant-se fins a passar-nos per la proa.
Les llàgrimes d’emoció han saltat d’alguns ulls.
Camí de casa, tres dofins llistats, un fraret i un gavot han posat la cirera al pastís.
Fraret
Gavot
Un mar encara ric, ple de salpes i peixet, ple d’ocells i cetacis, però dissortadament ple de brutícia, deixalles, plàstics i buidats de sentina.
Hauríem de ser prou valents per a evitar que la mar, úter de tot el que coneixem, es converteixi en un femer. Cadascun de nosaltres pot fer, amb llurs petites accions, petits passos que junts, es poden convertir en un pas de gegant.
Mata de jonc!
9 valents més que s'estimen la mar.... ><))))º>
albert
quina preciositat… quina enveja sana què em doneu… enhorabona per aquest dia tan meravellós què heu passat…
Uau, ninamets, quin bon inici! I quina eveja!
Quin bon inici de temporada… I quina enveja, ninamets!
FUE UNA PASADA y Albert ,Gemma y Laia nos trataron mejor que bien
la verdad que ha sido una experiencia inolvidable y que me ha echo pensar en lo bello que es el
Mar y a la vez lo fragil que es.Concienciarnos todos para las generaciones siguientes puedan ver lo que yo vi ayer y dis frutarlo tambien.
Solo daros las gracias por compartir vuestro amor y conocimiento MIL GRACIAS
Seguid luchando por esto tan bello.
UNA ABRAÇADA FORTA
Quina sort que heu tingut! Ens n’alegrem molt!! Encara falta dies perquè nosaltres vinguem a l’expedició però notícies com aquesta ens fan venir moltes ganes de que arribi el dia 22. Els rorquals han de ser impressionants però… un fraret també ha de fer molta il·lusió. …i amb aquest mar tan pla que hi havia ahir, encara més.
He començat a llegir el relat amb ganes de gaudir de la narrativa tan esplèndida a la que ens té acostumats l’Albert, quan fent anar el cursor veig la foto del rorcual !!!!!!! M’ha fet un bot el cor. He reviscut l’emoció del primer albirament i m’he alegrat molt per vosaltres.
Les persones de gran cor tenen grans vivències, ens veiem en unes setmanes,
un somriure.
Hola a tots i totes i amb paraules de’n Quico “persones de gran cor”!
Estic flipant amb les vostres paraules, ens omplen de satisfacció.
Vull fer-vos saber que ens inspireu i ens carregeu les bateries a pesar dels temps que ens toca viure!
Una abraçada i a gaudir del nostre mar tan meravellós!
gemma
..Estava allà, davant meu, podía escolar el seu “BUF”, la seva respiracó, vaig poder apreciar la seva pell..semblava tan fina. Va ser tan impressionant, tos restàvem en silenci, embadalits admirant aquella meravella.Durant aproximadament dues hores vam anar darrere d´ells observant-los, seguint el seu recorregut, ho feiem delicadament, quan estàvem relativament a prop paràvem motors i ens submergíem en un silenci absolut, tots els que estàvem a bord clavàvem els ulls sobre el mar, miràvem i miràvem fins que…BUF..allà tornava a sortir, un i un altre cop.El sentiment que en aquells instants vivíem els meus companys i jo era únic e inolvidable, vam sentir una gran emoció, rradiàvem alegria, els ulls ens brillaven, les llàgrimes tímidament lliscaven glata avall; el somriure era dibuixat en tots nosaltres.. i els peques al.lucinaven, tots tres amb les boques obertes, els ulls com plats meravellant-se del que estàven vivint..per ells un gran record inolvidable.Després de gaudir d´ells una bona estona, vam deixar-los sols en l´inmensitat d´aquelles aigües, tots restàvem amb la mirada a l´horitzó..acomiadant-nos d´ells fins la propera. Quan tornàvem cap a casa i contemplava el mar donava gràcies per la gran oportunitat d´haver gaudit d´aquell dia. Gràcies de tot cor a l´Albert, la Gemma i la Laia que van aconseguir fer realitat un somni per nosaltres. Per el somriure de tots tres, el carinyo, la tendresa que van donar-nos en tot moment i encomanar-nos las ganes de transmetre aquest missatge…Posem tots un gra de sorra per intentar mantenir tot el que ens envolta, perquè com deia la meva parella..hi han moltes generacions darrera nostre que han de gaudir d´aquesta meravella, que nosaltres hem pogut gaudir. I com a mare veure la cara del David em va donar una gran satisfació. Repeteixo una i mil vegades GRACIES A TOTS TRES. Angels (la dona del jefe)UN PETO
gràcies a vosaltres per vostre suport
albert
quina emoció llegir aquestes linies… esperem aviat poder gaudir d’aquests moments amb vosaltres…
fins aviat!
BAJO EL MAR LATE UN BESO SIN AIRE……..BUFFFFF………que cosquilleo….lo mas bonito del mar,ese SILENCIO……. esperando el siguiente………BUFFFFF………que sensacion,un nudo en la garganta,dificil de expresar con palabras…..IMPRESIONANTE.
Dar las gracias a: Albert,Laia y en especial a ti Gemma por tu delicadeza y dedicacion en trasmitirnos todo lo relacionado con el fabuloso mar.
gracias tambien a los mas pequeños de la expedicion por su paciencia y saber estar : DAVID,AIDA Y PAULA.
Lo que convierte la vida en una bendicion no es hacer lo que nos gusta ,sino que nos guste lo que hacemos y eso vosotros lo sabeis hacer muy bien.petonssssss
MARY.
gracias a ti, Mary, por tus palabras
besos
albert